Ecologia i ambient

ECOLOGIA

La catàstrofe de les inundacions a Europa Central i el canvi climàtic

En el moment en el que escrivim aquest article es compten 125 morts i 1.300 desapareguts en les inundacions que estan produint-se a Europa central, principalment a Alemanya, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. Alemanya és el país més afectat, amb 103 morts en els estats de Renània del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat. 1.300 persones continuen desaparegudes.

dissabte 17 de juliol| edició del dia

A mesura que passen les hores només s’espera que el balanç de morts i ferits, així com el de danys material augmenti. Encara que les pluges s’han reduït a les regions afectades, la situació continua sent greu. Les inundacions han provocat talls de carreteres, vies fèrries i talls en el servei elèctric. S’ha produït el col·lapse de la línies de telefonia mòbil. L’Estat alemany ha enviat 900 soldats per a treballs de rescat i cerca de persones desaparegudes en els estats de Renània-Palatinat i Renània del Nord-Westfàlia. En total hi ha 15.000 persones treballant en les labors de rescat.

Els danys econòmics del temporal no han estat encara estimats però tenint en compte que ha afectat carreteres, línies de ferrocarril i ponts així com cases i empreses privades s’espera un suma molt elevada. De moment l’Estat de Renània-Palatinat ha destinat una primera partida d’urgència de 50 milions d’euros per a pal·liar els danys. Segons l’operadora de la xarxa Westnetz, 200.000 persones s’han vist afectades per talls d’energia en els dos estats occidentals.

A Bèlgica, almenys 23 persones han mort en les inundacions, especialment a les províncies del sud i l’est del país. La província belga de Lieja ha estat la més afectada i és allà on es s’ha comptabilitzat la major part de les víctimes mortals. A la ciutat de Chaudfontaine s’han trobat dos cossos sense vida la nit d’aquest dijous. En el municipi d’Aywaille s’ha reportat una altra persona morta i s’han evacuat diversos càmpings.

En la zona de l’Hemeco, els bombers han comptabilitzat més de 400 intervencions des del dimecres en diverses localitats, entre elles Wanze, on van tractar de socórrer a una anciana que finalment va ser arrossegada pel corrent. En Pepinster, a la província de Lieja, es va trobar un mort sota un pont parcialment esfondrat, a més de la bolcada d’una embarcació de salvament amb cinc bombers i tres veïns que acaben de ser rescatats de les seves cases. Els primers van aconseguir posar-se fora de perill, però els segons estan desapareguts. En la localitat de Verviers s’han trobat quatre cadàvers i altres dos en les localitats de Eupen i Aywaille. El cabal del riu Mosa (3750 metres cúbics) ha aconseguit un nivell no vist en 100 anys.

A Luxemburg el Govern ha declarat aquest dijous 15 de Juliol estat de desastre natural per la "dramàtica situació" que viu el país, encara que ara com ara no es compten víctimes mortals. També el govern holandès ha declarat en la nit del dijous l’estat de catàstrofe natural a la província de Limburgo, limítrofa amb Alemanya, on es registren els majors danys i víctimes. Segons el Govern holandès semblants danys materials només passen “cada 200 anys”.

Fenòmens extrems a causa del canvi climàtic

L’explicació d’aquest fenòmens climàtics extrems s’explica per l’afebliment del “jet stream”, o corrent en doll circumpolar, que envolta a grans altituds i latituds el globus terrestre. Aquest corrent d’aire que circula a uns 200 km per hora divideix de manera natural les masses d’aire temperat i fred, amb una certa variació estacional. A causa del canvi climàtic i a l’augment mitjà de les temperatures a nivell global, el corrent s’afebleix permetent que aquest corrent es “corbi” i que masses d’aire fred es dirigeixin al sud, que masses d’aire calent es dirigeixin al nord. Això pot produir fenòmens extrems com a sequeres o inundacions en èpoques de l’any inusuals. En concret les inundacions han sigut causades per un sistema meteorològic de baixa pressió de moviment lent, que ha portat 148 litres de pluja per metre quadrat en 48 hores a una part d’Alemanya que normalment veu al voltant de 80 litres durant tot el mes de juliol.

Aquests fenòmens són encara més greus en latituds més baixes, on la freqüència i intensitat d’huracans, tempestes, tornados, sequeres, inundacions, etc, s’ha vist augmentada en les últimes dècades. No obstant, estem veient com també poden afectar greument països de latituds més altes, i en concret a Europa on es troben els països capitalistes centrals. I les principals potències imperialistes.

