Els quatre magistrats de la Fiscalia que van estar al capdavant del magisteri públic durant el judici del procés, han tornat a sol·licitar a la sala del Tribunal Suprem encarregada del cas de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que s’actualitzi la petició d’ordre de crida i cerca sobre l’expresident, que després de la modificació del codi penal pactada entre PSOE i ERC, se l’acusa ara mateix per delicte de rebel·lia i malversació després del referèndum d’autodeterminació de Catalunya el passat 1 d’octubre de 2017.
Després del recent retir de la immunitat de Puigdemont la seva situació es torna més delicada pel fet que els delictes pels quals s’emet novament l’euroordre sí que té equivalència en diversos països europeus, i ara sense immunitat com a membre del parlament europeu.
A més aquest nou gir judicial es torna clau després dels resultats de les eleccions generals d’aquest 23J, que deixen a Junts com a partit clau en la reedició d’un govern del PSOE.
Amb 7 escons, un menys que en 2019, Junts acusa una caiguda molt menor que ERC, i el converteix en un actor central en els pròxims mesos per decidir la governabilitat de l’Estat espanyol.
“Els vots de Junts no serviran per investir a Pedro Sánchez”, aquest va ser el missatge de Carles Puigdemont dies abans de les eleccions i ahir es va repetir en la seu de Junts. Encara que cal assenyalar que la candidata Miriam Noguera va matisar davant els mitjans res més conèixer-se els resultats que “no farem president a Pedro Sánchez a canvi de res”.
One day you are decisive in order to form a Spanish government, the next day Spain orders your arrest. https://t.co/7e33rCzd6S
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) July 24, 2023
Però malgrat aquest escenari d’extrema inestabilitat política que deixa en l’horitzó una repetició electoral, novament el magisteri públic torna a mostrar-se intransigent amb la qüestió catalana. A la petició d’euro ordre per a Puigdemont (i Comín), cal sumar-li la detenció i la presa de declaració en els jutjats a Clara Ponsatí aquest mateix dilluns a Barcelona.
Són múltiples les lectures que es poden realitzar d’aquesta acció tan sobtada de la Fiscalia. Semblés d’entrada que no és una acció que hagi sortit des de Moncloa, ja que com hem comentat, l’aritmètica sorgida de les urnes aquest 23J fa del partit de Puigdemont, una formació clau per a les possibilitats d’investidura de Pedro Sánchez.
Es podria pensar, per contra, que després de les declaracions grandiloqüents de “amnistia i referèndum” que han sortit aquestes últimes hores des de la seu de Junts, des del partit socialista s’ha volgut marcar clarament una línia vermella, fins i tot abans d’iniciar les negociacions, per deixar clares les cartes sobre la taula.
Però si bé és cert que aquesta notícia té una lectura post electoral a causa dels resultats del 23J, tampoc és d’estranyar que des de la Fiscalia i en general amb el suport de tots els agents del Règim del 78, s’hagi emès una nova euro ordre de detenció sobre Puigdemont. I és que en els últims anys han estat diverses les peticions d’extradició, de moment, sense èxit. És a dir, davant la situació inevitable que el PSOE hagi d’arribar a una entesa amb Junts, és possible que els actors més reaccionaris del Règim hagin marcat la seva línia vermella abans de les converses entre les formacions polítiques.
Qualsevol que sigui la veritable motivació que ha empès a aquesta nova petició d’extradició de Puigdemont, el que queda patent és que la persecució sobre els líders polítics i socials i els activistes del procés català continua més vigent que mai. Ha seguit, segueix i seguirà també amb una hipotètica reedició d’aquest govern “progressista”, que igual que la dreta, tan sols ofereix presó i repressió contra aquells que lluiten pel dret democràtic d’autodeterminació.
Un situació més complicada per a Puigdemont
El passat 5 de juliol, la Justícia Europea va retirar la immunitat de l’expresident català amb la qual comptava pel seu lloc d’eurodiputat, a la decisió del qual els ministres del govern van expressar la seva satisfacció. La ministra de Justícia, Pilar Llop, va assenyalar després de l’anunci que l’Executiu estava “molt satisfet” amb la decisió del Tribunal General de la Unió Europea. En aquesta compareixença, la ministra del PSOE va declarar: “Deixem-nos de pal·liatius. El ciutadà Puigdemont ha de presentar-se davant l’acció de la Justícia. Aquesta és la seva obligació com a ciutadà”. Per al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, “Al senyor Puigdemont se li va parar el rellotge l’any 2017 i li han donat l’esquena tant el Parlament Europeu, com la justícia europea, com la justícia espanyola, i sobretot, el més important, li ha donat l’esquena la societat catalana”.
El PSOE, lluny de ser una opció progressista, s’ha erigit com el major defensor de l’Estat espanyol contra el dret d’autodeterminació i les llibertats polítiques. En múltiples ocasions durant la legislatura i durant la campanya electoral, el mateix President del Govern ha presumit del paper del PSOE i del govern progressista en aconseguir afrontar efectivament l’independentisme, que Rajoy no va ser capaç de resoldre.
L’estratègia de “diàleg” tan efectiva de la qual presumeix el govern per a acabar amb el moviment d’autodeterminació a Catalunya ha passat per combinar els pactes amb Esquerra Republicana i Junts, partits que van trair el propi procés d’autodeterminació quan el poble català va sortir als carrers a defensar la seva llibertat democràtica; mentre ha dedicat esforços a continuar atacant als moviments i les organitzacions polítiques amb infiltracions policials, com la recent infiltració d’una agent en grup independentistes a Girona.
