×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Les patronals avancen retallades de producció per a mantenir els seus marges de benefici

Grans empreses del sector de l'automoció i l'acer avancen retallades de producció, amb afectació sobre milers de treballadors i treballadores, de cara a l'últim trimestre de l'any. La patronal inicia el seu full de ruta per fer pagar la crisi sobre la classe treballadora i els sectors populars.

Ivan Vela

dimecres 31 d’agost
Facebook Twitter

Les postals d’estiu semblaven deixar en un pla llunyà la tempesta que estava per arribar en el quart trimestre de l’any, però ja a les portes de setembre ningú pot mirar cap a un altre costat. Amb la finalitat de les dates estiuenques i ja en la primera setmana activa post vacacional la patronal ha començat a posar en marxa la seva recepta perquè les corbes que, cada vegada de forma més segura s’esperen per a l’últim trimestre de l’any, no repercuteixin sobre els seus marges de benefici i siguin les treballadores i els treballadors els que paguem la crisi.

Amb la inflació batent rècords, la caiguda de la demanda ha fet que moltes empreses revisin els seus plans de producció, especialment en el sector de l’automoció i en el sector de l’acer.

Grans empreses com Michelin ja han anunciat canvis en els plans de producció per als pròxims mesos en les seves plantes d’Euskadi que afecten més de 1.300 treballadors i treballadores. En concret es deu a la caiguda en la producció del pneumàtic de turisme i al descens en enginyeria civil producte de la inflació.

Les primeres mesures passen per la reducció de diversos torns, però ningú descarta que després d’aquestes primeres mesures que aconsegueixen fins a inici d’octubre, deixin passo a un ERTO.

"Quan toquen la roda gegant ja cal preocupar-se", apunta Iñigo López, d’UGT, i recordant que ja en 2008 va haver-hi un moviment similar com a preludi a la forta crisi que vindria després. "Cal esperar a octubre o novembre. Serà aquí quan vegem més cláro com serà el tancament d’any i 2023", apunta.

No és l’única, Mercedes espera definir els seus plans en les pròximes setmanes, i és que en el cas de la multinacional alemanya, la producció en les seves plantes està colpejada per la crisi de subministraments. De fet la multinacional alemanya té un ampli estoc de furgonetes en les instal·lacions alabeses pendent únicament de la col·locació del xip per a poder donar-li sortida.

Però no sols l’automoció comença a replantejar la producció del que queda d’aquest 2022, també les acereries, com Arcelor Mittal i la seva planta de Sestao, que ha parat la producció per temps indefinit.

Nervacero és una altra de les empreses que mirarà atentament les dades d’aquestes primeres setmanes de producció del període vacacional per a prendre decisions. La seva fàbrica de Portugalete ve aplicant ERTEs de manera puntual, però des de la Direcció de l’empresa ja han anunciat als representants dels treballadors que de cara al quart trimestre de l’any no s’esperen moltes alegries, especialment esperant que l’augment del cost en la llum i el gas continuï augmentant.

A la crisi en la cadena de subministraments se li han sumat ara la inflació, en part per aquesta falta d’oferta provocada per desproveïment en sectors clau, i la crisi energètica, producte de la reaccionària intervenció de Putin a Ucraïna i l’escalada imperialista dels països de l’OTAN, de la qual l’Estat espanyol és punta de llança i que també té el seu impacte en l’augment del cost de la vida.

Davant aquest escenari, el Govern i la patronal ja han posat sobre la taula el seu full de ruta. D’una banda, el Govern amb lleus mesures sobre les butxaques de la classe treballadora i sectors populars i per l’altre, suculentes partides multimilionàries per a ser repartides entre les empreses del Ibex35. La patronal al seu torn, reajusta les seves previsions de producció, que passa essencialment per deixar sense treballar a milers de treballadors com a mecanisme per a mantenir els seus marges de benefici intactes.

Llavors, per a la classe treballadora i els sectors populars, que ens queda? Segons el Govern i patronal, pagar la crisi.

Però existeixen altres mesures encaminades al fet que siguin els capitalistes, els causants d’aquesta crisi els que paguin precisament les seves conseqüències; la pujada immediata i reajustament automàtic de salaris i pensions sobre la base de l’IPC, repartiment d’hores de treball sense reducció salarial, control de preus, nacionalització de bancs, elèctriques i empreses de serveis públics, i per descomptat detenir la maquinària de guerra que té en marxa el govern “progressista” com a part de l’OTAN. Una maquinària de guerra que es tradueix a doblegar la inversió militar fins a aconseguir el 2% del PIB.


Facebook Twitter
3 d'octubre de 2017: una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme

3 d’octubre de 2017: una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

El procés s'enfonsa: per què la "unitat popular" no emergeix com a alternativa?

El procés s’enfonsa: per què la "unitat popular" no emergeix com a alternativa?

S'agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l'autonomia

S’agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l’autonomia

I què fem contra l'extrema dreta?

I què fem contra l’extrema dreta?

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques