"Des del mes de febrer del curs passat, el sector educatiu del nostre país hem protagonitzat unes mobilitzacions històriques. Després de tots aquests mesos a les portes d’un setembre ingovernable, avui confirmem que la lluita dóna fruits", així comença el comunicat sindical unitari que anuncia l’acord entre els sindicats d’Educació i el departament d’Educació.
Després de tot un curs passat ple de vagues, mobilitzacions i assemblees, els sindicats han aribat a la decisió de desconvocar les vagues que tenien previstes per als dies 7 i 28 de setembre, en signar un acord amb el conseller Gonzàlez-Cambray pel qual a els i les mestres i professors se’ls retornarà la reducció d’una hora lectiva, així com l’incorporació de 3.500 docents.
Tot i que el retorn de la reducció de l’hora lectiva es farà efectiva a partir de l’1 de gener de 2023 i no pas durant l’inici del curs escolar, aquesta era una de les principals exigències de les mobilitzacions dels docents durant el curs passat, però també una demanda d’ençà les retallades del govern de la Generalitat en 2012.
Sens dubte, la consecució parcial de les demandes s’explica en gran part per les vagues històriques dels passats mesos de març i juny on milers de docents van omplir els carrers de Barcelona i altres ciutats de Catalunya en nombroses convocatòries unitàries per part dels sindicats educatius, i amb unes xifres de seguiment sense precedents.
A més, l’organització de les protestes es van dur a terme en desenes i desenes d’assemblees de docents en els centres escolars, elaborant manifestos, i pensant accions i activitats per barris i districtes. Tot un procés d’autoorganització poques vegades vist en els últims anys.
Ara bé, la desconvocatòria de les jornades de vaga previstes per aquest més, no pot significar de cap forma que els sindicats signin el retorn a la pau social fins al mes de gener, tal i com pretén el departament d’Educació.
Tal i com diu CGT Ensenyament en el seu comunicat “el text de l’acord és clarament insuficient”, i avisen que “ens mantenim en alerta perquè l’acord signat no quedi en paper mullat”, i animen a “fer assemblees als centres i territoris i a fer crèixer l’autoorganització aconseguida per combatre les mesures imposades que suposen el desmantellament de l’educació pública”.
De fet, l’objectiu tant del departament com del govern i pel qual ha retrocedit en aquestes demandes davant l’amenaça de noves jornades de vagues i mobilitzacions, no és altre que la desmobilització del moviment que ha omplert els carrers al crit de Cambray dimissió o del No és per cinc dies de vacances, és per 10 anys de retallades.
Davant això, és necessari que els sindicats mantinguin, no només la guàrdia alta, sinó també la moral de lluita des de l’inici de curs escolar, i que ha caracterizat a la comunitat educativa en els últims mesos, i reactivar totes les accions posibles, tal i com diu CGT Ensenyament.
Aquesta és l’única forma d’acabar de torçar-li el braç al departament i al govern de la Generalitat per assolir la resta de demandes educatives com són el compliment del 6% del pressupost aprovat al Parlament, la revisió del contigunt del currículum o revertir la dècada de retallades en Educació, així com també revertir el frau de llei en el que continúen les interines o l’internalització de sectors tant precaris com és el lleure.
En aquest sentit, és important que durant aquests mesos es tinguin en compte també les reivindicacions de tots els sectors que conformen el conjunt de la comunitat educativa, com és el cas de les TEEI, els i les interines o el sector del lleure, monitores, vetlladores,... tots sectors altament precaritzats i en molts casos externalitzats i en unes condicions que no permeten la susbsistència.
Per tot això, és elemental que els sindicats mantinguin i potenciïn les assemblees educatives des de l’inici del curs escolar, tot reforçant l’autoorganització i coordinació, així com estendre-les a tots els sectors educatius per tal d’enfortir la lluita i assolir el conjunt de demandes.
