El PSOE va presentar dimarts en el Congrés la proposició de llei orgànica d’amnistia. Una llei que malgrat la seva parcialitat (deixa fora a milers activistes en tot l’Estat espanyol encausats aquests últims anys), inclouria als dirigents de l’independentisme i a centenars d’imputats pel procés, per la qual cosa ha posat en peu de guerra a gran part de la judicatura, els cossos policials o els empresaris. Queda per veure com ho afronta el Rei Felip VI que va advocar durant el procés per l’“a por ellos”. El que és clar és que el bloc de la dreta es prepara per atacar l’amnistia per terra, mar i aire per fer-la inaplicable i tractar de derrocar al Govern de Sánchez.
La proposició de llei orgànica va ser registrada davant el Congrés dels Diputats exclusivament pel PSOE, malgrat que la seva intenció era que fos subscrita per totes les forces polítiques que donaran suport a la investidura de Sánchez, amb l’excepció de Coalició Canària, que no donava suport a la llei. La llei proposa amnistiar els delictes relacionats amb el procés des de 2012 fins al dia 13 de novembre de 2023, amb algunes excepcions. Incloent com a possibles beneficiaris aproximadament a un total de 309 encausats i també a 73 policies culpables d’actes de repressió.
La proposta de llei s’ha tramitat per la via d’urgència, perquè els terminis per a la seva aprovació es veiessin reduïts a la meitat. Encara que el PP, amb la seva majoria absoluta al Senat, acaba de reformar el reglament de la cambra per allargar el procés tot el possible.
D’altra banda, una vegada entri en vigor la llei d’amnistia s’esperen recursos legals de tota mena contra ella, inclòs el d’inconstitucionalitat, que haurà de dirimir el Tribunal Constitucional. Un Tribunal Constitucional que actualment compta amb una folgada majoria de jutges progressistes, per la qual cosa és d’esperar que tombi un a un tots els recursos interposats pel PP i els òrgans judicials que emprendran la guerra judicial. Si bé tot és possible, atès que molts jutges i fiscals considerats progressistes de diferents associacions ja s’han mostrat en contra de la llei, quelcom que també podria ocórrer en el Tribunal Constitucional. Però el ridícul per a Pedro Sánchez seria majúscul si no tingués més o menys lligat el suport del Tribunal Constitucional, ja que la seva legislatura seria flor d’un dia si no aconsegueixen acabar aplicant la llei d’amnistia.
Ara bé, la reacció no es va fer esperar davant l’anunci de l’amnistia, amb múltiples manifestacions de les dretes als carrers durant aquest últim període, algunes d’elles protagonitzades per grups reaccionaris i feixistes.
A més, es multipliquen els comunicats seudogolpistes realitzats per algunes associacions de la policia i la Guàrdia Civil. I el propi Tribunal Suprem ha llançat un comunicat per a exigir públicament “absolut respecte” a la divisió de poders i que es garanteixi la independència judicial davant la llei d’amnistia. Donant aire a la idea que l’amnistia com a tal posa en solfa la separació de poders i menyscaba la independència judicial.
Un poder judicial que en els últims temps no ha cessat d’intervenir directament sobre les competències del poder legislatiu i l’executiu, tant a Catalunya durant el procés com amb els intents de desembussar el Consell General del Poder Judicial, que es manté a ultrança sense renovar-se després de caducar el seu període legal d’existència.
Per part seva, la patronal a través de la CEOE també s’ha manifestat en contra de la llei parlant en un comunicat d’inseguretat jurídica. Els sindicats, per contra, mantenen el seu mutisme més enllà d’algun comentari sobre la vaga convocada pel sindicat de Vox.
Què diu el projecte de llei d’amnistia?
Segons el projecte de llei presentat, quedaran amnistiats els delictes de malversació, terrorisme, així com desordres públics relacionats amb el procés. També a "els qui haguessin prestat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol tipus, representació, protecció o seguretat als responsables de les conductes" relacionades amb el procés. I entraran en l’amnistia delictes d’usurpació de funcions públiques i els de desobediència, desordres públics, i atemptat i resistència a l’autoritat.
