Entre els militants identificats estaven els dos candidats de la CUP Lleida, Mireia Boya i Pau Juvillà, els qui explicaven que els policies van demanar les identificacions preguntant de quin partit eren, al que la diputada i presidenta del grup parlamentari Mireia Boya va respondre que eren de la CUP.
Davant això, els policies van indicar que no tenien la certesa que ho fossin, per la qual cosa Boya va mostrar el seu carnet de diputada, un document que tampoc van voler reconèixer els agents, els qui a més van demanar les identificacions a tots els participants a l’acte.
L’ex-diputada de la CUP, Mireia Boya en Twitter, ‘No es pot opinar a l’espai públic i, com en el franquisme, a ells no els pots qüestionar’.
1. La policia nacional ens acaba d'identificar quan estàvem fent un acte de campanya a #Lleida. No es pot opinar a l'espai públic i, com en el franquisme, a ells no se'ls pot qüestionar #Dempeus #NoEnsCallaran pic.twitter.com/DxxEISzNU2
— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 18 de diciembre de 2017
Boya va afegir que presentarien una denúncia a la Junta Electoral de Lleida i han denunciat la repressió i l’actuació de la policia nacional: “Hem presentat els nostres decrets de la dignitat. Demanem, i seguirem fent-ho, la fi immediata de la política de repressió i de persecució impulsada per l’Estat espanyol i la retirada del CNP i GC del territori català”.
2. Hem presentat els nostres decrets de la dignitat. Demanem, i seguirem fent-ho, la fi immediata de la política de repressió i de persecució impulsada per l'Estat espanyol i la retirada del CNP i GC del territori català #Dempeus pic.twitter.com/7BXqBsC1f3
— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 18 de diciembre de 2017
Aquest no és un fet aïllat, és part de l’escalada repressiva que va imposar el Govern central i el Règim del 78 amb el 155. Existeixen permanents identificacions i amenaces de repressió no només a l’esquerra independentista.
També als CDR (Comitès de Defensa de la República) contra els quals el magistrat va ordenar a la Guàrdia Civil que investigui la seva organització i actuació, així com identificar als seus responsables i la intervenció que hagin pogut tenir en el procés independentista. També ha sol·licitat investigar als responsables de les mobilitzacions socials del 20 i 21S, l’1-O i el 3-O.
Et pot interessar:
Les “garanties democràtiques” del 21D: presos polítics, querelles i prohibició del groc
