L’espectacle que ens han donat amb la Jura de la Constitució de Leonor, l’hereva, ha estat difícil d’empassar. Per poc que fem un exercici de distanciament, de mirar des de fora les hores de protocol interminables, amb milers i milers d’euros de diners públics en forma de cavalls, uniformes, motos, banderes, barrets amb plomes, el baldaquí de gala de la façana del congrés de 215 kg, més banderes, el Rolls-Royce i tota la pompa, resulten bastant anacrònics, amb un tuf medieval. Una sensació que no minora precisament quan li han posat el “Collaret de la Real i Distingida Orde Espanyola de Carles III” a l’hereva.
Però hi havia un altre tuf en l’ambient, moltes no hem pogut evitar fer comparacions (odioses) mentre ens recorria l’esquena un calfred en sentir aquest “visca el rei i visca Espanya” en l’hemicicle. En la retransmissió de televisió espanyola, especialment lacaia per a l’ocasió, insistien que la jura seria exactament igual que la que va fer el seu pare en el 86. Encara que, la Constitució no és exactament la mateixa, en el 2011 el PP i el PSOE van modificar de forma exprés l’article 135 per subordinar els drets socials al pagament del deute.
Però aquesta comparació volia en realitat esborrar una altra, que algunes malintencionades no volem deixar de fer: tenia lloc en el mateix escenari en què el seu avi va jurar les lleis franquistes, en concret va jurar sobre la Bíblia acatar els Principis del Moviment Nacional amb Franco al costat, déu n’hi do. I és que clar, aquesta comparació posa damunt de la taula que la corona és una institució rescatada i imposada per un dictador genocida, i això no encaixa molt bé amb els discursos que han donat avui en el Congrés sobre democràcia.
Perquè sí, la Presidenta del Parlament, Francina Armengol, ha subratllat la democràcia consolidada i moderna, el present lliure i democràtic que tenim. Té tela parlar de democràcia amb tota una institució hereditària fent una performance davant. I després podem parlar també de la llei mordassa que va ser definida com a medieval en portades de diaris internacionals i que aquí segueix, o de tots els represaliats que hi ha per lluitar, a veure quanta democràcia ens queda, que el mateix es tracta només d’una “democràcia” per a rics. O democràcia borbònica, com l’anomena amb encert Alberto Lardiés.
Una altra cosa que ha subratllat Armengol és que Leonor és “una dona jove pròxima en el sentir majoritari de la seva generació”, i costa no riure’s, com a poc, amb aquest intent de fer passar a la princesa com algú que té la més mínima idea o interès pels problemes i sentirs d’una joventut precària, a la qual no li volen deixar decidir sobre el seu present ni sobre el seu futur. Tampoc passarem per alt l’intent de fer l’ullet a les dones, fins i tot de donar-li una pàtina feminista a una de les institucions més patriarcals que se m’ocorren.
🔴Mientras cientos de jóvenes no llegamos a fin de mes o no nos podemos independizar se dedican cientos de miles de euros en una fiesta para la hija Borbón.
✊🏽La juventud no tenemos ni rey ni reina, ‼️Luchemos por el derecho a decidirlo todo‼️ pic.twitter.com/L1IDouP0t7
— Contracorriente #OrganizarLaRabia (@contr4corrient) October 31, 2023
Una altra picada d’ullet ha estat el que ha fet citant a un poeta valencià en català, un altre basc en basc i una poeta gallega en el corresponent idioma. Un gest que té a veure amb la negociació per formar nou govern que passa pels vots de Junts, però que no pot en cap manera dissimular l’espanyolisme ranci que ha recorregut la cerimònia.
Pedro Sánchez, per part seva, pletòric en el dia d’avui, que li ve genial després d’anunciar l’amnistia (hiper limitada) que necessitarà per formar govern, ha dit una cosa bastant clau per entendre tota aquesta operació. Li deia a Leonor: “Heu renovat i donat més futur a aquesta promesa sobre la qual es funda la nostra convivència”. És a dir, més aire per a la Constitució.
Perquè d’això anava també el dia, de continuar legitimant i assegurant amb pany i clau la continuïtat d’aquesta Constitució amb articles escrits per generals del franquisme a porta tancada, imposada sota xantatge, que les noves generacions no hem votat, que va ficar la corona per la finestra i que nega el dret a decidir dels pobles. I el PSOE, una de les potes d’aquest règim, és un fidel guardià d’aquest sacrosant paper.
