Aquest article estipula que la mesa del Parlament pot acordar la suspensió immediata del diputat o diputada a la que se li obri judici oral que impliqui qualsevol delicte vinculat a una suposada pràctica de corrupció.

Aquest seria el cas de Borràs, donat que el passat dimarts el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confimava l’obertura del judici oral en ser acusada de delictes de prevaricació i falsedat documental. La fiscalia, en demana 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació.

El fiscal acusa Borràs d’haver adjudicat contractes menors sense concurs des de la Institució de les Llengües Catalanes entre 2013 i 2017, mentre l’actual presidenta era directora d’aquesta institució.

Per tant, per la seva banda, la resta de membres de la mesa del Parlament que conformen les formacions polítiques del PSC, ERC i la CUP, ja van avisar dimarts que si la mateixa Laura Borràs no donava un pas al costat, exigirien l’aplicació de l’article 25.4. Qüestió que ha acabat passant durant el dia d’avui, a excepció d’Aurora Madaula, secretaria segona del Parlament i membre de Junts.

Et pot interessar: El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

Ara, la qüestió està en saber qui ocuparà el càrrec en la presidència del Parlament. Tot sembla indicar que la vice presidenta primera, Alba Vergés d’ERC, assumirà aquesta responsabilitat institucional fins a la tornada de les vacances, i després es decidirà qui de Junts ocuparà la presidència, donat que ERC ja ha fet públic que per mantenir el pacte de govern accedirà a que aquest càrrec segueixi en possessió de Junts.

No obstant, no està assegurat que el pacte de govern entre ERC i Junts que permet l’actual govern d’Aragonès, no torni a trontollar en l’enèsima crisi entre ambdós partits en el que portem de les dues últimes legislatures. Això, és clar, és degut a que els membres d’ERC que formen part de la mesa del Parlament han decidit votar a favor de l’aplicació de la suspensió de Borràs.

Ara bé, tot i que la mateixa Laura Borràs ha defensat en tot moment la seva innocència, escudant-se en que tot es tracta d’un atac més cap els dirigents processistes catalans, i ha acabat carregant contra els membres de la mesa del PSC, ERC i la CUP en dir que "han vingut vestits de jutges hipòcrites", el partit de Carles Puigdemont, Jordi Turull i del que la mateixa Borràs n’és també presidenta, diu no estar còmode amb la posició que ha mantingut fins avui la pròpia Laura Borràs.

Sens dubte, les suposades pràctiques corruptes de Borràs no poden sorprendre a ningú. La formació política de la que n’és presidenta, és hereva directa del pujolisme i la vella Convergència. Un partit que té un enorme promptuari de casos de corrupció sota la direcció dels “honorables” Jordi Pujol i Artur Mas.

Ara bé, també queda de forma patent que ja des d’abans de l’u d’octubre de 2017, el Règim del 78, amb la justícia espanyola al capdavant, manté dempeus una ofensiva de persecució i repressió contra el moviment democràtic català i els seus dirigents. Ho vam veure amb el judici als presos polítics, i més recentment amb el cas de l’espionatge del Catalangate.

I en aquest sentit, són més de 4.000 les causes judicials d’ençà el referèndum mencionat durant l’octubre de 2017. La judicatura porta molts anys fent la feina bruta que necessita la Monarquia i el Règim per liquidar definitivament les aspiracions democràtiques del poble català.

Rebutjar i enfrontar tota aquesta escalada repressiva contra el moviment democràtic català, passa però, per no comprar ni l’argumentari de la "justícia" del Règim del 78, ni tampoc la corruptela convergent que es vol amagar darrere de la senyera per mantenir la impunitat, com va fer tantes vegades Jordi Pujol.

Enfront tot això, es torna més necessari que mai reprendre una gran mobilització per contra la repressió de tots els i les encausades i pel dret a decidir, des d’una perspectiva d’independència de classe, és a dir sense dipositar cap confiança ni en la JxCat de Borràs ni en l’ERC d’Aragonès i la taula de diàleg que s’ha représ aquesta setmana sense cap resolució per a la desjudicialització.