Quan es va produir la mort d’aquest jove treballador, la família, els seus companys i amics, amb un bon nombre d’organitzacions que els vam donar suport, vam sortir al carrer amb un crit unànime: “No és un accident, és assassinat”.
Et pot interessar: L’explotació mata: CIDAC culpable de la mort d’en Xavi
Malgart que l’empresa ràpidament va intentar justificar-se, dient que va ser el jove qui va cometre un error, el crim patronal era evident. Les mesures de seguretat eren pràcticament inexistents. CIDAC és una empresa química i no té ni per rentar-se els ulls en tota la nau. Les màquines amb les que treballava en Xavi, a més de ser antiquades i obsoletes, no tenien cap classe de mesura de seguretat ni de control que no estigués espatllat.
La conclusió, que ara reconeix l’Inspecció de Treball, es que CIDAC és culpable de la mort del Xavi. Una realitat que no sucedeix únicament a CIDAC, sinó que és el dia a dia a moltes empreses que exploten al màxim a joves, migrants i gent en situacions deseperades, sense mesures de seguretat i sotmesos a ritmes de treball que posen en risc la seva salut i integritat.
Les empreses capitalistes sempre busquen el seu benefici econòmic, i això no només està per sobre dels nostres drets, sinò que moltes vegades fins i tot de les nostres vides. Per això diem ben alt que l’explotació mata.
L’any passat a l’Estat espanyol van morir més de dos treballadors cada dia al seu lloc de feina. I tot això amb l’encobriment dels mitjans de comunicació capitalista i el govern més “progressista” de la història, que segueix sennse reforçar la inspecció o sense derogar les reformes laborals que fan possible aquesta precarietat assassina.
La Generalitat per la seva part fa més del mateix. El Departament de Treball, per qualsevol que hagi viscut un conflicte laboral, sempre juga de part de les empreses. La situació a CIDAC i a altres moltes empreses és un “secret a crits”, però no fan res. I quan les consecuències són aquestes, quines són les mesures? Una multa perfectament asumible pels patrons que continuaran fent el mateix.
La quantitat no només és mínima, sinó que les mesures que s’haurien de posar a aquestes patronals assasines haurien de ser unes altres. Tota empresa que mati o deixi morir als seus treballadors hauria de ser inmediatament expropiada sense indemnització, ser posada a produir sota el control directe de la seva plantilla -els únics que garantiran que es reprengui l’activitat amb seguretat – i obligar a sufragar amb el patimoni personal dels amos les indemnitzacions necessaries per les famílies.
També pots llegir : No és una mort laboral, és la cobdícia del sistema capitalista
