Aquest dijous s’ha fet públic que la Fiscalia demana 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació per delictes de prevaricació i falsedat documental a Laura Borràs, presidenta del Parlament de Catalunya. A l’escrit d’acusació presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el fiscal acusa Borràs d’haver adjudicat contractes menors sense concurs des de la Institució de les Llengües Catalanes entre 2013 i 2017, mentre l’actual presidenta era directora d’aquesta institució.

El jutge d’instrucció ja va processar Borràs pels mateixos suposats fets, per delictes de malversació i frau administratiu abans de tancar la investigació el passat 26 de juny. Ara és el torn de la defensa i els recursos presentats per Gonzalo Boye.

Les suposades pràctiques corruptes de Borràs no podem sorprendre a ningú. La formació política de la qual també és presidenta Laura Borràs, JxCat, és hereva directa del pujolisme. El seu partit prové directament de la vella Convergència Democràtica de Catalunya i els seus successors. Partits dels quals mai vn renegar i que tenen un enorme promptuari de casos de corrupció sense fi, sota la direcció dels “honorables” Jordi Pujol o Artur Mas.

Només per recordar els més sonats podem nomenar el cas Palau, el 3%, totes les seus de Convergència embargades, les ITV d’Oriol Pujol o els comtes del pare Florenci a Andorra. Escàndols amb els quals s’han enriquit durant anys els representants directes de Foment i el cercle d’Economia i que han comptat amb la connivència del Règim del 78 i la seva Judicatura.

Aquest tracte de favor va anar desapareixent a l’hora que s’enduria la persecució política a l’independentisme. Tampoc pot sorprendre a ningú aquest canvi, i ningú pot pensar que es fa per lluitar contra la corrupció per part dels mateixos que l’han consentit i ho facin encara pels seus polítics afins.

El Règim del 78, amb la justícia espanyola al capdavant, segueix mantenint dempeus una ofensiva de persecució i repressió contra el moviment democràtic català i els seus dirigents. Ho vam veure recentment amb el cas de l’espionatge del Catalangate o les més de 4.000 causes judicials d’ençà l’u d’octubre de 2017. La judicatura porta molts anys fent la feina bruta que necessita la Monarquia i el Règim per liquidar definitivament les aspiracions democràtiques del poble català.

Si part d’aquesta campanya compta amb la facilitat de què una part d’aquest dirigents són els mateixos corruptes i aplicadors de les pitjors polítiques neoliberals a Catalunya, la tasca resulta encara més fàcil. Aquesta és la lectura completa del cas Borràs.

La notícia de la Fiscalia arriba el mateix dia en que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea anunciava que refusa la decisió belga de no extradir l’ex conseller Lluis Puig, avalant així la persecució a l’independentisme des d’Europa.

El clixé de l’Europa ens mira sembla enfonsar-se i per entendre això cal veure la fotografia ampliada d’un viratge a la dreta en el conjunt de la Unió Europea arran de la guerra a Ucraïna i la política bel·licista de l’imperialisme europeu.

Rebutjar i enfrontar tota aquesta escalada repressiva contra el moviment democràtic català, passa per no comprar ni l’argumentari dels jutges lluitadors contra la corrupció, ni de la corruptela convergent que es vol amagar darrere de la senyera per mantenir la impunitat.

Es torna més necessari que mai reprendre una gran mobilització per l’amnistia de totes i tots els encausats i pel dret a decidir, des d’una perspectiva d’independència de classe, és a dir sense dipositar cap confiança ni en la JxCat de Borràs ni en l’ERC d’Aragonès.