Política Estat espanyol

MONARQUIA I CORRUPCIÓ

IBEX35, “clavegueres” i delictes fiscals en el judici de Juan Carlos I

Corinna, Villalonga -expresident de Telefónica- i Villarejo i el seu soci, citats a declarar pel multimilionari cas de corrupció de la família reial. L'olor de clavegueres de l'Estat arriba fins a les més altes esferes del Règim del 78’.

dimarts 28 de juliol| edici� del dia

El jutge de l’Audiència Nacional que instrueix el cas Villarejo, Manuel García-Castelló, crida a declarar el 7 i 8 de setembre amb imputació en la peça “Carol” relacionada amb la corrupció de la Casa Reial a l’aristòcrata Corinna zu Says-Wittgenstein, a Juan Villalonga, expresident de Telefónica, i l’excomissari Villarejo, implicat en les Clavegueres d’Interior. Perquè la foto familiar -incloent a la judicatura- estigués completa només falta el propi rei emèrit, el qual no pot ser investigat.

La màquina per a comptar diners a la piscina de la Zarzuela, els avions de l’emèrit carregats de bitllets, els 65 milions d’euros a Corinna, la comissió per la construcció de l’AVE a la Meca, els 100 milions de dòlars en el compte de Panamà, els 100 mil euros que treia al mes d’aquest compte enmig de l’enorme crisi que sofrim els i les treballadores del 2008, aquest compte de la qual Felip VI era beneficiari… però la imputació i judici arriba per a tota mena de jerarques del Règim i companyies, menys per a la Casa Reial.

Aquest teatre d’operacions pretén rentar la imatge del rei, passant del juancarlisme al felipisme, com si Felip VI no fos el representant d’una institució imposada pel franquisme, corrupta, que protegeix els interessos de l’imperialisme i de les grans empreses i fortunes, exactament igual que el seu pare.

Davant aquesta flagrant podridura de la monarquia al complet que avui esclata pels casos de corrupció protagonitzats per Joan Carles I, veiem una operació per a tractar de separar a Joan Carles I de Felip VI. Ara, un nou moviment compta amb la judicatura i els mitjans: apuntar cap a Corinna.

Aquesta sèrie de maniobres està avalada pel govern “més progressista de la història”, amb el gran partit monàrquic i pilar del règim que sempre ha estat el PSOE, als peus de la seva majestat, i l’eixordador silenci d’Unidas Podemos.

La postura del PSOE va quedar clara amb la intervenció de Carmen Calvo assegurant que "no està previst cap referèndum que ens faci desembocar en una reforma de la Constitució d’aquesta envergadura". A la meitat de la pitjor crisi de la Corona els ministres “comunistes” i els diputats d’IU i el PCE opten per la inacció i sumar-se des del govern a l’operació per a salvar la institució separant-la de l’emèrit. En el cas de Podemos, directament es va estrenar en 2014, després de la seva irrupció en les europees, negant-se a donar suport a les mobilitzacions contra la monarquia que es van convocar en desenes de ciutats després de l’anunci de l’abdicació.

La monarquia borbònica està travessant la que probablement és la seva major crisi des de la seva restauració el 1975. En els últims anys el qüestionament a aquesta institució imposada pel franquisme és cada vegada major, com van mostrar les consultes barrials i els referèndums universitaris que es van multiplicar per tot l’Estat mostrant l’enorme rebuig a la monarquia entre la joventut i el poble.

Enfront de les vies restauradores que impulsa el govern “progressista”, la lluita per aquest programa democràtic radical només pot plantejar-se des d’un gran procés de lluita i autoorganització obrera i popular que deixarà encara més en evidència el paper de la monarquia, dels partits al servei de l’IBEX35 i les seves institucions i farà que cada vegada més sectors de la classe treballadora i el poble vegin la necessitat de lluitar per un veritable poder propi perquè la seva voluntat sigui respectada: governs de les i els treballadors i els sectors populars.




temes relacionats

Rei emèrit Joan Carles I   /    Corrupció   /    Clavegueres de l’Estat   /    Política Estat espanyol   /    Monarquia   /    Corrupció i enriquiment

Comentaris

Comentar