Després de la visita de Pedro Sánchez a Israel, Palestina i Egipte, el govern israelià ha obert una crisi diplomàtica amb Espanya, en acusar el govern espanyol de “donar suport al terrorisme”. El Ministeri d’Exteriors israelià ha emès un comunicat en el qual crida a consultes a l’ambaixadora espanyola per a mantenir una “dura conversa de reprimenda” arran de les “falses afirmacions” del president del Govern, Pedro Sánchez. Netanyahu també ha carregat contra Sánchez. Segons el govern d’Israel les declaracions de Sánchez “no posen plena responsabilitat sobre Hamàs pels crims contra la humanitat que ha perpetrat: massacrant civils israelians i usant palestins com a escuts humans”.
La crisi diplomàtica oberta per Israel ha sorprès el govern espanyol, que ha respost, en paraules del ministre d’Afers exteriors assenyalant que les acusacions cap a Pedro Sánchez són "totalment falses i inacceptables". Han anunciat que Espanya donarà una resposta "oportuna". La crisi diplomàtica amb Israel ha estat ràpidament aprofitada per la dreta espanyola per apuntar les seves crítiques també contra Sánchez, en el que ha estat el seu primer viatge internacional des que s’ha renovat el seu govern, fa només una setmana.
Què ha succeït? En la seva visita a Israel i Palestina, Sánchez ha intentat aparèixer en un punt mig, entre una posició de suport a Israel i el seu “dret a l’autodefensa”, i una crítica moderada al genocidi en curs. Així, ha assenyalat que Israel havia d’actuar respectant el dret internacional, i ha assenyalat que “el nombre de palestins morts és realment insuportable.” En la seva trobada amb Netanyahu, ha plantejat que “ha de distingir-se clarament entre objectius militars i la protecció dels civils”. Alhora, en la reunió amb Mahmud Abbas a Ramallah, Sánchez ha assenyalat la seva intenció d’avançar en el reconeixement d’un Estat palestí i ha représ la idea de la “solució dels dos Estats”. També s’ha compromés a continuar enviant ajuda humanitària a Palestina. L’Estat espanyol és un dels Estats europeus que més ajudes d’aquest tipus envia a Gaza i Cisjordània i històricament ha donat suport a la via dels "dos Estats".
Sánchez no ha plantejat ni la ruptura de relacions amb Israel (com han fet Bolívia o l’Equador) ni ha amenaçat amb retirar les tropes espanyoles del Líban, ni ha qüestionat la venda d’armes d’Espanya a Israel, tampoc ha exigit la llibertat dels milers de presos i preses palestines. L’única cosa que ha manifestat ha estat que ha d’haver-hi “moderació” en la resposta militar i ha ressuscitat la idea dels “dos Estats”, que s’ha mostrat com un fracàs des de fa 30 anys.
Però aquestes declaracions han estat suficient perquè l’Estat sionista cridés a consultes a l’ambaixadora i acusés a Sánchez ni més ni menys que de “fer costat al terrorisme”. Israel té una línia de “pressió màxima” a nivell internacional contra tots aquells que no assumeixin tot el seu relat, en un intent de capejar les pressions internacionals per un alt al foc. La seva inesperada arremesa contra el govern espanyol s’explica com a part d’això, buscant evitar que es consolidi una posició de "mediació" o "moderació" per part d’alguns països a la UE i a nivell internacional.
Israel ja ha tingut mostres d’intervencionisme en la política interna espanyola, com quan va denunciar les declaracions de la llavors ministra Ione Belarra de Podemos (que demanava la ruptura de relacions amb Israel), o quan la seva ambaixada a Espanya va emetre un comunicat demanant que es prohibissin les accions i les vagues de solidaritat amb Palestina en els centres educatius espanyols.
Així i tot, i enmig del genocidi contra el poble palestí, el govern espanyol va mostrar la seva intenció de mantenir el suport a Israel amb aquest viatge de Sánchez a la regió. Però els seus intents de mostrar-se amb un perfil “humanitari” en el conflicte, han resultat en una crisi diplomàtica no esperada.
En l’Estat espanyol, les accions de solidaritat amb Palestina continuen multiplicant-se en desenes de ciutats. L’exigència de ruptura de relacions amb Israel, el cessament de venda d’armes i la retirada immediata de les tropes del Líban, són reivindicacions més necessàries que mai en les mobilitzacions.
