Internacional

INTERNACIONAL

L’assassinat de George Floyd, nou crim racista de la Policia als Estats Units: tota la solidaritat amb la imponent revolta social!

diumenge 31 de maig| edició del dia

Enmig de la pandèmia de la Covid-19 i a les portes d’una depressió econòmica global, l’Estat capitalista mostra la brutalitat racista del seu aparell repressiu. El món ha quedat en shock veient el vídeo que retrata el repugnant assassinat de George Floyd, un home negre de 46 anys, per agents de policia de la ciutat de Minneapolis, als Estats Units. El vídeo mostra a Derek Chauvin, un policia blanc, pressionant amb el seu genoll el coll de Floyd, mentre aquest implorava per oxigen, repetint que no podia respirar i que sentia dolors per tot el cos. En el vídeo, el company de Chauvin, Tou Thao, espera mentre Floyd lluita per respirar fins a quedar inconscient, mentre la resta dels presents criden perquè Chauvin aixequi el seu genoll. En total, va haver-hi quatre policies presents en el crim. En aquesta escena macabra, Chauvin manté el seu genoll en el coll de Floyd prop de 10 minuts, fins i tot després que Floyd s’hagués desmaiat.

Floyd va morir moments després a l’hospital. La brega es va escampar per les xarxes socials i va deixar indignació a tot el món, situant a l’etiqueta #BlackLivesMatter en primer lloc dels trending topics, i protestes massives no només als carrers de Minneapolis sinó en diverses metròpolis com Nova York, Los Angeles, Atlanta, Dallas, Washington, en una tendència a la nacionalització de les protestes que es dirigeixen contra els símbols del poder financer (com l’edifici del Tresor estatunidenc) i mediàtic (com la seu de la xarxa CNN a Atlanta).

George Floyd va ser sentenciat a mort, i el seu “crim” va ser el de ser negre, davant el racisme estructural de l’Estat imperialista estatunidenc. Les seves frases, que s’escapaven sufocades, I ca’t breathe (“no puc respirar”) ens remeten inevitablement a les últimes paraules d’Eric Garner, asfixiat per la policia de Nova York en 2014. Els assassinats de Trayvon Martin en 2013 (Sanford, Florida), de Mike Brown (Ferguson, Missouri) i Eric Garner en 2014, van donar origen al moviment Black Lives Matter (“Les vides negres importen”) als Estats Units, una onada de protestes contra la violència racista de l’Estat, fins i tot durant l’administració de Barack Obama, en la que es van registrar rècords d’assassinats contra la població negra.

Aquest assassinat sancionat per l’Estat ocorre en un context d’incessants morts de negres en mans de l’Estat i els seus policies. L’assassinat de Floyd se suma a una creixent llista de casos destacats en els últims mesos: Ahmaud Arbery, Sean Reed i Breonna Taylor, tots van tenir les seves vides segades per l’odi als treballadors i joves negres.

Repudiem aquests crims atroços del racisme imperialista. Tenen com a objectiu aprofundir la submissió de la població negra a un règim de coerció permanent, que contingui possibles eclosions de la lluita de classes contra els mals que es delineen en l’horitzó capitalista en crisi. Com vam dir en la declaració del 25/4, les grans patronals i els seus governs estan aprofitant la crisi sanitària del Covid-19 per a multiplicar acomiadaments, tancaments d’empreses, suspensions amb retallades salarials, major precarització i canvis en les condicions de treball. Una realitat de misèria enfront de la qual una “primera línia” de treballadors (moltes vegades negres, immigrants, etc.) i lluites populars està sorgint en diversos països, anticipant el que vindrà quan passin els pics de la pandèmia i emergeixin les seves conseqüències socials, polítiques i econòmiques.

