Política Estat espanyol

CRISI

Iglesias deixa el govern central per a evitar una derrota humiliant en les eleccions madrilenyes

El líder d'Unidas Podemos vol així imposar la unitat a Más Madrid. La decisió s'emmarca en els intents de frenar el desgast electoral de la formació en favor del PSOE.

dilluns 15 de març| edició del dia

El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, va anunciar aquest matí en un vídeo dirigit a la premsa que abandona la vicepresidència del govern de coalició per a ser el candidat per Unides Podem en les eleccions del 4 de maig a la Comunitat de Madrid.

Ione Belarra, actual secretària d’Estat d’Agenda 2030 serà la persona que succeirà a l’encara vicepresident al capdavant del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. A més, el líder de la formació habitada va anunciar les seves intencions que l’actual ministra de Treball, Yolanda Díaz, assumís la vicepresidència segona que fins ara ocupava ell i fos la pròxima candidata d’Unides Podem per a les eleccions generals. Tots aquests canvis estan a l’espera de si són acceptats o no pel president del Govern Pedro Sánchez.

La decisió d’Iglesias suposa una nova sacsejada en el terratrèmol polític que està desencadenant la progressiva extinció de Ciutadans, colpejant en aquest cas a la pròpia coalició de govern. El fracàs de l’Operació Murcia deixava al PSOE i als seus socis actuals -Unides Podem- i potencials -Más Madrid- en molt mala situació.

No sols les forces avui en Moncloa no recuperaven cap posició de poder territorial mitjançant mocions de censura, sinó que les enquestes anunciaven una victòria folgada del PP amb el suport de VOX i la possible desaparició d’Unides Podem de l’Assemblea de Madrid. Una derrota que se sumaria a les collides en 2020 a Galícia i País Basc, el modest resultat de les catalanes i el daltabaix de les eleccions autonòmiques de 2019. Una constatació que el seu paper en el govern central com a gestors de la pandèmia i la crisi econòmica no rendeix als socis.

Perdre Madrid significaria per a Podemos la seva virtual desaparició del panorama autonòmic, el que podria ser el primer passo a la irrellevància política. És des de l’intent de garantir la supervivència del projecte que cal entendre la decisió d’Iglesias. En el curt termini es buscaria evitar una nova desfeta en aquestes eleccions. Mentre que en el llarg termini podria tractar-se d’un nou intent d’Unides Podem de reubicar-se en relació al PSOE que, segons cada nova enquesta, sembla reforçar-se constantment a costa dels seus socis minoritaris.

Així, Pablo Iglesias busca presentar la seva candidatura des d’un discurs èpic de lluita contra la dreta i l’extrema dreta i fent una crida a la unitat de l’esquerra. Una maniobra que principalment es dirigeix a forçar un acord amb Más Madrid, però també per a posar al conjunt de l’esquerra social i política madrilenya sota la seva hegemonia.

Però l’enduriment del discurs per part d’Iglesias i Podemos no amaga que la recepta és la mateixa que la de tots aquests anys: aconseguir un acord de govern amb el PSOE -i pot ser que fins amb Ciutadans- per a gestionar el capitalisme espanyol des del més polit respecte a les institucions del decadent i corrupte règim monàrquic.

El govern de Pedro Sanchez és el millor aparador dels resultats de les receptes del neorreformisme. El “govern més progressista de la història” no sols no ha complert la immensa majoria dels limitats compromisos de la coalició, sinó que ha descarregat els costos de la crisi econòmica i sanitària sobre les espatlles de les classes populars rescatant grans empreses, salvant a la corrupta monarquia d’una de les seves majors crisis, obrint CIES, mantenint la reaccionària Llei d’Estrangeria, i reprimint a la joventut que sortia a protestar per la llibertat d’expressió.

Repetint una vegada i una altra les mateixes fórmules que elecció rere elecció estan suposant l’avanç de l’extrema dreta no s’obtindran resultats diferents. És necessari en primer lloc reorganitzar la lluita i mobilització de la classe treballadora, les dones i la joventut per a enfrontar a l’extrema dreta. Alguna cosa que no podem esperar d’un Pablo Iglesias que deia que “aquesta idiotesa que dèiem quan érem d’extrema esquerra que les coses es canvien al carrer i no en les institucions, és mentida”.

En segon lloc fa falta transformar la ràbia en una alternativa política diferent a la sortida reaccionària que ofereix la dreta i el conformisme que planteja l’esquerra neorreformista. És hora de lluitar per un front anticapitalista i de classe que davant a l’extrema dreta en l’Assemblea i als carrers i que plantegi un programa perquè la crisi la paguin els capitalistes.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Unidas Podemos   /    Política Estat espanyol   /    En Català   /    Pablo Iglesias   /    Podemos   /    PSOE

Comentaris

Comentar