Israel va acusar Amnistia Internacional de ser subjectiva i d’antisemita després que aquesta organització de drets humans denunciés crims de guerra perpetrats en "tots dos costats del conflicte entre Israel i Hamàs" i cridés a un alto-el-foc immediat.
El portaveu del Ministeri d’Exteriors d’Israel, Lior Haiat, va declarar al lloc´web Politico que "Amnistia Internacional és una organització antisemita que està esbiaixada" en contra del seu país.
El portaveu també va expressar que aquest grup "manca d’autoritat moral per dir-se organització de drets humans".
L’Estat d’Israel ha vingut dient antisemita a qualsevol persona, govern i organització que qüestioni la massacre i els crims de guerra que ve portant endavant contra la població de la Franja de Gaza. Avalat per l’imperialisme estatunidenc i dels principals països europeus Israel s’empara en el seu "dret a defensar-se", una fórmula que li permet portar endavant qualsevol tipus de massacre contra la població palestina sense ser qüestionat.
En aquesta línia, en la qual no es pot qüestionar l’accionar de l’Estat i l’Exèrcit d’Israel sense estar amb l’"enemic", Haiat va acusar a Amnistia Internacional de ser "una organització propagandista que treballa per als terroristes d’Hamàs".
Prèviament, un discurs del secretari general de Nacions Unides, António Guterres, va causar indignació en les autoritats d’Israel, en afirmar que l’atac massiu d’Hamàs del 7 d’octubre "no va sorgir del no-res".
Després de les paraules de Guterres, l’ambaixador israelià davant l’organisme internacional, Gilad Erdan, va anunciar que el seu país anul·laria les vises dels funcionaris de l’ONU. "Ja hem denegat el visat al secretari general adjunt d’Assumptes Humanitaris, Martin Griffiths", va assenyalar el diplomàtic. "Ha arribat el moment de donar-los una lliçó", va agregar.
Durant anys, i amb el suport dels Estats Units, l’Estat d’Israel ha fet una amalgama entre antisemitisme i antisionisme per a fer passar qualsevol qüestionament en accionar de l’Estat i el seu Exèrcit en les recurrents massacres contra palestins com un discurs d’odi al poble jueu. Això és una cosa que va començar a ser desmantellat per part de les pròpies organitzacions de jueus antisionistes que en diferents parts del món comencen a dir "No en el nostre nom" però també d’organitzacions que durant dècades van guardar silenci o es van alinear darrere del dret a veto dels Estats Units en el Consell de Seguretat de l’ONU per evitar una condemna a Israel.
Aquesta situació sembla estar canviant a mesura que s’estén l’ofensiva israeliana i es multipliquen les imatges de devastació i mort en la Franja de Gaza (i també encara que en menor mesura a Cisjordània ocupada). Des que van començar els atacs el 7 d’octubre, les Forces de Defensa d’Israel han deixat més de 7.000 morts, inclosos almenys 2.913 menors, i més de 18.000 ferits en la Franja de Gaza, segons dades del Ministeri de Salut de l’enclavament palestí.
La brutalitat de les seves accions també va tornar a encendre la metxa del suport internacional a la causa palestina amb mobilitzacions multitudinàries en diferents països com no es veien fa anys, fins i tot desafiant els intents de prohibicions dels seus propis governs com a França, el Regne Unit o Alemanya. Aquestes accions de solidaritat no paren d’estendre’s i són un dels proncipales qüestionaments en accionar crimianal d’Israel.
