La Delegació del Govern ha xifrat en 7.000 els assistents a la mobilització, entre els quals es trobaven sectors ultres i neonazis que s’han enfrontat a la policia.
D’aquesta manera, VOX, el PP i sectors afins, entre ells organitzacions neofeixistes que participen de les mobilitzacions, continuen sembrant un clima destituient que deslegitimi una eventual investidura d’un govern PSOE-Sumar amb el suport dels partits nacionalistes.
PP i Vox han convocat diferents actes i mobilitzacions en contra d’una possible llei d’amnistia en les diferents capitals de província de l’Estat. Al llarg del passat cap de setmana es van anar succeint sense aconseguir un nombre significatiu d’adherents.
La manifestació madrilenya d’aquest dilluns va ser la que va adquirir major rellevància amb uns 4.000 manifestants, destacant enfront de les 500 persones a Barcelona o entorn a les 1.000 de Sevilla. La protesta davant la seu estatal del PSOE al carrer Ferraz va acabar després d’una càrrega policial que ha propiciat diverses reaccions entre la dreta l’endemà.
D’aquesta manifestació van participar les principals figures de l’extrema dreta, com Santiago Abascal, acompanyat dels vicepresidents autonòmics de Vox, però també Esperanza Aguirre, antiga líder de la dreta madrilenya. Convocada per una associació juvenil universitària de recent creació i associada a Vox, es van sumar grups neonazis i ultres a més d’associacions i militants del PP i Vox.
Aquesta manifestació es va concentrar davant la seu del PSOE amb proclames i càntics en contra de l’actual govern i de Pedro Sánchez, centrant el contingut de la protesta en què l’amnistia és una traïció a la unitat de la pàtria i afirmant que el govern actual o el que sortís d’una investidura pactada amb el nacionalisme català o amb Bildu seria ilegitim d’arrel.
La manifestació d’aquesta nit, no obstant això, ha estat més gran i sobretot més violenta, amb un component major d’elements ultres d’extrema dreta, xenòfobs i d’inspiració neofeixista, alguns amb vincles amb organitzacions similars en altres països d’Europa.
Així, després dels disturbis registrats el dilluns fora de la seu del PSOE a Madrid, que van generar la protesta del PP i Vox per la suposada duresa de les càrregues policials, les mobilitzacions promogudes per la dreta i l’extrema dreta s’han radicalitzat a un nivell nou en l’últim període.
Encara que el que no és nou és que aquesta dinàmica és la que venen promovent Vox i els sectors més radicals de l’extrema dreta. Vox precisament va créixer en el passat cicle polític a partir de convertir-se en els majors defensors de la repressió al moviment democràtic català. I potser, per aquest motiu i davant la caiguda del seu partit en l’últim període, Abascal i els seus venen alimentant en l’últim mes un clima destituient amb l’objectiu d’evitar que es dugui a terme l’amnistia que està negociant el PSOE amb Junts, i juntament amb això, que no es produeixi una nova investidura del Govern PSOE-Sumar.
La dreta ha convocat noves manifestacions per a diumenge que ve 12 de novembre en totes les capitals de província, però tot indica que aquestes continuaran tota aquesta setmana.
Com planteja Lucía Nistal en un vídeo publicat a Izquierda Diario en relació amb la manifestació del dilluns, “és clar que la dreta i el búnquer del règim no volen ni tan sols una amnistia limitada i restauracionista, que serveixi per tancar la crisi encara oberta del Règim amb la qüestió del dret a decidir, com la que s’està negociant. Però també és clar que, per a frenar a aquesta dreta, aconseguir una veritable amnistia total per a totes i tots els lluitadors, per defensar el dret a decidir i tots els nostres drets, haurem de ser nosaltres, amb la classe treballadora, les dones i la joventut, les que prenguem els carrers.”
L’única manera efectiva d’enfrontar a la dreta i l’extrema dreta com la que aquesta nit sortit al carrer és amb la lluita de classes i els mètodes de la classe obrera. Des de les organitzacions del sindicalisme combatiu i l’esquerra rupturista, és necessari lluitar per imposar a CCOO i UGT que trenquin la pau social que mantenen amb el Govern i la CEOE, cridant a una mobilització independent del Govern "progressista”, que l’única cosa que cerca és una via pactada de restauració de l’ordre del règim.
Davant una dreta radicalitzada que pretén prendre els carrers, la classe treballadora també ha de radicalitzar-se per a enfrontar-la desplegant els seus propis mètodes de lluita, com la vaga i els piquets, i lluitar per una amnistia total per a totes i tots els lluitadors, per derogar totes les lleis lliberticides que ha mantingut el Govern “progressista”, i acabar amb aquest règim per a rics.
