El BOE d’aquest dimecres 29 de desembre no tenia desaprofitament i el d’aquest dijous ja prometia. Com si es tractés d’un alumne despistat, el govern “progressista” sembla estar lliurant a última hora tots els treballs per a passar l’examen de la UE. El premi no és poca cosa, un tram més, de 10 mil milions ni més ni menys, dels Fons Europeus, que aniran directes a l’IBEX35. La sanitat pública, saturada per la sisena onada, no veurà ni un euro d’aquesta suposada ajuda.

En les seves pàgines del dimecres es van publicar junts els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2022, l’anomenada Llei Iceta i la primera part de la reforma de les pensions. Aquest dijous sortia publicada la reforma laboral de la ministra Yolanda Díaz, que es va retardar segons ella a causa de la “complexitat” de la seva redacció.

Pressupostos 2022: milers de milions per a l’IBEX35 i salaris públics 5 punts més pobres

Els comptes suposen un rècord de despesa de 248 mil milions d’euros, que repeteix la filosofia de rescat als grans capitalistes posada en pràctica durant tota aquesta crisi. El govern de coalició ha desemborsat en tot aquest temps avalis per valor de 120 mil euros per a les empreses, 22 mil milions en ajudes directes i 20 mil milions en rebaixes de cotitzacions. Mentre partides com la de l’Ingrés Mínim Vital només han comptat amb una partida de menys de 3000 milions que ni tan sols ha estat 100% executada.

En aquesta ocasió les empreses continuen sent les grans beneficiades. El govern presumeix de la forta despesa en partides socials, però en elles inclou despeses estructurals com el pagament de pensions, prestacions per desocupació, sanitat o educació. La major font d’ingressos extraordinaris, els fons europeus, aporten 27 mil milions que seran directament transferits a empreses de l’IBEX35 com a part de la partida d’inversió que ascendeix als 40 mil milions en total.

Per la seva part els salaris d’empleats i empleades públiques queden en una pujada del 2%, gairebé cinc punts per sota del tancament de la inflació de desembre en un 6,7%, la més alta en els últims 30 anys.

Llei Iceta: acabar amb la temporalitat deixant al carrer als temporals

L’altre “fermall” de l’any ha estat l’aprovació de la Llei Iceta. Una norma pactada amb les direccions de CCOO i UGT i que suposa un ERO massiu de milers de treballadors i treballadores públiques que han estat contractats en abús de temporalitat durant anys. Milers d’interins i interines que han encadenat contractes als deixo anar sobretot de l’última dècada, quan ni els governs del PSOE ni els del PP van convocar places per a estabilitzar plantilles i fer un reforç estructural de serveis bàsics com l’educació o la sanitat.

En els últims mesos s’han realitzat diverses mobilitzacions contra l’anomenat “Icetazo”, amb dues jornades de vaga amb un ampli seguiment a Catalunya. La reivindicació és clara, resoldre aquest frau de llei, l’abús de temporalitat, no pot recaure en els i les perjudicades, sinó en el seu responsable, l’Estat i les administracions públiques, mitjançant la “fixesa” de tot el personal afectat.

Tant el PSOE, com Unides Podem i ERC, van donar la seva “sí” a aquest ERE massiu, que deixarà al carrer a milers de treballadors i treballadores, moltes d’elles amb anys i dècades d’experiència i en edats molt complicades per a reincorporar-se al mercat laboral. Un dels atacs directes més lesius dels portats endavant pel govern “progressista”.

Un avançament del “pensionazo” que ve

La primera part de la reforma del sistema de pensions del ministre Escrivá també es va posar el dimecres blanc sobre negre. Un avançament de la qual serà una de les grans reformes estructurals d’aquesta legislatura i que està recollida en els compromisos amb la UE.

En aquest avançament es recull un nou mecanisme d’actualització de les pensions que queda més referenciat a l’IPC oficial. No obstant això el càlcul és tan trampós que la primera pujada amb el nou sistema es queda en un 2,5% per a les contributives i un 3% per a les mínimes i no contributives. És a dir pugen la meitat del que ho ha fet el cost de la vida segons el mateix INE.

Però l’aspecte més involucionista és tota la bateria per a penalitzar les diferents formes de jubilació anticipada i bonificar l’allargui voluntari de l’edat de jubilació. Es pretén així l’edat real de jubilació s’acosti als 67 anys a què arribarà en 2023 l’edat efectiva de jubilació. Esquerra Unitat i el PCE es van oposar en 2011 a aquesta ampliació, ara beneeixen amb els seus vots una reforma perquè realment es compleixi.

La reforma laboral que no va derogar la del PP sinó que va confirmar els seus aspectes més lesius

Però la “joia de la Corona” ha quedat per al BOE del dijous. La reforma laboral acordada amb les direccions de CCOO i UGT i la patronal i que es presenta com el gran assoliment de la presència d’Unides Podem en el govern, i molt especialment de la seva candidata per a 2023 i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

Un text que inclou una nova regulació dels contractes temporals més simplificada però que no suposa cap guerra a la precarietat com s’ha venut. Es tracta d’una redefinició dels supòsits en què es podran emprar aquest tipus de contractes – que d’altra banda ja tenien causalitats definides, encara que milers d’empresaris les incomplien -, sancions una mica més dures – sense augmentar la plantilla d’inspectors o les competències sindicals per a controlar – i un escurci de 24 a 18 mesos de la quantia de contractes temporals que es puguin encadenar en una mateixa empresa abans que t’hagin de fer fix o acomiadar, que és el que solen acabar fent.

D’altra banda manté, i per tant ratifica, tots els grans atacs de la reforma laboral del PP de 2012, a més de la de 2010 de Zapatero que ja Unides Podem havia assumit com a inqüestionable. Acomiadament barat i per gairebé qualsevol causa, Ets sense control administratiu, prioritat del conveni d’empresa en tots els aspectes excepte el salari, ultraactivitat sol si es determina en el conveni i un llarg etcètera.

El sindicalisme alternatiu i forces com les que componen la majoria sindical basca, ja han sortit a qüestionar aquest acord i el llegat de precarietat que manté vigent. El fet que s’hagi aprovat entre Nit de Nadal i Nit de cap d’any ha afavorit la campanya de relat del govern “progressista”, però després de les campanadas i Reis, serà necessari impulsar una resposta a l’altura de l’engany i atac portat endavant a canvi del tram corresponent dels fons europeus.