“Dada mata relat”, aquest és el títol d’una de les seccions del podcast de l’exvicepresident del govern Pablo Iglesias. Un joc de paraules que bé podria aplicar el dirigent de Podemos a la praxi quotidiana del govern del qual forma part el seu partit.

Com fessin durant la pandèmia, la ministra de Treball Yolanda Díaz ha tornat a vendre el “relat” que el govern ha prohibit els acomiadaments lligats a la situació generada per la guerra a Ucraïna i l’escalada de sancions de l’imperialisme europeu i estatunidenc. Però la “dada”, o en aquest cas la “lletra” del paquet de mesures recentment aprovat, diu una altra cosa.

El primer que caldria aclarir és que no existeix una prohibició com a tal de l’acomiadament. Únicament queda limitada la possibilitat que les empreses apliquin un acomiadament objectiu amb una indemnització de 20 dies per any treballat. Una limitació que, com veurem, podrà ser fàcilment sorteable, i que a més és aplicable només fins al 30 de juny.

Fins a aquesta data totes les empreses podran continuar acomiadant tan lliurement com fins ara fent ús de l’acomiadament improcedent, és a dir amb una indemnització una mica més alta, de 33 dies.

L’acomiadament a l’Estat espanyol és pràcticament lliure, ja que solament els acomiadaments que impliquen una vulneració de drets fonamentals poden arribar a considerar-se nul i, per tant, permetre que es reverteixin i la treballadora pugui optar per la readmissió. En cap moment aquesta consideració de nul, l’única que permetria parlar d’una prohibició dels acomiadaments o d’acomiadaments en determinades circumstàncies, ha estat sobre la taula del Consell de Ministres.

Però fins i tot perquè les limitacions a l’acomiadament objectiu puguin aplicar-se, les empreses hauran de complir tota una sèrie de requisits que moltes podran esquivar.

En primer lloc la mesura afectarà solament aquelles que siguin beneficiàries de les ajudes directes aprovades aquest dimarts. Però a més, solament si els seus gabinets de drets humans són tan maldestres de posar com causa objectiva de l’acomiadament “l’augment dels costos energètics”.

Si les causes són totes les altres que permet l’actual legislació laboral - la barra lliure que va deixar intacta la reforma laboral de Yolanda Díaz de les “causes productives, econòmiques o organitzatives”- l’acomiadament objectiu es podrà continuar aplicant.

Tampoc podran acollir-se a acomiadaments col·lectius aquelles que s’hagin beneficiat d’un ERTO, sempre que en les causes de l’ERO figurin algunes directament relacionades amb la invasió d’Ucraïna. Però com amb els acomiadaments individuals, aquells que s’acullin a altres causes “productives, econòmiques o organitzatives” podran passar sense problema.

Respecte als contractes temporals, aquests podran extingir-se sense cap problema quan conclogui la causa que els justifica, també si això succeeix abans del 30 de juny. La seva indemnització continuarà sent la misèria dels 12 dies per any treballat. Però si les empreses volen extingir-los abans, fins i tot per causes derivades de la guerra, podran fer-ho també sense problemes. A diferència de la pandèmia, el govern no ha inclòs que “no es podran entendre com a justificatives de l’extinció del contracte de treball ni de l’acomiadament” raons lligades a l’actual crisi.

L’anomenat segon escut social del govern “progressista” promet tornar a deixar enrere a milions de treballadors i treballadores. Mentrestant, els beneficis empresarials, inclosos els de les elèctriques que es disposen fer el seu millor any de beneficis en dècades, segueixen sense tocar-se.

Contra la nova catàstrofe econòmica i social que s’aveïna, és urgent que les organitzacions sindicals preparin un veritable pla de mobilitzacions per una sortida d’aquesta crisi sobre els lloms dels capitalistes - amb mesures com la prohibició efectiva de tots els acomiadaments, la indexació automàtica i mensual de l’IPC en els salaris i la intervenció de tots els sectors estratègics - i per a detenir la guerra i l’escalada bel·licista de l’imperialisme europeu que ens condueixen a escenaris cada vegada pitjors per a la classe treballadora i els pobles del món.