Sense anar més lluny, a Alemanya es va registrar una calor rècord i escassetat de pluges que havien afectat els dipòsits d’aigües subterrànies, fins i tot a l’hivern. Per a gener de 2021 el sòl a Alemanya tenia nivells d’humitat molt menors que en el mateix període de l’any passat, segons el Centre Helmholtz de Recerca Mediambiental (UFZ). Per a aquest mes, l’UFZ havia descrit que hi havia àmplies zones on hi havia una sequera molt greu. "En moltes regions d’Alemanya s’ha acumulat un important dèficit hídric, sobretot en els últims tres anys", explicava Dietrich Borchardt, cap de la Unitat de Recerca de Recursos Hídrics i Medi Ambient de l’UFZ.

Aquest hivern havia plogut massa poc, igual que en els dos hiverns anteriors. El nivell d’aigua d’alguns embassaments estava molt per sota de la mitjana. I això és un problema, perquè els embassaments asseguren el subministrament d’aigua potable d’Alemanya. La major part de l’aigua potable a Alemanya -més del 70%- procedeix d’aigües subterrànies. Rechenberg afirmava, no obstant, que no es podia parlar d’estrès hídric, perquè això suposaria l’extracció constant de més del 20% de l’aigua disponible, quan en aquest moment se situa en el 13%. Però augurava que en els pròxims anys es produirien situacions d’estrès hídric real, i que “hem de gestionar l’aigua d’una altra forma”.

El que podria implicar talls d’aigua, control del consum, etc. Ara bé, no es pot esperar res de bo de la “gestió de l’aigua”, d’un Estat dirigit pels capitalistes en èpoques d’escassetat. Els usos que ells consideren prioritaris, no tenen per què ser els de les necessitats socials i ambientals. A més, la qualitat de l’aigua ha empitjorat (segons la UE només el 8% està en bon estat), a causa de contaminants com el mercuri, el fòsfor i el nitrat dels fertilitzants usats en l’agricultura industrial, quelcom que pot portar problemes de salut en la població.

Aquesta situació explica l’enorme fenomen polític i social que s’ha viscut a Alemanya entorn de l’ecologisme. Va ser en aquest país on es van donar les mobilitzacions més grans a Europa de joves de Fridays for Future i Extinction Rebellion, amb centenars de milers de persones als carrers, i un sentit comú social que és necessari prendre mesures urgents per a revertir la greu situació ambiental en la qual ens trobem.

No obstant, l’expressió política que s’ha beneficiat d’aquest fenomen són els Verds, havent-hi sondejos que els donen més del 25% dels vots, sent la primera força, per sobre dels conservadors amb un 24%. Això, que es pot veure com un terratrèmol polític a Alemanya, que es va caracteritzar per ser un dels països europeus en conservar una major estabilitat durant la crisi del 2008; i aquesta nova crisi al costat de la pandèmia, té les seves contrapartides.

Els Verds són un partit que no posa per a res en qüestió la propietat privada. El seu programa té cert límit en negar la intervenció pública de l’economia i no qüestionar l’espoli imperialista de les empreses alemanyes a l’estranger. Amb la seva fe cega en el cotxe elèctric no reparen en els enormes costos ambientals de l’extracció de liti en països estrangers, quelcom que es podria evitar amb una planificació racional orientada al transport públic i l’eficiència energètica. En definitiva, Els Verds a Alemanya representen a una part de la burgesia que és conscient de la gravetat de la situació ambiental, i està disposada a realitzar reformes per a pal·liar els efectes del canvi climàtic als països centrals. Però no està disposada a perdre els seus beneficis, encara que això impliqui assumir que una part important de la població humana al “Sud Global” ja està condemnada.

Nosaltres no acceptem semblants perspectives. I per això considerem que cal reprendre les mobilitzacions socials de la joventut per a exigir mesures anticapitalistes que puguin millorar la situació ambiental. Mesures com la nacionalització del sector energètic, la transformació dels mètodes de producció per a reduir la contaminació (amb costos als capitalistes i no per l’Estat via subvencionis), el desenvolupament del transport públic… entre altres.

Però per a arrencar aquestes conquestes necessàries hem de ser conscients que és necessària la intervenció de la classe obrera, parant la producció per a atacar els beneficis dels capitalistes. Aquest factor va ser el més feble en l’anterior onada de mobilitzacions i ha d’enfortir-se en la següent. De totes maneres, sabem que per a solucionar d’una vegada per sempre és necessari el control obrer de la producció, quelcom ques seria l’única cosa que permetria una planificació democràtica i racional de l’economia, que satisfaci les nostres necessitats socials i mantingui l’equilibri mediambiental.




temes relacionats

Desastres naturals   /    Ecologia i ambient   /    Emergència climàtica   /    Crisi climàtica   /    Desastre ambiental   /    Capitalisme   /    Canvi climàtic   /    Internacional

Comentaris

Comentar