Una reforma laboral que deixa intacte el llegat de les anteriors, especialment la de Rajoy de 2012, i que satisfà a la UE per l’acord amb la patronal i la incorporació del Mecanisme RED, una institucionalització de la socialització de les pèrdues empresarials de sectors en crisis. Aquesta sembla que serà la reforma estrella de la legislatura del govern “més progressista de la història”, que sortirà aquest dijous aprovada en el Congrés.

Els avals necessaris vindran de les files dels partits de govern, el PSOE, Podemos i IU/PCE, que sumen 159 diputats i diputades, i una nova coalició de socis més escorada a la dreta que l’anomenat bloc d’investidura, que podria fer ascendir els “sís” als 181.

La reforma tirarà endavant gràcies al suport decisiu de tres partits de dreta. Els 9 diputats de Ciutadans ja han confirmat el sí, conformes que “no s’hagi tocat ni una coma” dels acords amb la patronal. El partit fundat a petició de l’IBEX35 i que es troba en vies d’extinció, rendeix així un dels seus últims serveis. S’han sumat també els 4 diputats del PDeCat, que com a hereus del pujolisme fan d’emissaris directes de Foment del Treball, i els 2 d’UPN, la ruptura navarresa del PP, que ha justificat el seu suport per per ser un “partit d’Estat”.

Només amb aquests suports el Reial decret ja quedaria revalidat. Els “nos” sumen 167 escons, que inclouen a l’oposició de dreta del PP, Vox i Fòrum Astúrias, que mantenen un rebuig pres dels seus càlculs electorals i de desgast del govern. Importants dirigents del PP com Aznar o Rajoy han reconegut que la reforma deixa intacta la seva, i fins a Fàtima Bánez, l’exministra de Treball que la va aprovar, ha fet campanya per a aconseguir el suport de Ciutadans.

No obstant això el govern hauria aconseguit també els suports de partits regionalistes com el càntabre, els dos canaris – Coalición Canaria i Nueva Canarias- i Teruel Existe, que li donarien un vot cadascun. Per la seva part Errejón va confirmar aquest dilluns que votarà sí al costat de Compromís, confirmant que les seves crítiques al govern es queden en foc d’encenalls. No és d’estranyar, ve d’on ve i és el mateix Errejón qui en 2016 va defensar que era el moment de secundar des de fora el pacte entre PSOE i Ciutadans.

També s’oposen per considerar la reforma “insuficient” o una “revalidació” de les anteriors els 13 d’ERC, els 4 de JxCat, els 2 de la CUP i els 5 d’EH-Bildu. El PNB segueix de moment sense acabar de decidir i negociant. No es pot descartar que acabi donant el seu suport, tal com li demana la Confebask, o que es mantingui en el no atès que els seus vots ja no són necessaris. El bloc de la investidura queda doncs en la seva majoria per fora de l’acord i PSOE i Unides Podem el refan mirant clarament a la dreta en l’equador de la seva legislatura.

Una reforma laboral que revalideu la precarietat, un pensionazo i un rescat a la banca de 35 mil milions d’euros amb l’operació Sareb. Aquest és l’arrencada de 2022 del govern “progressista”. Un anunci a navegants que les polítiques social-liberals seran la tònica cada vegada més marcada d’ara endavant. Polítiques de dretes que continuen obrint-li el camí a la dreta i l’extrema dreta que no deixen d’ascendir en les enquestes.

El mal menor era això. Un horitzó de rebaixa d’expectatives constants i resignació a les polítiques que demanda la patronal i la UE, mentre les grans empreses s’esperen per a rebre una pluja de milions de 140 mil milions dels Fons NextGeneration.

El sindicalisme alternatiu s’ha oposat a aquesta reforma “fake”, o a aquesta “estafa” com l’han denominat, amb manifestacions en els últims dies en nombroses ciutats. Aquest dijous es concentraran en el Congrés mentre es realitza el debat i la votació. El govern la tirarà endavant amb el suport d’una part de la dreta de la cambra, però la baralla no pot acabar aquí.

El que s’aprova és abans de res una revalidació del marc legal vigent, que blinda la precarietat, encara que ara en alguns casos aquesta encaix en formes contractuals amb la denominació de “indefinit” però amb el mateix acomiadament lliure i barat que abans.

Les forces de l’esquerra sindical, que venen avançant en acords d’unitat d’acció en tot l’Estat, tenen per davant la responsabilitat d’explicar i combatre el relat de Yolanda Díaz i la burocràcia sindical que estem davant “una reforma històrica”. Cridar a assemblees en els centres de treball, reunions d’activistes, que comencin aquesta important tasca, que consultin als treballadors si estan o no a favor que es deroguin les contrareformes laborals que el govern ha volgut deixar intactes, i sobretot, que comenci a organitzar des de baix un moviment per la seva derogació real i per a enfrontar l’aplicació de les mateixes en forma d’ERO, convenis a la baixa i acomiadaments low cost.