Els equips de rescat treballaven aquest dissabte a la recerca de supervivents entre la runa, mentre que les autoritats governamentals van declarar tres dies de dol nacional i van rebre condols dels principals líders mundials.

Segons dades oficials, es van registrar víctimes en una desena de províncies: Al Haouz, -al sud de Marràqueix i propera a l’epicentre-, amb 1.293 morts, seguida de Taroudant (452 víctimes mortals), Chichaoua (191 morts), Ouarzazate (41) , Marrakech (15), Azilal (11), Agadir (5), Casablanca (3), Al Youssufia (1) ia Tinguir (1). Les darreres actualitzacions parlen d’almenys 2000. A això cal afegir-hi els “ferits greus” que, segons el ministeri de l’interior, pugen a prop de 1200.

El butlletí d’alerta sísmica difós per l’Institut Nacional de Geofísica marroquina explica que el terratrèmol, de magnitud 7, va sacsejar la regió septentrional marroquina de Marrakech i es va produir divendres a les 23.11 hora local (22.11 GMT) a 8 quilòmetres de profunditat.

Va tenir el seu epicentre a la localitat d’Ighil, situada uns 80 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Marrakech.

Al poble de Moulay Brahim, a Al Hauz, els equips de rescat treballaven el passat dissabte a la recerca de supervivents entre la runa. A prop d’allà, els veïns cavaven fosses en un turó per enterrar les víctimes, segons un equip de l’agència de notícies AFP present al lloc.

El poble de Tafeghaghte, situat a uns 60 quilòmetres al sud-oest de Marràqueix, va quedar pràcticament destruït íntegrament, segons va poder comprovar un equip de l’AFP.

Mentrestant, l’exèrcit marroquí va desplegar "importants mitjans humans i logístics, aeris i terrestres", com a equips de recerca, de rescat i va muntar un hospital de campanya a Al Hauz, va aportar l’agència de notícies estatal MAP.

El sisme també es va sentir a ciutats costaneres com la capital Rabat, Casablanca o Esauira, igual que a diverses províncies de l’oest d’Algèria, el país veí cap a l’est, però el seu departament de defensa civil va descartar danys o víctimes. Els mitjans marroquins van informar que va ser el sisme més potent registrat.

La Creu Roja Internacional va alertar que el Marroc podria necessitar "mesos i fins i tot anys" d’ajuda per reconstruir les zones afectades, tal com va passar amb el terratrèmol de Turquia i Síria a principi d’any, i va alertar que ara vénen 24 a 48 hores "crítiques" .

"Preveiem molts mesos i fins i tot anys de resposta", va dir Hossam Elsharkawi, director regional per a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja (IFRC).

Els equips de la Mitja Lluna Roja marroquina es van desplegar immediatament al terreny per "avaluar la situació, donar suport a les operacions de recerca i rescat i portar ajuda a les poblacions damnificades, en coordinació estreta amb la IFRC i les autoritats locals", ha destacat comunicat de la Creu Roja Internacional.

L’assistència brindada és múltiple i inclou des de primers auxilis, suport psicològic i ajuda al transport dels ferits als hospitals.

Tot i això, han advertit que "algunes de les zones més afectades són remotes i muntanyenques, i per tant de difícil accés".

Entre els anuncis de solidaritat i condol de tot el món, Algèria va anunciar l’obertura del seu espai aeri als avions amb ajuda humanitària per a les víctimes del sisme del Marroc, país on havia tancat la circulació d’avions civils i militars el setembre del 2021 arran d’un conflicte bilateral.

Marroc experimenta terratrèmols amb freqüència a la seva regió septentrional, a causa de la seva posició entre les plaques africana i euroasiàtica. El 2004, almenys 628 persones van morir i 926 van resultar ferides quan un terratrèmol va colpejar Alhucemas, al nord-est del país.

Mentre que el 1980, el terratrèmol a El Asnam de magnitud 7,3 a la veïna Algèria va ser un dels sismes més destructius de la història contemporània, deixant 2.500 morts i almenys 300.000 persones sense llar.

Cinisme i hipocresia de la monarquia marroquina i limperialisme europeu

Davant la magnitud de la tragèdia la Casa Reial del Marroc va disposar "un duel nacional de tres dies, amb banderes a mig pal a tots els edificis públics". De la mateixa manera, líders d’UE han donat "el seu condol més sentit" per les víctimes del sisme en una carta a Mohammad VI, així com el Papa i els dels Estats Units, Israel, Argentina i altres països que van oferir ajuda humanitària.

Però més enllà dels gestos, la hipocresia i el cinisme davant de la catàstrofe que pateix el poble marroquí no té límits. La monarquia de Mohamed VI viu a l’opulència, mentre la majoria del poble treballador al Marroc viu en construccions de tova, hi ha zones rurals abandonades a la seva sort pel govern, on una ambulància no arriba perquè no tenen ni carreteres, ni hospitals ni infraestructura.

Una monarquia reaccionària que, a més, és un dels principals socis de l’imperialisme espanyol i francès per garantir l’espoliació dels seus recursos, els del Sàhara i actuar com a gendarme assassí de les fronteres del Sud d’Europa.

La solidaritat davant la catàstrofe del poble marroquí només vindrà de la classe treballadora i dels sectors populars, que són els que estan patint les conseqüències principals d’aquest desastre.