×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

L’Eurogrup exigeix comptes públics “contractius” al govern de Sánchez per augmentar la despesa militar i beneficiar les empreses

Retallades socials, més transferència de recursos per a les grans empreses i augment de la despesa militar són les claus de les línies mestres traçades per l'Eurogrup i la UE per a l'Estat espanyol durant els pròxims anys. Més enllà del relat, el que toca ara per al govern “progressista” és disciplina pressupostària i ajust.

Juan Carlos Arias

dimarts 12 de març
Facebook Twitter

El govern del PSOE i Sumar no ha aconseguit encara l’estabilitat política necessària per aprovar els Pressupostos Generals de 2024 i garantir la continuïtat de la legislatura “progressista”. La negativa fins al moment de Junts a secundar-los, i el bloqueig del PP al Senat a la senda de la despesa pública, estan suposant en clau interna un important escull per a l’estabilitat del govern, i en clau externa la impossibilitat de mostrar-se davant Brussel·les com a alumne avantatjat que emprendrà el camí de la disciplina pressupostària, que és el que toca ara per augmentar la transferència de recursos a les grans empreses i la despesa militar.

El dilluns passat l’Eurogrup, conformat per tots els ministres d’Economia i Hisenda de l’eurozona, es va reunir per a establir les línies fonamentals que han de marcar les polítiques fiscals i pressupostàries dels diferents estats de la zona euro per a 2024 i sobretot 2025.

Per a l’Eurogrup els comptes públics hauran de ser “lleugerament contractives” seguint les pautes marcades per les noves regles fiscals de la UE i que començaran a aplicar-se possiblement en aquest mateix any de 2024, una vegada que les aprovi el Parlament Europeu. Regles fiscals que en realitat són en el fonamental els comptes neoliberals “austericides” que defensen amb força Alemanya i els països de la “línia dura” a la UE.

Encara que després de la pandèmia i la crisi inflacionària generada per la Guerra d’Ucraïna la política de la UE va ser injectar fons per evitar el daltabaix econòmic, no oblidem que pocs anys abans van portar a Grècia durant la crisi de 2008 a la major desfeta social de la seva història en temps de pau, mentre que en el cas de l’Estat espanyol, després del rescat públic financer a la banca privada, van conduir al tsunami de les retallades dels serveis públics i els enormes atacs a les majories socials.

El cinisme de l’Eurogrup és enorme en caracteritzar-les com “lleugerament contractives”, quan el que exigeixen suposarà una forta retallada en els serveis públics essencials (sanitat, educació, serveis socials, pensions, etc.). La retallada que es ve avançat podria aconseguir els 20.000 milions d’euros.

El ministre espanyol d’Economia, Carlos Cuerpo, ha assumit amb la seva arribada a l’Eurogrup totes les directrius neoliberals de política dura d’aquest organisme en matèria d’economia i hisenda, com el feia abans Nadia Calviño, i defensa, malgrat la fraseologia del Govern “progressista” de combatre les polítiques de retallades de la despesa pública, les línies aprovades per a la reimplantació de les mesures fiscals de la UE sobre el deute públic (60% del PIB) i el dèficit públic (3%), la qual cosa implica durs ajustos pressupostaris com s’ha demostrat en el passat. A més, va assenyalar en el si de l’Eurogrup que anava a abordar el tema i que s’anava a implicar en la “exigència de reducció de dèficit i deute”.

No obstant això, l’Estat espanyol circula en aquesta senda amb un cert retard atès que ha estat incapaç, de moment, d’aprovar els comptes pressupostaris per a 2024 i no compta amb una majoria clara per poder fer-ho. Alguna cosa que preocupa i molt a Brussel·les, ja que prorrogar els comptes de 2023 durant tot 2024 seria nefast, atès que aquests pressupostos van ser dissenyats per afavorir polítiques expansives, una vegada suspeses les regles fiscals a la UE, que fessin front a la doble crisi generada per la pandèmia i la crisi de preus després de la guerra d’Ucraïna, i ara el que toca és aplicar la tisora en profunditat.


Reduir despesa social, augmentar la despesa militar i promoure les inversions capitalistes

L’Eurogrup va arribar a la conclusió durant la reunió, sense cap discrepància, que s’han de dur a terme retallades de la despesa pública malgrat l’actual estancament del creixement econòmic en l’àrea monetària, entre altres coses, per les polítiques monetària de pujades de tipus d’interès del BCE per refredar l’economia i baixar la inflació. Tot això, amb l’objectiu de reduir el fort endeutament acumulat durant els anys precedents en l’àrea de l’euro per fer front a la crisi de la pandèmia i de preus per la guerra d’Ucraïna, que han requerit importants desemborsaments per evitar que l’impacte fos encara major sobre llars i empreses.

Però l’esforç s’ha centrat més a salvar a les empreses, sobretot a les grans empreses de l’IBEX 35, amb ajudes directes i financeres i la supressió o la forta reducció de les cotitzacions socials, que a fer costat a la majoria social que ha hagut de sostenir-se com ha pogut sobre el denominat “escut social” del govern de Sánchez. “Escut social” que ni ha impedit desnonaments, ni ha controlat els preus, ni ha pujat els salaris prou com per garantir el poder adquisitiu. Ni tan sols l’Ingrés Mínim Vital (IMV) que es va vendre com una gran mesura de justícia social ha enlairat. Tan sols aconsegueix actualment a 560.000 famílies, quan estava previst que superés el milió. De fet, amb dades actualitzades en l’Estat espanyol, hi ha 932.000 famílies sense ingressos laborals per tenir a tots els seus membres en l’atur.

