Era qüestió de temps que les mesures de confinament promulgades pel Govern dissabte passat es convertissin en paper mullat. Exactament el que faltava perquè sonés l’alarma de milions de treballadors i treballadores per a anar a treballar.
Aquest dilluns la realitat de milions de treballadors i treballadores no ha variat a la d’un altre dilluns normal. Sortir al carrer, agafar un transport públic abarrotat i anar a treballar. Això sí, aquesta vegada enmig d’una pandèmia que dia rere dia està duplicant els contagiats i els morts.
Les protestes enfront d’aquesta contradicció no han trigat a arribar. Ningú entén com es pot estar davant una situació d’alarma, amb el contagi i els focus del coronavirus lluny d’estar controlats, i que es continuï permetent que milions hagin d’anar a treballar a empreses que no són de primera necessitat. La veritable raó que s’amaga darrere d’aquesta incongruència és l’objectiu de preservar costi el que costi els guanys dels capitalistes. Tothom a casa seva! Menys per treballar…
El contrast de carrers militaritzats on es multa a gent per estar de passeig, amb milions desplaçant-se a la feina, demostra que estem davant un Estat d’Alarma ideat des del respecte i preservació dels beneficis capitalistes i el reforç dels mecanismes repressius.
Des de primera hora del matí les xarxes socials han estat un formiguer d’imatges i denúncies d’usuaris que es veien obligats a compartir transport públic envoltats de persones, formant aglomeracions i augmentant exponencialment el risc de contagi, i per tant, de ser potencial transmissor del virus.
Denúncies que es podien veure tant en el metr0 Barcelona com en la xarxa de rodalies a Madrid, epicentre del contagi a l’Estat espanyol.
No sols ha arribat la denúncia dels usuaris i usuàries de transport públics per estar obligats a aquesta exposició. Els treballadors de la fàbrica de Mercedes a Vitòria, han bloquejat la línia de producció.
Una fàbrica en la qual s’hi troben 5000 treballadors, aquests han decidit paralitzar la producció per exigir a l’empresa que els permeti quedar-se a casa, quelcom que de moment la patronal, moguda per la cobdícia, no està permetent.
Caldrà veure com avança i quines repercussions té l’aturada dels treballadors i treballadores de Mercedes a Vitòria, perquè l’afectació a altres plantes pot ser immediata.
Que la crisi la paguin els capitalistes
Els intents del govern i de la patronal, amb la complicitat de les direccions sindicals de CCOO i UGT, passen perquè la crisi del coronavirus la paguem la classe treballadora, com ja va passar amb la crisi del 2008.
Enfront d’aquestes mesures que busquen abans de res preservar els beneficis dels grans capitalistes per davant de les nostres vides, cal aixecar un altre pla de xoc que posi a l’epicentre als milions de treballadores i treballadors que patirem l’impacte.
Per això exigim:
- * Prohibició dels acomiadaments i els ERTEs, llicència pagada a tots els treballadors de sectors no essencials, finançades mitjançant impostos especials als beneficis empresarials i a les grans fortunes, a més d’una moratòria de lloguers, hipoteques i subministraments bàsics.
- Moratòria de lloguers, hipoteques i subministraments bàsics.
- Posada sota control dels seus treballadors hospitals i empreses que hagin de continuar funcionant per atendre la crisi. Plens poders per organitzar torns, mesures de seguretat i noves contractacions. Plens drets laborals i sindicals.
- Intervenció de tots els recursos de la sanitat privada i empreses necessàries per a la crisi, sense compensació econòmica.
- Informació pública de l’evolució de la crisi, elaborada per comitès independents del govern formats per experts, sindicats sanitaris i associacions de defensa de la sanitat pública.
- Ja n’hi ha prou de militarització dels nostres carrers.
- Que la coordinació enfront de la crisi no serveixi d’excusa per a l’anul·lació de competències autonòmiques.
Comentários