Repressió

La causa del 23S és part de l’ofensiva del Règim contra el poble català

Les detingudes del 23S, Tamara Carrasco i Adrià, activistes del 8N, Jordi Pesarrodona, la sentència del procés, i molts casos més, són la forma amb la qual el Règim del 78 vol derrotar el moviment independentista català.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dimecres 23 de setembre| edició del dia

Foto: CDR Mollet del Vallès @CDR_Mollet

Aquest 23 de setembre es compleix el primer any de l’operació Judes en la que 9 membres dels Comitès de Defensa de la República eren detinguts per la Guàrdia Civil. Dos dies després, set d’ells eren enviats a presó per presumpte delicte de terrorisme i tinença il·lícita d’explosius.

Des del primer moment, l’operació ordenada per l’Audiencia Nacional va convertir-se en el paradigma de la criminalització cap al moviment independentista, amb tot un seguit de pràctiques irregulars i vulneracions de drets.

La forma en que la Guàrdia Civil va irrompre en els domicilis dels detinguts, a cop d’encanonaments i amenaces físiques i verbals, registres exhaustius i sostraccions, enmanillant-los durant hores i amb intimidacions als familiars, va ser només un exemple del que vindria després amb les declaracions.

Des del mateix trasllat a Madrid, els agents de la Guàrdia Civil van intentar interrogar als detinguts, vulnerant el dret de defensa i impedint des d’un primer moment que tinguessin un advocat lliurement designat. Per suposat, i com es va saber després, molts d’ells van romandre a presó provisional durant mesos en un règim d’aillament pel caràcter de les acusacions.

Sens dubte, des de l’1 d’octubre de 2017 ençà, la persecució, no només dels líders del processisme, sino cap al moviment independentista en el seu conjunt és quelcom que s’ha vingut intensificant de forma exponencial per part del Règim espanyol. Avui són més de 3.000 els activistes independentistes que tenen alguna causa judicial o en procés d’obrir-se.

Tot i així, l’operació Judes i la criminalització dels membres dels CDR va anar encara més enllà, donant un salt en la deriva reaccionaria del Règim, introduint el factor del "tot és terrorisme". Quelcom que ja s’havia posat en pràctica també un any abans amb les detencions de l’Adri i la Tamara, acusats del mateix deliclte.

Però és que no es pot esperar menys d’una Audiència Nacional, un òrgan judicial creat l’endemà d’haver suprimit el Tribunal de Orden Público franquista, amb els mateixos cognoms i famílies que hi havia sota la dictadura. No és casualitat que hagi estat castigat reiteradament per vulnerar drets humans per part del TEDH.

No obstant, durant els últims anys el poder judicial ha donat prou mostres de ser una de les institucions més reaccionaries enfront la causa independentista, actuant en tot el moment com un dels sectors més durs de l’ala més de dreta del Règim. I també en la persecució als sectors de l’esquerra que critiquen la falta de drets. Sense anar lluny, la periodista Verónica Landa d’Esquerra Diari va patir una denúncia del cap de la Policía Nacional.

En aquest sentit, l’Operació Judes era també el preludi del que vindria un mes després amb la sentència vergonyosa del Tribunal Supremo, condemnant per delictes de sedició als líders sobiranistes presos, i la posterior repressió policial cap a milers de joves activistes que van sortir a carrer per protestar enfront la sentència durant la setmana del 14O.

El Règim del 78 no té res per a resoldre les demandes d’autodeterminació del poble català. Això és la causa última de que la "taula de diàleg" només s’hagi reunit 1 vegada en el que portem de legislatura. I també és la causa de que el Règim del 78 continuï amb la repressió contra l’independentisme. Aquesta és la seva forma de "resoldre" la qüestió catalana.

La (in)justícia continua la seva ofensiva amb l’enjudiciament als 4 activistes de la vaga del 8N que van un piquet per protestar. I també contra el exregidor Jordi Pesarrodona tan sols per trobar-se votant l’1O i per haver estat reconegut com la persona que va fer-se la foto amb el nas vermell al costat del Guàrdia Civil.

Ofensiva que no s’atura sota el govern de Pedro Sánchez encara que sigui de coalició amb una força que es diu d’esquerres (Unidas Podemos). Com hem denunciat, la voluntat de canviar el delicte de sedició en el Codi Civil per permetre l’alliberament dels presos polítics catalans només és un intent per trobar un camí per aprovar els pressupostos generals de l’Estat.

Aquesta fort ofensiva del Règim no ha estat contestada per les forces sobiranistes. Esquerra Republicana s’ha centrat en el diàleg amb el Règim del 78 com una forma de fer una tercera consulta. JxCat amb gestos desafiants vers al Govern de Sánchez-Iglesias, va reprimir als joves que lluitaven al carrer contra la sentència del procés. Cap d’aquestes dues forces organitzen la lluita al carrer.

El moviment independentista català es troba en una cruïlla. Mentre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya el porten a les disputes institucionals, el Règim del 78 accelera la repressió judicial i policial. ERC i JxCat es van a negar a lluitar per defensar el resultat de l’1O i la república catalana que havien de proclamar.

Si el poble català vol defensar el seu dret a decidir haurà de lluitar de forma independent dels representants històrics de la burgesia catalana i organitzar-se per sortir a lluitar al carrer com va fer amb la vaga del 3O i el referèndum de l’1O. L’esquerra independentista i la CUP tenen una gran responsabilitat en aquesta lluita.




temes relacionats

Repressió    /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Repressió Catalunya   /    Catalunya   /    Esquerra independentista   /    Llibertats democràtiques   /    Referèndum a Catalunya   /    JxCat   /    ERC   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Catalunya

Comentaris

Comentar