Ara bé, en primer lloc, aquesta llei d’amnistia deixa a l’estacada vergonyosament a multitud de lluitadors i activistes que arran de la crisi de 2008 i conseqüència de l’enduriment penal i legal dut a terme pels governs del PP de Rajoy (mantingut pel govern “progressista” del PSOE i Unidas Podemos) han estat encausats injustament per lluitar. Ens referim a milers d’activistes en lluita contra els desnonaments, a encausats per intervenir en piquets en vagues generals o per manifestar opinions contra la monarquia. I recordem que la repressió es va incrementar no sols amb la “llei mordassa” sinó també amb l’enduriment del Codi Penal portat endavant per aquest govern. Milers i milers de casos que queden per fora de la llei d’amnistia, ja que no ha interessat fer-ho ni al PSOE ni a Sumar, ni a Podemos, ni tampoc a Junts, ni Esquerra.
En canvi, tots han acordat incloure en l’amnistia als policies que van ser imputats per denúncies de brutals repressions. Afegint, per si no quedés clar, un text molt significatiu referent a això en l’exposició de motius de la llei: “En cap cas implica la criminalització dels funcionaris que van intervenir en defensa de l’ordre públic, perquè la presumpció d’innocència és un principi bàsic del nostre ordenament jurídic. Lluny d’això persegueix alleujar la situació processal dels encausats”. És a dir, un reconeixement general a l’actuació policial implementada i desenvolupada per la policia, quan les imatges van mostrar la brutal intervenció policial durant els dies àlgids del procés. De nou, queda clar on es posicionen el PSOE i els seus aliats del govern “progressista”.
Un altre aspecte important del projecte de llei és inclourà als delictes de terrorisme relacionats amb el procés, si aquests no tenen “sentència ferma”. Però aquesta condicionalitat deixa la porta oberta perquè, davant una demora de la llei, quedin fora més casos relacionats amb el procés, especialment en el que fa als CDR.
En el cas del Tsunami Democratic que van intervenir en accions com l’ocupació de l’Aeroport del Prat, ja s’ha vist l’intent de la judicatura de bloquejar l’amnistia, adjudicant-los als manifestants la responsabilitat per la mort d’una persona que es trobava molt lluny del lloc dels fets i que va morir de causes naturals.
Més en general, la proposta de llei orgànica d’amnistia presentada no sols és parcial, sinó que en els seus fonaments s’ha liquat considerablement respecte del document que recollia l’acord amb Junts, en aquells aspectes més espinosos per al PSOE i el govern de coalició amb Sumar. D’aquí ve que no hagi aparegut la signatura de cap altre grup polític català amb els quals s’ha negociat la norma. S’ha tret del seu contingut tot el que insinuava en el document signat amb Junts que l’Estat espanyol havia comès un atropellament legal i democràtic al procés amb la repressió desenvolupada davant l’intent de portar a la pràctica el dret d’autodeterminació de Catalunya. Quedant fora la possibilitat d’investigar casos de lawfare (persecució judicial per raons polítiques) des del Parlament, quelcom que va aixecar molta oposició en l’estament judicial incloent al sector progressista. És a dir, amb la llei proposada d’amnistia s’ha remarcat més la senda política a seguir de l’autonomisme, abandonant més clarament la via independentista.
És a dir, una llei d’amnistia plantejada en gran manera descafeïnada i que s’ha posat en marxa sobre la base de la derrota del procés i l’intent d’enterrar per tot un període les ànsies del poble català pel seu dret a l’autodeterminació, un dret democràtic elemental. Colofó no sols de la repressió del règim del 78 sinó també de la política de conciliació de classes dels partits independentistes que van dirigir el procés.
Es tracta, per tant, d’un intent de “restauració progressista” del règim polític monàrquic i centralitzador, ara amb l’acord dels partits catalans. Davant això, tanmateix, la dreta continua creixent i cerca petardejar la llei d’amnistia i la futura legislatura “progressista”. La dreta cerca ocupar els carrers i fins i tot VOX parla de “vaga general” contra l’amnistia. Mentre que l’esquerra política institucional o sindical es manté en la passivitat absoluta, sense moure un pèl per defensar la seva pròpia llei. Un panorama que fa créixer a la dreta i anuncia un començament de legislatura bastant convulsiu.
Com plantejàvem recentment en la declaració del CRT davant l’acord entre PSOE i Junts "Enfront de la disputa entre aquestes dues versions de restauració del Règim del 78, el que va ser qüestionat pel 15M i el moviment democràtic català, és necessari reprendre la lluita per acabar amb ell per mitjà de la mobilització obrera i popular. Per a obrir veritables processos constituents en els quals poder resoldre aquestes demandes i decidir-ho absolutament tot. Per a acabar amb la Corona, la reaccionària casta judicial i poder avançar sobre els privilegis i beneficis dels grans capitalistes, en la perspectiva de conquistar una federació de repúbliques socialistes, en la qual governem les i els treballadors".
