La treva d’una setmana ja s’ha trencat per Israel aquest divendres a les 6.00 del matí, quan l’exèrcit israelià ha reprès els bombardejos sobre Gaza. La treva, que en cap moment va suposar la sortida de l’exèrcit israelià de l’enclavament, ja se sabia provisional, davant la declarada intenció de Netanyahu de continuar amb l’extermini sota el pretext de "desmantellar Hamas". Mentrestant, la comunitat internacional, especialment els EUA, la Unió Europea i el Govern Espanyol, mantenen la venda d’armes i el suport al genocidi sota el mateix pretext de l’autodefensa.
La treva, mediada per Qatar, ha permès l’entrada d’ajuda humanitària, que estava bloquejada per Israel i ha suposat l’intercanvi de 110 presoners a les mans d’Hamàs, que també ha alliberat ostatges d’altres nacionalitats, a canvi de l’alliberament de 240 presoners en presons israelianes. Tots els presos en mans d’Israel eren menors d’edat o dones que havien estat detinguts sense causes ni judici, com a part de la política racista d’escarni sobre el poble palestí que acompanya a l’estat d’ocupació.
La catàstrofe humanitària que està perpetrant Israel és inimaginable. Dos terços de la població de la Franja ja ha estat desplaçada de les seves residències, fugint de la massacre, aproximadament dos milions de persones desplaçades. Més de 15.000 palestins han estat assassinats, centenars de milers de ferits i 6.500 persones desaparegudes sota els enderrocs de les seves pròpies cases. La treva també ha servit per a avançar en les precàries tasques de cerca de familiars, amics i veïns. La "treva" lluny ha estat de suposar una treva per al patiment del poble palestí, que pateix escassetat d’aigua i electricitat, amb els hospitals col·lapsats i les escoles destruïdes, quelcom que forma part de l’estratègia del Govern israelià.
Israel ja havia promès reprendre l’extermini. Avui a les sis del matí s’han registrat bombardejos al nord-oest, els avions de guerra han tornat a sobrevolar l’enclavament i els combats s’empitjoren a les vies de desallotjament dels desplaçats, que en aquests moments estan sent atacades per l’exèrcit israelià.
Més enllà de causar el major nombre de morts i de desplaçats cap al sud de la franja, els plans concrets del Govern de Netanyahu no són coneguts. Tan sols s’ha fet públic un mapa de l’Exèrcit d’Israel en el qual es divideix la Franja en zones amb un número assignat per a anar-les buidant "ordenadament" i desplaçar la població palestina "quan l’ordeni". El més probable és que els plans siguin obligar per la força al fet que els palestins fugin cap al sud. El que és clar és que Israel tractarà que sigui el més cruent possible per als palestins.
Avui l’exèrcit colonial israelià ha bombardejat amb pamflets la ciutat de Jan Yunis amenaçant als veïns que es convertirà en una zona de combat perillosa i instant-los que es desplacin cap al sud fins a Rafah a la frontera amb Egipte. No obstant això l’exèrcit ataca al mateix temps les vies per les quals poden anar cap al sud els desplaçats. És el cas de la via Salah Al Din, que servia per a l’evacuació del nord al sud i on les forces israelianes estan duent a terme els atacs més recents.
Enfront del genocidi en curs s’estén, no obstant això, la solidaritat amb el poble palestí. Aquest dimecres 29 hi ha hagut grans mobilitzacions a tots el món contra la partició de Palestina, això és, la solució dels dos Estats, que serveix per a legitimar el colonialisme i el genocidi de l’Estat d’Israel contra el poble palestí. És la mateixa "solució" aparentment neutral que va defensar Pedro Sánchez a la seva visita a Netanyahu, la setmana passada.
Aquesta visita mostra com de reaccionari és el suport del propi Govern espanyol al genocida Estat d’Israel. Amb la denúncia a Hamas i el suport de Sánchez a Netanyahu sota el pretext de la seva "legítima defensa" va ser suficient per a deslligar una crisi diplomàtica el que Sanchez afegís a les seves paraules que aquesta defensa havia de realitzar-se dins del dret internacional i que no impliqués l’assassinat de civils. Una posició que només de boca se situa en un lloc intermedi, però totalment cínica perquè al mateix temps el Govern manté tropes al Líban en suport a Israel i continua amb la venda d’armes "made in Spain" per a engrossir l’arsenal de l’exèrcit que està massacrant al poble palestí. Els socis de govern de Sumar són còmplices, perquè formen part d’un govern imperialista que reforça amb armament, tropes i relacions comercials a l’Estat d’Israel.
Cal continuar estenent la solidaritat i la mobilització en suport al poble palestí. Resulta clau incorporar a la mobilització la denúncia dels nostres propis governs imperialistes, defensant les consignes de la ruptura de relacions diplomàtiques i d’alto a la venda d’armes a l’Estat d’Israel i també exigint la retirada de les tropes espanyoles desplegades al Líban. És fonamental per a afeblir a l’Estat que duu a terme el genocidi i facilitar així l’esforç colossal de la resistència palestina per la seva emancipació.