No deixarem d’esmentar tampoc la contribució que han fet Ayuso i Almeida per a aquest dia, omplint Madrid de la cara de Leonor com es podia veure en els fanals del centre de la ciutat des de fa uns dies, de banderes d’Espanya, amb pantalles gegants de 6x4 a la Porta del Sol per poder veure els porus a l’hereva en la seva jura, un gran dispositiu policial i 15.000 banderes i uns quantes dolces rojigualdes per repartir… També va decidir la presidenta de la capital donar-li a Leonor la medalla de la Comunitat, tot és poc per la causa.
La derecha y la extrema derecha madrileña le entregan una medalla de honor a Israel avalando el genocidio al pueblo palestino y una medalla de oro a Leonor, para que quede claro que están del lado del imperialismo y el españolismo más rancio.#NoEnMiNombre @CRTorg @iDiarioES pic.twitter.com/1kFzDB3Ema
— Lucía Nistal (@Lucia_Nistal) October 30, 2023
La causa? L’ha resumit Ayuso perfectament en el seu compte de twitter: “Madrid, amb la Monarquia. Amb la unitat, la llibertat i Espanya”. La unitat com a sinònim de negar el dret a decidir dels pobles, la llibertat només per als empresaris i corruptes i aquesta Espanya seva, no aquesta Espanya nostra. Però tranquil·la, Ayuso, que el govern progressista, ni l’anterior ni la versió 2.0 que ve, té en els plans res semblant a qüestionar aquests pilars.
De fet, segons ha transcendit a la premsa, l’acord amb ERC i Junts ja estaria molt avançant, i en pocs dies es presentaria un projecte de llei d’amnistia -molt restringida- a la mesa del congrés, amb el que s’habilitaria la votació de la nova investidura al novembre. Una investidura per a un govern que, més enllà de l’acord d’aquesta amnistia parcial per a un sector de l’independentisme, manté la seva ferma negativa a concedir gens ni mica en el sentit del dret a decidir i que reafirma el seu compromís monàrquic i imperialista, com ha quedat clar en l’acord de govern PSOE-Sumar.
I els socis del PSOE que han fet durant la Jura de Leonor? Bé, Yolanda Díaz no ha faltat a la cita, demostrant de nou el seu tancament de files amb les institucions del règim. Fins i tot ha tingut un simpàtic intercanvi amb el rei durant la seva salutació (això és real, podeu buscar-ho a xarxes). Mentrestant, el compte de twitter de Sumar treia un fil bastant minso i gens convincent explicant que la formació en realitat és republicana. Republicana, però del republicanisme monàrquic, ja sabeu. De fet, no és l’única que ha anat, també estaven per allà la seva portaveu parlamentària Marta Lois, Esther Gil i Gerardo Pisarello de la Mesa del Congrés i el Ministre d’Universitats Subirats.
D’altra banda, han faltat a la cerimònia tres ministres. Alberto Garzón, d’IU i ministre de Consum, va comentar fa dies que no aniria perquè la cerimònia li semblava una exaltació de la monarquia, havia d’haver estat “estrictament civil i molt més adaptada al segle XXI”. Un altre republicà sui generis, que limita les seves demandes al fet que continuï la corona, però amb cerimònies una miqueta menys escandaloses, o una cosa així.
Les que més han donat que parlar, com ve succeint últimament, són Ione Belarra i Irene Montero, que han fet declaracions afirmant que la monarquia és contrària al feminisme, la segona, i parlant de la República per la qual estan treballant, la primera. I costa una mica veure quin és aquest treball, si fem un repàs a la posició que ha tingut Podemos respecte a la Corona. Però la real, no les paraules i gestos buits.
I Podemos, per descomptat, va deixar passar un moment en el qual es va obrir una esquerda a la monarquia, després de l’abdicació de Joan Carles I, quan el gest més rebel que van tenir va ser l’escena de Pablo Iglesias regalant-li a Felip VI uns DVD’s de Joc de Trons, per no parlar de les reverències i besamans als quals sí han acudit, que són la majoria, o, per passar dels gestos als actes, l’absència total de propostes tangibles i efectives per investigar la seva corrupció. El que és empassar-se tots els gripaus de la monarquia (o granotes d’aquestes que es converteixen en príncep si els fas un petó) per estar en el govern mà a mà amb el partit monàrquic de l’IBEX que és el PSOE.
Però ja sabem com és això, a la monarquia només se la fa fora lluitant, la història ens recorda aquesta lliçó. I avui tenim molts motius per tenir en el punt de mira aquesta institució que li posa el fermall d’or a un règim per a rics que no vol que decidim sobre les nostres vides. La lluita pel dret a decidir-lo tot, que tal vegada comença avui per exigir una amnistia de veritat, per a tots i totes les lluitadores, i no aquesta versió fake que ens colaran, a més del dret d’autodeterminació dels pobles, segueix a l’ordre del dia.
