Els principals dirgients del PSOE durant dècades han arremès aquest dies contra les negociacions per una possible Llei d’amnistia que li pugui donar els vots de Junts a una nova investidura "progressista" entre el PSOE i Sumar.

De fet, el mateix Guerra titllava Pedro Sánchez de "dissident" en defensar un amnistia que seria "una humiliació deliberada a la generació de la Transició" i una "condemna a la democràcia i als espanyols que van votar la Constitució".

Però allò més insultant que proferia l’ex vice president del govern espanyol són les calumnies sobre el català, dient que "ara tenen pressa per poder parlar català al Congrés, mentre a Catalunya els nens no poden parlar castellà ni a l’hora del pati per la presència d’inspectors".

Felipe González, per la seva part, va anar més enllà i va ressuscitar velles maniobres perquè Pedro Sánchez deixi governar en solitari al candidat del PP Alberto Núñez Feijóo, en dir que "el principi democràtic et porta a respectar qui guanya les eleccions". Quelcom que recorda a quan en 2016 els barons del PSOE (amb els suport de la vella guàrdia felipista) van fer caure Pedro Sánchez com a secretari general, per posteriorment la gestora provisional decidir l’abstenció i donar el govern a l’executiu corrupte de Mariano Rajoy.

Ara bé, l’acusació més greu de Felipe González venia en dir que "no podem permetre el xantatge, i menys si ve de minories en extinció", en referència a la demanda de Junts de constituir una Llei d’Amnistia.

Si bé, com denunciem reiteradament des d’aquest diari, la proposta d’una Llei d’amnistia per part de Junts només benficiaria alguns pocs dirigients independentistes, cal remarcar que tant l’amnistia total com el dret a l’autodeterminació avui continuen sent aspiracions democràtiques de milions de catalans i catalanes.

I més encara, com ha quedat de manifest en aquests dies a la Unió Europea, en l’actualitat més de deu milions de persones són catalano-parlants, tot i que el finés sigui una llengua parlada per la meitat de persones que el català o el suec estigui en uns nivells similars, només per parlar d’alguns dels països que s’han manifestat en contra de la inclusió del català com a llengua oficial a la UE.

No obstant, lluny de les posicions de dretes de la vella guàrdia del PSOE com González i Guerra, als que també s’hi podrien sumar Nicolás Redondo o Josep Borrell, és necessari remarcar que les demandes de Puigdemont i ERC són només l’única forma que tenen d’autopreservar-se al capdavant dels negocis i interessos de la burgesia catalana amb el Règim espanyol i de culminar el retorn a la normalitat autonòmica a Catalunya. Tot, a canvi de liquidar el moviment democràtic català pel dret a l’autodeterminació i donar-li al PSOE i Sumar l’oportunitat d’apuntillar una restauració "progressista" a l’Estat espanyol.

Et pot interessar: Prenguem els carrers per l’amnistia total per a totes i tots els lluitadors i represaliats