Internacional

Massives protestes a Bielorússia després del descontentament pel resultat de les eleccions

L'actual president, Aleksandr G. Lukashenko, que governa des del 1994 va ser declarat guanyador amb més del 80% dels vots diumenge passat. Des d'aquesta mateixa nit va haver-hi massives protestes que van ser reprimides violentament.

dimecres 12 d’agost| edició del dia

Per segon dia consecutiu enormes protestes van sacsejar Bielorússia. El diumenge 9 d’agost es van celebrar les eleccions presidencials i aquesta mateixa nit es va anunciar que l’actual president, Aleksandr Lukashenko, havia obtingut un 80% dels vots, la qual cosa va deslligar la ira de la població. Les manifestacions van ser reprimides durament amb bales de goma i granades per atordir, però les forces repressives no van aconseguir desactivar les protestes.

L’oposició, liderada per la candidata Svetlana Tijanóvskaya, es va negar a reconèixer el resultat i va demanar a Lukashenko obrir negociacions pel lliurament pacífic del poder en un termini de dues setmanes.

Tijanóvskaya va cridar els bielorusos a manifestar-se instant "els que creuen que el seu vot ha estat robat a no quedar-se callats", i va demanar a la policia "cessar la violència" a Minsk i altres ciutats del país.

L’oposició no es limitarà a no reconèixer els resultats, va assegurar a l’agència de notícies Efe la portaveu de Tijanóvskaya, Anna Krasulina. "Recorrerem en els tribunals els resultats d’aquells col·legis on aquests van ser falsificats. I el mateix farem amb aquells on els protocols no es publiquin en els pròxims dos dies", va explicar.

Per la seva part Lukashenko, de 65 anys, va denunciar que les protestes registrades no van ser espontànies i van estar en realitat patrocinades per països com la República Txeca i Polònia i per grups provinents de les veïnes Ucraïna i Rússia.

"Pel que diuen, veiem qui són els que manegen els fils. Una de les línies (de recerca) ens porta a la República Txeca. De Polònia ja ni parlo. En resum, intenten controlar la situació des de l’exterior", va asseverar.

Segons va informar avui el Ministeri de l’Interior, unes 3.000 persones van ser detingudes a les protestes, al que cal sumar gairebé un centenar de ferits, entre manifestants, policies i periodistes. El ministeri també va informar, mitjançant el seu canal de Telegram de la mort d’un manifestant que “va intentar llançar un artefacte explosiu sense identificar contra les forces de seguretat. Li va explotar a la mà i va sofrir ferides que van conduir a la seva mort”.

La Federació Europea de Periodistes (EFJ, per les seves sigles en anglès) va denunciar aquest dilluns la detenció d’ "almenys 19 periodistes, alguns amb violència", durant la cobertura informativa dels comicis i posteriors protestes que es van viure durant la jornada del diumenge a Bielorússia.

El President rus Vladimir Putin va felicitar a Lukashenko igual que els líders de la Xina, Kazakhstan, Uzbekistan, Moldova i l’Azerbaidjan han enviat missatges de suport. Però el govern alemany va dir que tenia "forts dubtes" sobre les eleccions i que no es complien les normes mínimes. Els Estats Units van dir que estaven "profundament preocupats" per les eleccions i van instar el govern a "respectar el dret a reunir-se pacíficament i a abstenir-se de l’ús de la força".

A última hora del dilluns es desconeix el parador de Tijanóvskaya. El Ministre de Relacions Exteriors de Lituània, Linas Linkevicius, va dir a la xarxa social Twitter que "va intentar contactar amb Svetlana Tikhanovskaya durant diverses hores". "El seu parador no és conegut ni tan sols pel seu personal. Preocupats per la seva seguretat”.

Tot sembla indicar que la situació es tornarà més complexa el dimarts, amb la línia de Lukashenko d’intensificar la repressió per mantenir-se en el seu lloc per la força i l’oposició cridant a mantenir les protestes. A les xarxes socials van aparèixer crides a continuar les protestes a partir de les 19.00 hora local a Minsk i altres ciutats del país, després que Lukashenko "declarés la guerra" al seu poble. A més, criden a partir de demà, dimarts, al migdia a la vaga general per aconseguir l’alliberament de tots els presos polítics i la convocatòria d’unes noves eleccions.




temes relacionats

Eleccions   /    Europa   /    Internacional

Comentaris

Comentar