La presidència Trump, factor agreujant del racisme estructural als Estats Units

Trump és un agitador del racisme en la seva base d’extrema dreta, i és el principal responsable ideològic d’aquesta nova barbàrie. La seva crida a que les forces repressives “disparin” als manifestants que ataquen supermercats, comissaries i altres edificis, en repudi a l’assassinat de Floyd, la va fer usant la frase del racista cap de policia de Miami, Walter Headley, en 1967, “si comença el saqueig, comença el tiroteig”. Això testifica el menyspreu que fomenta cap a la vida de la població treballadora negra (menyspreu que arriba a la població immigrant i llatina). L’historial racista de Trump és bastant llarg: va dir “bona gent” als supremacistes blancs que van marxar a Charlottesville en 2017 en defensa de les banderes del Ku Klux Klan. També va qualificar a Haití i nacions d’Àfrica com a “països de merda”. En les seves constants disputes amb polítics negres, va declarar que un d’ells, de la ciutat de Baltimore, hauria de tornar a aquest districte, un “desordre fastigós infestat de rates” i “el pitjor administrat i més perillós districte dels Estats Units”.

Aquesta veritable retòrica de criminalització de les comunitats negres és típica del caràcter esclavista de la burgesia estatunidenca, que va subjectar al poble negre als pitjors suplicis en el seu territori, i que els oprimeix a Àfrica, Àsia i tot el globus. Trump, d’aquesta manera, encoratja les manifestacions de l’extrema dreta (una postura similar a la de Jair Bolsonaro, president racista d’extrema dreta del Brasil), com les que vam veure a Michigan, on paramilitars blancs armats van amenaçar als treballadors de la salut i van exigir la fi de l’aïllament social.

Les expressions d’odi als negres són incomptables durant l’administració de Trump, i s’insereixen dramàticament en el context del coronavirus: la majoria de les víctimes són negres i pobres. A Chicago, on els negres componen un terç de la població, representen el 73% de les morts per la pandèmia. A Milwaukee, al nord del país, els negres són el 26% de la població i representen el 81% dels morts. A l’estat de Michigan, on els negres són només el 14% de la població, comptabilitzen el 40% dels morts. La proporció no és diferent a Nova York, epicentre de la pandèmia als Estats Units, quelcom que mostra que no només en estats Republicans, sinó també en aquells governats per Demòcrates, els polítics de la burgesia no tenen cap estima per les vides negres. La segregació s’expressa en les condicions de vida: mentre el 14% de la població als Estats Units és negra, els negres en situació de carrer són el 40%, mentre el 21% viuen sota la línia de pobresa, una taxa 2,5 vegades major que la dels blancs, tornant-se víctimes fàcils de la pandèmia. Econòmicament, són els negres els qui arrisquen les seves vides en els serveis essencials (a més dels llatins), en treballs precaris sense cap mena de drets laborals o protecció sanitària (com mostren les vagues a Amazon), i són part significativa dels 40 milions de treballadors que es van quedar sense ocupació per la ferotgia de beneficis dels capitalistes.

Però aquest crim atroç de l’Estat imperialista contra George Floyd ha sigut respost amb una explosió d’indignació social als carrers. Desenes de milers de persones es manifesten des de llavors a Minneapolis en repudi a la policia i a l’Estat, enfrontant-se a la policia i, fins i tot, incendiant edificis governamentals. No només a la capital de l’estat de Minnesota, sinó a Los Angeles, Nova York i altres ciutats, s’han vist manifestacions de repudi a l’assassinat. El moviment Black Lives Matter ha ressorgit com una gran força social que pot replantejar escenaris més explosius de la lluita de classes en un any electoral travessat per la catàstrofe sanitària i econòmica organitzada pels capitalistes.

La lluita del poble negre pot sobrepassar les fronteres permeses per la legalitat burgesa i enfrontar-se contra el règim polític estatunidenc, quelcom que donaria nou alè a la lluita dels treballadors que venia travessant els quatre punts cardinals del país.

