Política Estat espanyol

CRISI COVID

L’Estat espanyol sense benzina per a una recuperació econòmica que ni tan sols ha començat

El Govern de Sánchez i Iglesias presenten el paquet de mesures més modest per a la recuperació de la crisi provocada pel coronavirus que, d'altra banda, no ha arribat a la seva fi encara. El deute públic, que acabarà l'any en el 120,3% del PIB, la gran llosa.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dijous 19 de novembre| edici� del dia

La comissària de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira. EFE/EPA/FRANCOIS WALSCHAERTS / Arxiu

En línia amb les directrius de Brussel·les, però amb la llengua fora. Així es podria definir el paquet d’ajudes presentat per la Moncloa per a fer front a la crisi econòmica derivada de la Covid-19, que encara en plena segona ona, no ha arribat a la seva final.

“La Comissió opina que el projecte de pla pressupostari d’Espanya s’ajusta en general amb la recomanació adoptada pel Consell”. En aquestes paraules s’ha expressat l’executiu comunitari, que ha advertit a l’Estat espanyol del greu risc que corre la seva economia a mitjà i llarg termini, especialment producte del seu deute públic, que tancarà, aquest 2020, en la xifra de 120,3% del PIB.

Davant aquest panorama, l’Executiu de Sánchez i Iglesias tanquen la llista dels 19 països de la zona euro quant a mesures per a combatre la crisi. Malgrat ser el segon major beneficiari de les ajudes comunitàries a penes pot destinar un 1% del PIB a ajudes a la recuperació econòmica.

A més d’aquests advertiments centrats en el futur a curt i mitjà termini post covid, des de Brussel·les assenyalen que ja des del 2019 a l’Estat espanyol s’havia detectat “un increment de l’atur juvenil” i una creixent “incapacitat de pagament dels crèdits”, és a dir, un empobriment generalitzat. La covid, que va colpejar a inicis de 2020 no va actuar, com mostren les dades, com a desencadenant sinó com a potenciador de patrons ja existents.

Per part seva, el govern “més progressista de la història” s’ha dedicat a usar aquestes ajudes europees per a salvaguardar els beneficis empresarials. A sobre, mentre encara la classe treballadora i sectors populars estem pagant aquestes factures, les grans multinacionals ja planegen els seus futurs i sucosos negocis.

En les últimes setmanes hem vist grans empreses com Inditex o Endesa presentar projectes “ecoeficients” per a optar a la resta d’import de les ajudes europees, amb l’objectiu real de quadrar els seus comptes.

En el cas d’Endesa, per exemple, ja es prepara per a quedar-se amb la part del lleó de les ajudes: ja té llestos més de 110 projectes, per una quantitat de fins a 19.000 milions d’Euros. Segons es pot llegir en L’Economista, el pla s’enfoca en la rehabilitació d’edificis, xarxes intel·ligents i plans de “transició energètica”.

Mentre la resta d’ajudes, destinades als sectors populars i la classe treballadora van a un ritme lent, si és que tenen algun ritme. Centenars de milers de peticions de l’IMV (Ingrés Mínim Vital) sense tramitar, la màquina de desnonaments a tota vela, ERTOs sense cobrar des de març, i un llarg etc que lleven la careta a qualsevol mena de discurs progressista des de les files del PSOE, Podemos o Izquierda Unida.

L’Estat espanyol quedarà doncs emmarcada en el grup de 12 països que mereixen un especial control per Europa pels seus desequilibris macroeconòmics. Si fa mesos, amb l’alegria de l’estiu, podíem veure celebrar aquests pactes tant a Merkel com a Pablo Iglesias com a exemple de “solidaritat europea”, quedava clar des d’un inici el que ara es fa tangible.

Les ajudes econòmiques buscaven i busquen tan sols salvar les economies capitalistes i els guanys de les empreses multinacionals, el mercat únic per a les exportacions holandeses i alemanyes, i la resta dels negocis de les burgesies imperialistes.

Mentrestant, la factura, per a la classe treballadora, els sectors populars, els immigrants i la joventut, amb més atur i més precarietat. Una factura que d’altra banda, en data d’avui, fins i tot no es pot ni estimar.

Enfront del seu pla es fa indispensable una alternativa anticapitalista i de classe. Una alternativa viable per a fer pagar aquesta crisi als capitalistes, que passi per uns impostos extraordinaris del 20% a les grans fortunes. Només dels 100 primers patrimonis reportaria per a les arques públiques 30 mil milions d’euros. A més cal barallar per la nacionalització de la banca, els sectors estratègics i dels habitatges sota control dels especuladors.

I per descomptat sense oblidar, en aquests moments de pic de contagis de la segona ona, l’expropiació de la sanitat privada per a poder posar tot el seu material a la disposició de controlar i mitigar la pandèmia i acabar, d’una vegada per sempre, amb el negoci de la salut que totes les administracions, la Central i les autonòmiques, propicien.




temes relacionats

Pandèmia   /    #Covid-19   /    #Coronavirus   /    Estat espanyol   /    Unió Europea   /    Política Estat espanyol   /    Internacional

Comentaris

Comentar