Aquest dijous s’ha trobat una nova persona sense llar morta a Barcelona, en aquesta ocasió al barri de la Sagrada Família.

S’ha sabut també que després de trobar-se el cos sense vida s’hi han desplaçat fins al lloc dels fets els Mossos d’Esquadra i una comitiva judicial, els quals han constatat que no hi havia indicis de criminalitat i que la causa és mort natural. No obstant, les causes hauran de ser determinades per un equip forense un cop s’hagi realitzat l’autòpsia.

Ara bé, segons indica la Fundació Arrels, en els últims anys la mitjana de defuncions de sense sostre a Barcelona és d’una mort cada sis dies. I aprofundint en les xifres, la mateixa fundació llança uns números demolidors en dir que més de 400 persones sense llar han mort a la ciutat en els últims set anys.

Cal tenir en compte però, també, que aquesta nova mort d’una persona sense llar coincideix en el temps amb la realització de los jornades "Sensellarisme a Barcelona" organitzades per l’ajuntament de Barcelona en Comú.

En elles es va poder escoltar bona part d’informes i estudis que revelen la sitaució real de les persones sense llar i també les dimensions del problema habitacional. Però, tot i informar sobre les places residencials i d’allotjament temporal disponibles, res es va explicar de quines són les causes que fan que milers de famílies acabin perdent les seves llars.

Sens dubte, hi ha que tenir en compte que en aquests set anys ha esdevingut la pandèmia de la Covid i els períodes de confinament. Quelcom que ha potenciat que les xifres de mortalitat entre persones sense llar s’aprofundissin.

No obstant, és important també tenir en compte les políitques del govern municipal d’Ada Colau en tot aquest temps i en especial en la qüestió habitacional.

L’Ajuntament de Barcelona prefereix condemnar a la misèria a les persones en situació de sense llar abans que oferir un llit en una ciutat amb una capacitat hotelera de 72.933 places. Així va ser durant la pandèmia en dificultar l’accessibilitat als més de 200 apartaments que tenia disponible el Consorci de Turisme, així com també en negar-se a posar a disposició dels més necessitats les places hoteleres.

I d’ençà les onades de la Covid han remès i amb elles els confinaments, les polítiques socials de l’ajuntament d’Ada Colau no es diferencien molt a les dels demés governs municipals, avalant centenars de desnonaments que, a més, per llei encara romanen suspesos.

Enfront aquestes polítiques i el greu problema habitacional a Barcelona, i que far que moltes famílies tinguin que veure’s dormint al ras, és encara més necessari que mai lluitar per impulsar un veritable parc d’habitatge públic. Així com també per l’expropiació dels grans tenidors, els fons voltors i la banca per a fer-ho possible.