×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Lluitem contra la temporalitat i per l’internalització dels serveis públics

Publiquem la denúncia de les companyes i companys de CGT Ensenyament enfront l'enorme temporalitat a l'administració pública.

Verónica Landa

dimecres 5 de maig de 2021
Facebook Twitter

El sindicat denuncia la situació de milers d’interins i interines en situació d’abús de temporalitat. Però, de què parlem quan parlem d’abús de temporalitat? Parlem en aquest cas de personal que fa més de tres anys que treballa amb contractes temporals. Segons normativa europea, al cap de tres anys s’hauria de fer fixe el personal o acomiadar-lo i “si dóna el cas que es demostra que la tasca és continuada, readmetre-la amb la possibilitat de pagar cada any que no se l’ha contractada i la seva indemnització per acomiadament indegut”, com comenta el sindicat.

Aquest abús de temporalitat també es dona al sector públic, com ara el sector educatiu. “Segons l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), aquesta situació és il·legal, encara que aquesta prerrogativa s’ha incomplert en multitud d’ocasions per part de diverses administracions públiques. Aquesta situació, donada per l’oferta insuficient per cobrir les vacants acumulades en els darrers anys, va ser alertada el 19 de març del 2020 pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el qual deixava clar que l’índex de contractacions d’aquest tipus a l’estat espanyol eren molt superiors als de la mitjana europea.”, continua el comunicat de la CGT.

Estem parlant del fet que de cada deu treballadores públiques a l’Estat, quatre són interines: 100.000 interines a Catalunya amb més de 3 anys amb vacant, situació més agreujada als col·lectius més feminitzats com l’Educació. Col·lectius com les Tècniques Educació Infantil (TEEI) on hi ha treballadores que acumulen 12, 14 fins a 16 anys com a temporals. Les xifres de temporalitat entre docents és al voltant del 50%, entre interines (majoria) i substitutes.

Font: CGT Ensenyament

Entre altres col·lectius professionals d’Educació, destacaria el sector del lleure i de vetlladores, ja que són col·lectius subcontractats per empreses externes privades, i que acumulen contractes d’obra i servei o fixe discontinu, que poden durar anys, aprofundint la seva situació de precarietat.

L’exemple de lluita de les TEEI contra la temporalitat, o l’exemple d’organització de les monitores del lleure, són exemples que hem de recolzar i portar a tots els sectors, siguin d’educació o no, per rodejar-los de solidaritat i lluitar per aconseguir les reivindicacions de cadascú d’aquests col·lectius i de tant d’altres precaritzats per les polítiques d’externalització, subcontractació i abús de temporalitat.

Publicació CGT Ensenyament


Facebook Twitter

Verónica Landa

Barcelona | @lierolaliero

“De la mobilització a la revolució”: una lectura per entendre per què vam passar del 15M i el procés, al govern “progressista” i la restauració autonòmica

“De la mobilització a la revolució”: una lectura per entendre per què vam passar del 15M i el procés, al govern “progressista” i la restauració autonòmica

La desafecció post procés és clau en unes municipals en les que Trias guanya a Barcelona

La desafecció post procés és clau en unes municipals en les que Trias guanya a Barcelona

Eleccions municipals 2023: cau la participació a Catalunya

Eleccions municipals 2023: cau la participació a Catalunya

La dreta obre la seva campanya a la Bonanova de la mà dels matons de Desokupa

La dreta obre la seva campanya a la Bonanova de la mà dels matons de Desokupa

Frente Obrero: amic de ‘picoletos' i enemic de treballadors

Frente Obrero: amic de ‘picoletos’ i enemic de treballadors

El racisme continua golejant a LaLiga

El racisme continua golejant a LaLiga

Franquistes, torturadors, maltractadors i terroristes d'Estat: candidats i càrrecs que no escandalitzen a PP, Vox i PSOE

Franquistes, torturadors, maltractadors i terroristes d’Estat: candidats i càrrecs que no escandalitzen a PP, Vox i PSOE

Viure o sobreviure? El cost de vida suposa el 61% del salari mínim i sense comptar la despesa en habitatge

Viure o sobreviure? El cost de vida suposa el 61% del salari mínim i sense comptar la despesa en habitatge