×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Negres nuvolots de tancament sobre la planta de Nissan a Barcelona

Uns 500 treballadors de Nissan, entre plantilla i subcontractats, s'han concentrat aquest dimarts 4 de febrer enfront del consolat del Japó a Barcelona per a exigir un pla de futur industrial per a les plantes de la signatura nipona en tota Espanya.

Joe Molina

dijous 6 de febrer de 2020
Facebook Twitter

Foto: Twitter

Les vendes de Nissan s’han reduït notablement en mercats molt importants com la Xina i Europa segons dades de l’Associació Europea de Fabricants d’Automòbils (ACEA), la qual cosa l’ha portat a una reculada en les matriculacions de vehicles pròxim al 20%.

Les ombres de tancament planegen ara sobre la planta de Zona Franca, i segons informacions que avançava el Financial Times, la situació del “brexit” podria ser el detonant i per a això Nissan té ja un pla de contingència que passaria pel tancament d’aquesta planta.

Des de la direcció de l’empresa a Barcelona van desmentir l’existència d’aquest pla, encara que van reconèixer que la planta no seria viable, com la resta de les fàbriques europees, en cas d’endurir-se els costos comercials.

"Inquietud", "indignació" i "cansament" han estat els vocables amb els quals els treballadors resumien el sentir de la plantilla mentre tallaven el trànsit en la Diagonal en senyal de protesta aquest dimarts 4 de febrer i en la pancarta que encapçalava la concentració es llegia : "No pagarem els vostres errors".

Segons declaracions de Juan Carlos Vicente, president del comitè "per a Catalunya, Nissan és el seu segon motor, no deixarem que la matin a poc a poc”.

Les direccions sindicals se senten enganyades, perquè consideren que durant els últims anys han anat assumint retallades de plantilla i congelacions salarials amb la finalitat de “assegurar el futur de les plantes”. Encara que potser caldria recordar-los que això només és la conseqüència d’haver pactat anteriorment sota el prisma del mal menor i la maleïda pau social.

Quan encara estan abandonant l’empresa els 600 afectats per l’ERE del passat any, el fantasma del tancament se cern ara sobre altres 2500 ocupacions directes, a més de totes les empreses auxiliars i proveïdores.

Pel que sembla els sindicats que representen a la plantilla (CCOO, UGT, USO, CGT), de moment mantenen la unitat, una cosa d’altra banda indispensable per a poder fer front a situacions tan difícils i ja tenen prevista per a aquest dimecres una reunió on establir un calendari de mobilitzacions.

Enfront d’altres processos de negociació, en aquesta ocasió és necessària la unitat i l’organització de tots els treballadors, que puguin decidir de manera directa i democràtica el pla de lluita per a enfrontar les possibles conseqüències d’un intent de tancament de fàbrica.


Facebook Twitter

Joe Molina

Trabajador despedido de Panrico, Barcelona | @joemolina57

Els Mossos d'Esquadra detenen Clara Ponsatí

Els Mossos d’Esquadra detenen Clara Ponsatí

La UPC és corresponsable del crim patronal de la mina de Súria

La UPC és corresponsable del crim patronal de la mina de Súria

L'emergència habitacional a Catalunya i l'aliança entre grans tenidors i governs

L’emergència habitacional a Catalunya i l’aliança entre grans tenidors i governs

Crim patronal: tres estudiants en pràctiques moren a la mina de Súria

Crim patronal: tres estudiants en pràctiques moren a la mina de Súria

Pujada històrica del preu dels aliments: quines mesures es poden prendre?

Pujada històrica del preu dels aliments: quines mesures es poden prendre?

Nou cas d'infiltració policial per part del Govern “progressista”: aquesta cop a Madrid

Nou cas d’infiltració policial per part del Govern “progressista”: aquesta cop a Madrid

PSOE i Unides Podem es neguen a derogar la Llei Mordassa i fracassen en la seva reforma light

PSOE i Unides Podem es neguen a derogar la Llei Mordassa i fracassen en la seva reforma light

Llei de paritat: “No vull que hi hagi 50% d'Amancio Ortega i 50% d'Ana Botín. Cal lluitar perquè no existeixi l'explotació”

Llei de paritat: “No vull que hi hagi 50% d’Amancio Ortega i 50% d’Ana Botín. Cal lluitar perquè no existeixi l’explotació”