El Partit Demòcrata cerca contenir i desactivar l’explosió social

Joe Biden, candidat presidencial del Partit Demòcrata, es va pronunciar en les xarxes socials sobre el tema, “agraint” a l’alcalde Jacob Frey el fet d’haver allunyat als policies involucrats, demanant l’obertura de recerques. Els fets són clars, no hi ha res a investigar. El cinisme de Biden oculta que ell mateix va ser l’autor de la “Crime Bill”, que va expandir la criminalització dels negres i que defensava la segregació en el transport escolar. La política de contenció ha sigut la conducta general de les figures demòcrates. Nancy Pelosi ha considerat oportú esperar diversos dies abans de pronunciar-se, quedant satisfeta amb el missatge que “el Congrés es compromet a trobar solucions per a evitar aquests crims”. Notòries referents dels Demòcrates com Kamala Harris i Amy Klobuchar, es van limitar a criticar l’assassinat. Fins i tot Ilhan Omar, una de les diputades progressistes del partit, va reduir la seva exigència a la “recerca” del cas. El propi Bernie Sanders, ex-candidat i ara sostenidor de Biden, va demanar una “reforma” de la policia i que el propi Estat racista, que absol als seus agents repressius criminals, investigui tots els crims.

Més encara, l’assassinat de Floyd va ocórrer en un estat (Minnesota) dirigit pel Partit Demòcrata, on aquest partit té hegemonia fa dècades. Fins ara, dies després del crim, el govern Demòcrata s’havia negat a empresonar a Derek Chauvin i els altres tres policies, amb l’increïble argument que “no hi havia evidències suficients”. Només després de dies sencers de protestes i l’escalada de la pressió popular el Partit Demòcrata a Minnesota va decidir empresonar a Chauvin, per a intentar calmar els carrers, i així i tot va deixar lliure als seus còmplices. Els que van donar l’ordre perquè la Guàrdia Nacional de Trump entrés a Minneapolis van ser l’alcalde, Jacob Frey, i el governador Tim Walz, tots dos demòcrates. Un veritable escàndol.

El Partit Demòcrata, mentre organitza la repressió de les protestes a Minneapolis, intenta amagar la necessitat de castigar a tots els responsables, calmar els carrers, contenir l’explosió d’odi contra el racisme estatal estructural als Estats Units, i canalitzar la ira social cap a les institucions d’aquest mateix Estat. Cerca d’aquesta manera preservar l’estabilitat d’aquest règim polític que protegeix els crims racistes del seu aparell repressiu. Així ho han fet en els últims anys, fins i tot després del sorgiment del moviment Black Lives Matter, intentant neutralitzar-los. No és una alternativa a Trump.

Una política independent per a enfrontar al racisme capitalista i aconseguir justícia per Floyd

L’assassinat de George Floyd va encendre novament la flama de la lluita contra el racisme estatal, organitzat de manera exímia pel règim bipartidista imperialista entre Republicans i Demòcrates. És fonamental construir un moviment massiu als carrers i en els llocs de treball per a colpejar de manera unificada contra la brutalitat del racisme estatal. Això significa unificar el moviment per justícia a George Floyd amb la lluita dels treballadors de la “primera línia” front de la pandèmia, que exigeixen drets bàsics de protecció sanitària. Implica també exigir als sindicats que liderin la lluita contra la violència racista de la policia.

L’esforç coordinat –de la joventut, les comunitats negres, dels treballadors, la mobilització dels sindicats en vagues i protestes als carrers– podria transformar-se en una força imparable, com ho mostra la fúria a Minneapolis, colpejant al racisme del sistema capitalista, oposant una força unificada contra l’aparell repressiu de l’Estat.

L’autoorganització des de les bases (unitat de la lluita entre blancs i negres, nadius i immigrants) és fonamental, perquè la pròpia població treballadora s’enfronti a aquest règim que protegeix als assassins de l’Estat i imposar que aquesta vegada no surtin impunes. Sense cap confiança en l’odiosa institució policial, guardiana de la propietat privada capitalista, cap al moviment obrer, a les organitzacions del moviment negre i al conjunt de l’esquerra defensar que tots els policies involucrats en els assassinats de negres i negres siguin condemnats i presos, tant en els casos de George Floyd com de Breonna Taylor i Sean Reed. És fonamental posar en peus una comissió de recerca que sigui independent, sense el control d’òrgans aliats d’aquesta mateixa policia assassina. Hem d’imposar al Departament de Justícia que l’evidència per al judici ha d’emanar d’aquesta recerca independent, i no de la policia i els òrgans d’intel·ligència que són obertament enemics de les comunitats negres. La regularització de les condicions de tots els migrants i el tancament dels centres de detenció són mesures urgents, enmig de la crisi de la Covid-19.