Brussel·les ja ve plantejant des de mesos enrere que han d’anar retirant-se dels comptes d’enguany les mesures extraordinàries de despesa aprovades per a les ajudes als sectors més colpejats per la crisi, deixant-les si potser amb caràcter testimonial per als sectors que es trobin pràcticament per sota del nivell de subsistència, i que l’estalvi es destini a la reducció del dèficit públic. Per això aquest any de 2024 està sent un any en aquest aspecte encara de transició cap a la nova realitat pressupostària i fiscal. Encara les noves regles no estan plenament vigents, atès que les ha d’aprovar encara el Parlament Europeu.

L’aprovació de les normes fiscals per a 2024 implica un calendari molt exigent perquè com diu el document aprovat en l’Eurogrup el dilluns cal adaptar els Pressupostos de 20 països que componen la zona euro a la recomanació de ser “lleugerament contractius”. I a més prèviament els països que superin el llindar del 60% de deute públic (l’Estat espanyol està en el 107,7% a tancament el 2023) hauran de tenir negociats amb la Comissió Europea i aprovats pel Consell els seus plans d’ajust de quatre anys extensibles fins a set si es comprometen a fer reformes i inversions. La qual cosa traduït implica fortes retallades socials.

No obstant això, el que no es toca és que els Estats puguin incrementar fortament la seva despesa en armament i ajudes de tota mena per a les empreses en la seva adaptació a la transició ecològica i digital. És a dir, continuar finançant el militarisme imperialista, al mateix temps que es continuen transferint recursos a les grans empreses.

El text consensuat per tots els ministres en aquest sentit diu que “Ens comprometem a garantir la seva aplicació coherent i ràpida al llarg d’enguany”. I afegeixen perquè no hi hagi dubte que “Continuarem aplicant reformes estructurals ambicioses i preservant i, si és el cas, augmentant el nivell d’inversió, també en àmbits de prioritat comuna, com les transicions ecològiques i digital, així com les capacitats de defensa, finançades a través de les fonts nacionals i de la UE, inclòs el Fons de Recuperació i Resiliència”.


Fons a canvi d’ajust

L’Estat espanyol encara no té aprovats els comptes per a 2024. De moment manté prorrogats els de 2023, i afronta enormes dificultats per aprovar uns nous pressupostos al no comptar amb tots els suports dels seus socis parlamentaris i també pel bloqueig del PP en el senat a aprovar la senda de despesa i de deute, que és previ a l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat. Per això, de moment, a Brussel·les només disposen de la projecció pressupostària de caràcter orientatiu presentada pel govern de Sánchez. Però les projeccions presentades ja van ser advertides des de la Comissió Europea per jutjar que la situació fiscal espanyola “era molt difícil” i que quan presentés els comptes definitius hauria de presentar una estratègia clara de reducció del deute i dèficit creïble.

Això inclou el risc de perdre el quart pagament dels fons Next Generation per import de 10.000 milions que estan pendents d’un fil atès que per poder ser aprovats per la UE han de tancar-se i ser avaluats les 60 fites i reformes compromesos en aquest tram per l’Estat espanyol. La falta més destacada està en la reforma del subsidi de la desocupació que va caure en el Congrés per l’oposició de Podemos. Falten tan sols nou dies perquè conclogui el termini i el Govern haurà de demanar més temps o acceptar una minoració temporal del pagament, havent d’aprovar la reforma pendent en un termini de sis mesos.

El govern de Sánchez, avalat per l’Advocacia de l’Estat, pretén desbloquejar el tap del PP al Senat a la llei de Pressupostos aplicant el criteri que mancant una “senda de convergència cap a la situació d’equilibri”, s’aplicarà la continguda en el Programa d’Estabilització, és a dir, en el full de ruta econòmic que la primavera passada es va enviar a Brussel·les, sempre que el Consell de la UE l’hagi valorat “favorablement”, alguna cosa que va ocórrer en el cas espanyol malgrat que s’acompanyaven alguns advertiments per part de Brussel·les. Si segueix per aquesta línia i acaba comptant amb els suports dels seus socis parlamentaris, alguna cosa que sembla haver-se desbloquejat amb les modificacions a la llei d’amnistia consensuades amb Junts, podria haver-hi nous Pressupostos Generals per a 2024 ajustant-se ja a la nova realitat de començar amb les retallades socials, mentre es mantenen i incrementen les despeses de defensa i inversions capitalistes que facilitin la suposada transició ecològica i digital.

Com veiem el govern del PSOE i Sumar, més enllà de les seves fraudulentes declaracions que les seves polítiques pretenen afavorir a la majoria social, la qual cosa està secundant i construint és un ajust social basat en retallades de les polítiques socials, malgrat trobar-nos en una situació encara d’emergència social amb un 26,5% de la població en situació de risc d’exclusió social. Deixant únicament vives ajudes testimonials als sectors socials que es troben en nivells de subsistència, i retirant progressivament les poques ajudes que es dirigien a la majoria de la població treballadora, com les retallades al cost de la llum, el control dels preus, o el límit als lloguers, entre altres. I amb previsibles nous atacs a les pensions, està per veure el resultat de l’avaluació sobre el dèficit del finançament de les pensions per la Airef, o com continua el desmantellament de la sanitat pública, l’educació o l’enorme deterioració dels transports públics.

Per això, no podem confiar en el govern social liberal del PSOE i Sumar, que desenvolupa polítiques que no afavoreixen a la classe treballadora i les classes populars sinó als grans capitalistes, mentre segueix embarcat en el frenesí militarista que recorre tota Europa. Resulta imprescindible impulsar una alternativa política d’independència de classe, anticapitalista, antiimperialista i antimilitarista, que davant aquest curs reaccionari.


Facebook Twitter

Juan Carlos Arias

Madrid | @as_juancarlos

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Les llistes d'espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

Les llistes d’espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d'armes a Ucraïna

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d’armes a Ucraïna