El jutge de l’Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, confirmava aquest dimarts que els 13 detinguts en l’anomenada “Operació Judes” el 23 de setembre de 2019, s’asseuran en la banqueta acusats de pertinença a organització terrorista. Un d’ells serà processat també per “tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista”.

El magistrat assumeix així la petició de la Fiscalia que, el passat 20 d’agost, va sol·licitar que es mantinguessin els càrrecs que es desprenien dels informes de la Guàrdia Civil.

Aquest va ser el cos policial encarregat dels registres i detencions, i d’elaborar l’enèsim informe contra activistes independentistes que ha estat posat en dubte i considerat un muntatge més pels seus advocats, familiars i defensors dels drets humans.

La tesi de la Benemèrita sosté que els acusats formaven part del denominat “Equip de Resposta Tàctica”, a la qual consideren una “cèl·lula” de “gran radicalitat”. Suposadament aquest grup es dedicaria a realitzar “accions més sensibles” i actuaria des de la clandestinitat. Un element aquest últim que, en un moment en què hi ha més de 3.300 processaments pel procés independentista, es converteix gairebé en una prevenció elemental per a molts activistes.

Entre aquestes suposades accions “més contundents”, com també es refereixen, estarien talls de carretera o l’aixecament de barreres de peatges. Accions que no són més que part del dret a la protesta i manifestació, acerb no només del moviment independentista, sinó d’altres moviments com l’estudiantil o l’obrer.

Segons l’informe i la doctrina de l’Operació Judes les mobilitzacions mineres contra els tancaments dels pous, dels estudiants de la UAB tallant l’AP7 contra les pujades de taxes o dels treballadors sanitaris bloquejant les rondes de circumval·lació de Barcelona contra les retallades, serien pròpies de pertinença a organitzacions terroristes.

La Judicatura segueix doncs al capdavant de la guerra contra l’independentisme català. Que aquesta decisió arribi a només un dia de la reunió de la taula de diàleg, és també un intent d’ingerència des de la dreta i l’Estat profund contra el procés de restauració autonòmic que protagonitzen Sánchez i Aragonès.

L’atac contra els detinguts del 23S arriba només un dia més tard que la mateixa Fiscalia recorregués davant el Tribunal Suprem la sentència absolutòria de Tamara Carrasco. Aquesta activista dels CDR va ser detinguda i condemnada a no sortir del seu municipi durant 13 mesos. Un altre informe de la Guàrdia Civil l’acusava de terrorista per haver enviat un àudio de WhatsApp on animava a mobilitzar-se en la Setmana Santa de 2018 cap a l’aeroport de El Prat. Ara la Fiscalia demanda set mesos de presó per “divulgar missatges que inciten a la pertorbació de l’ordre públic”.

L’ofensiva repressiva contra l’independentisme català no es deté i està assentant una doctrina judicial cada vegada més repressiva i lliberticida sobre drets fonamentals com el d’expressió, reunió o manifestació. Uns atacs que no només recauen contra els independentistes catalans, sinó que cada vegada amb més freqüència s’apliquen a altres lluitadors socials, juvenils o del moviment obrer.

Els partits del processisme semblen haver-la assumit, i l’apliquen quan els toca tant amb els Mossos d’Esquadra o amb el manteniment de les acusacions de la Generalitat en nombrosos processos judicials, com amb l’acceptació de la Mesa de Diàleg i l’abandonament en els fets de la reivindicació d’amnistia. L’“esquerra” en la Moncloa d’Unidas Podemos, continua sent còmplice des dels seus seients en el Consell de Ministres, on segueix sense si més no abordar-se la derogació de la Llei Mordassa.

És hora de reprendre la denúncia i la mobilització contra aquesta onada repressiva, lluitant per l’amnistia total dels 3.300 processaments catalans i els altres centenars socials i polítics de la resta de l’Estat, així com per la derogació de totes les lleis lliberticides.

Et pot interessar: Marcel Vivet: "Un periple judicial carregat d’irregularitats de la Generalitat, que m’ha condemnat a cinc anys"