En el marc d’aquesta lluita en comú, sorgeix una gran oportunitat de batallar per la unificació de les banderes absolutament legítimes del poble negre amb un programa d’independència política de la classe treballadora, que es dirigeixi contra els capitalistes. Durant la pandèmia, en els últims mesos, vam veure focus de lluita dels treballadors a tot els Estats Units, contra la precarització del treball i el sacrifici de les seves vides sense els inputs sanitaris bàsics per a protegir-se. Amazon, Whole Foods, Target, Walmart, Instacart, General Electric, i altres multinacionals es van veure sacsejades per protestes per drets laborals. Els treballadors de la salut també es van mobilitzar contra la violència racista. Existeix una creixent sensació que s’està començant un nou període de lluita obrera, precipitat pel catastròfic escenari causat per la pandèmia i per la desocupació.

Això es pot transformar en un punt de partida únic perquè els socialistes s’organitzin en els seus llocs de treball, construeixin corrents militants en els sindicats, i el que és més important, influeixin políticament als treballadors que dirigeixen les lluites. Els socialistes revolucionaris deuen, al contrari del que demana el Partit Demòcrata, encoratjar aquesta ràbia social i ajudar a transformar-la en odi de classe políticament organitzat.

Solidaritzant-se amb el dolor de sectors de masses, cal difondre una idea poderosa: que la nostra societat està fracturada per interessos de classe, i que per a enfrontar el racisme estatal és necessari construir un partit dels treballadors, socialista i revolucionari, que prengui en les seves mans les banderes dels negres, dels llatins, de les dones, dels homosexuals i del conjunt dels oprimits. Un partit de treballadors independent per a lluitar contra el sistema capitalista, i que no caigui en la seducció del “cementiri de moviments socials” del Partit Demòcrata.

El desenvolupament d’una política independent, amb aquest programa, als Estats Units, podria generar respostes obreres a tot el món. Al mateix temps, el renaixement de les protestes als Estats Units contra els crims racistes de la policia podrien donar un nou impuls als moviments de repudi a les violències i als crims policials, moltes vegades agreujats per motivacions racistes, en altres països del món, com el Brasil i França, que han conegut un increment de la repressió policial en els últims temps.

La crisi planteja un atac sobre la classe treballadora i els sectors populars a tot el planeta, quelcom que va revelant que cada conquesta de condicions de treball, salaris, contra els acomiadaments, per sistemes universals de salut de qualitat, contra la destrucció del medi ambient que susciten els canvis climàtics, i també pels drets de la població negra, hauran de ser arrencades per mitjà de la lluita, en una perspectiva anticapitalista i socialista.

Només podrem destruir el racisme destruint també al capitalisme, que s’alimenta de l’opressió al poble negre (i a les minories racials als Estats Units, com en molts altres països imperialistes) per a afeblir a la nostra classe i als nostres aliats. Per això la nostra organització necessita transcendir les fronteres nacionals, aconseguint els grans centres del capitalisme mundial amb un programa internacionalista.

La Fracció Trotskista es pronuncia contundentment en repudi al crim de George Floyd, ens solidaritzem activament amb la lluita de la joventut i dels treballadors estatunidencs contra el racisme estatal i posem l’energia de la nostra organització internacional, que edita la red internacional La Izquierda Diario (en 14 països i en 8 idiomes) en primer lloc amb els companys de Left Voice als Estats Units, en la campanya per justícia a George Floyd i tota la població negra assassinada per l’Estat capitalista.




temes relacionats

Racisme institucional   /    Repressió policial   /    Racisme   /    Repressió   /    Donald Trump   /    Black lives matter   /    Internacional

Comentaris

Comentar