Catalunya

DEBAT DE POLÍTICA GENERAL

La llengua, nova moneda d’intercanvi a la taula de diàleg

A les sessions del debat de política general, ERC va tornar a enaltir les negociacions a la taula de diàleg, quan en realitat aquesta és un “quid pro quo” constant a la qual se suma la llengua catalana, però del referèndum d’autodeterminació i l’amnistia no hi ha senyals.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dijous 30 de setembre| edició del dia

Foto:EFE

L’últim rifi rafe entre el govern català i el govern central fa referència a la legislació sobre la llengua catalana. Un nou desacord al qual ahir Pere Aragonès no va fer referència a pesar de la defensa efusiva de la taula de diàleg. Aquesta mateixa taula que el president del Govern, va definir com a una oportunitat històrica pels catalans.

El govern de Pedro Sánchez té la taula de diàleg, la reunió entre presidents, reunions entre partits i tota mena de trobada, però de sobte decideix fer una llei que arracona una mica més la llengua catalana en els mitjans de comunicació. Semblaria sorprenent que això, amb tantes reunions, no s’hagi parlat abans. Però no ho és. Són les “negociacions” que hi ha a la famosa taula diàleg.

El govern espanyol ha dit a destra i sinistra que mai concedirà un referèndum d’autodeterminació o la reclamada amnistia. I el govern català diu que això és el que vol. Tots dos saben que no hi haurà cap referèndum pactat. Doncs, les negociacions tracten de poder autonòmic i de diners. Això és el que anomenem com la “restauració autonòmica” que està fent els governs d’Esquerra i Junts des de la legislatura de Torra i ara més decididament amb la presidència d’Aragonès.

Han estat les negociacions dels milionaris ajuts europeus que arriben gota a gota; el projecte d’ampliació de l’aeroport i quina administració ho gestiona; l’empresonament de Puigdemont i la seva situació i segurament les negociacions de pressupostos. I, des de fa uns dies, la presència de la llengua catalana en els mitjans de comunicació. La llengua catalana, de mica en mica, perd presència social i si la discriminació positiva que hi ha als mitjans es perd, serà un cop difícil d’assimilar. Tot val, per al govern de Sánchez.

Tot això és una mostra més que la taula de diàleg és la millor forma que han trobat per treure dels carrers el moviment independentista i passivitzar-lo el màxim possible. No obstant això, la Diada del 11S ha demostrat que hi ha fortes crítiques dins del moviment contra la “taula de diàleg” i que a pesar de la Covid-19 encara hi ha voluntat de mobilitzar-se. Però aquestes crítiques no tenen cap organització que les acolli i les tradueixi en una lluita als carrers.

Ni Jordi Cuixart, amb la seva efusivitat; ni Elisenda Paluzie, amb el seu nou eslògan (“president faci la independència") fan res més que mobilitzacions els dies de festa i es dediquen a pressionar discursivament a Esquerra Republicana i Junts per Catalunya perquè facin alguna cosa per dissimular.

Malauradament, els dirigents de la CUP es troben en el camí de suport, amb crítiques impotents, al nou govern i amb els dos anys de gràcia que va concedir al Pere Aragonès. El nou eslògan de Carles Riera és una mostra d’això: “President, faci el referèndum”.La cúpula de la CUP tria pressionar a Esquerra i Junts per Catalunya per fer un nou 9N i 1O. Però, ara sense “jugar un farol”?.

El moviment independentista es troba en una cruïlla. O continua de la mà d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya pel camí de la restauració autonòmica, o busca mobilitzar-se i organitzar-se de forma independent dels agents de la burgesia catalana per rellançar la lluita per l’autodeterminació de Catalunya i imposar el referèndum d’autodeterminació als poders polítics espanyols i als dirigents burgesos catalans.




Comentaris

Comentar