Foto: ED
Aquest dijous les universitats catalanes van viure una nova jornada de vaga, la cinquena en aquest curs. En aquesta ocasió les demandes de les principals organitzacions convocants, el SEPC i algunes assemblees de facultat, eren el rebuig a la repressió i el 155, la llibertat dels presos polítics i l’exigència d’una rebaixa de les taxes del 30%. Altres organitzacions, com No Passaran i Pan y Rosas, també cridaven a secundar-la però amb un programa que apostava per reprendre la lluita per la universitat gratuïta.
#Vaga26A Milers d'estudiants al crit #llibertatpresospolitics#Visibilitatlèsbica #ProuLGTBIfòbia pic.twitter.com/cwmYP0HyrG
— Pan y Rosas EEsp. (@PanyRosasEE) 26 de abril de 2018
L’activitat en els campus com el de la UAB va ser molt escassa, així com en algunes facultats de la UB. La manifestació més important va tidre lloc a Barcelona, on uns 2.000 estudiants universitaris i de secundària, on també convocava el SE (Sindicato de Estudiantes), van recorrer els carrers més cèntrics fins a la plaça Sant Jaume.
A més, aquest jornada coincidia amb el Dia per la Visibilitat Lèsbica, amb el que les demandes contra la lgbtifòbia i les banderes de l’orgull LGTBI van tenir presència en els diversos actes. Abans d’iniciar-se la manifestació es va realitzar una besada general a la plaça universitat amb motiu d’aquest dia de lluita.
Novament la joventut catalana va prendre els carrers al crit de “llibertat presos politics” o “1 d’octubre ni oblit ni perdó”, com es ve fent des de fa mesos per enfrontar l’escalada repressiva de l’Estat, així com també càntics com “sense les dones no hi ha revolució” o “Barcelona antifeixista”.
Tampoc han faltat els càntics que feien referència a la demanda de la gratuïtat “a la universitat lluitem per la gratuitat”. Els i les estudiants de No Passaran i Pan y Rosas -que impulsem la candidatura Revoluciona UB- s’ajuntaven a primera hora del matí per fer una pancarta que recollís aquesta demanda històrica del moviment estudiantil.
Avui els estudiants fem vaga per la gratuïtat!#26AVAGA
#visibilidadlesbica
#LlibertatPresosPolitics pic.twitter.com/FV0XXwttxv— No Passaran (@arnopassaran) 26 de abril de 2018
Aquesta nova jornada de mobilitzacions torna a posar de manifest que una part cada vegada major de la joventut estem disposats a seguir als carrers en lluita. Tal com ho venim fent des del passat mes de setembre, lluitant pel dret del poble català a l’autodeterminació i defensant els col·legis electorals. O com ho vam fer el 8 de Març o en la mateixa tarda d’ahir per denunciar la justícia patriarcal i la sentència de "la manada". O en les últimes setmanes enfrontant la criminalització als CDR, les condemnes per lluitar o cantar i les acusacions de terrorisme per una baralla en un bar o tallar una autopista.
Aquesta energia ha de servir per trencar amb els intents de pacificació i desmobilització que vénen promovent les principals direccions polítiques i sindicals. Tant la direcció procesista, disposada a una tornada a l’autonomisme i limitar-se a la via de la defensa jurídica, com les direccions sindicals que s’oposen a cridar a qualsevol mobilització. És necessari per a això aixecar l’exigència d’una vaga general a Catalunya en contra de la repressió, i en les nostres facultats i instituts posar dempeus assemblees massives, coordinar-nos i plantejar un pla de lluita per les nostres demandes.
Avui omplim els carrers amb @PanyRosasEE. Per la gratuïtat, la llibertat dels presos politics y contra la LGTBIfobia! #26AVAGA #visibilidadlesbica #LlibertatPresosPolitics pic.twitter.com/NaRnGeUtgR
— No Passaran (@arnopassaran) 26 de abril de 2018
Lamentablement aquest no és el full de ruta de les principals direccions estudiantils. Els mètodes burocràtics del SEPC o el SE van en contra d’impulsar i desenvolupar l’autoorganització, limitant l’agenda al que es decideix per a dalt o en petites reunions. Però a més, el manteniment d’una lògica d’unitat nacional amb la direcció procesista segueix jugant en contra de posar dempeus un gran moviment estudiantil independent i combatiu.
La joventut que està al capdavant de les principals mobilitzacions no li debem res al Règim del 78 i el sistema capitalista que ens expulsa de les universitats, que ens imposa matrícules que no podem pagar, i ens aboca a l’atur i la precarietat. La mateixa universitat que li obre les seves portes de bat a bat a les empreses, al masclisme, al racisme i a la LGTBIfòbia. Aquesta universitat que ens imposa pagar màsters per a rics mentre els regala als seus amiguets. I si volem lluitar contra aquesta situació desplega tota la seva força repressiva per intentar fer-nos callar.
