×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

I ha sigut llei!: amb una multitud als carrers, el Senat legalitza l’avortament a l’Argentina

Amb vigílies a tot el país i desenes de milers de persones envoltant el Congrés, el Senat ha ratificat el projecte que ja tenia mitja sanció de Diputats, amb 38 vots a favor, 29 en contra i 1 abstenció.

Andrea D'Atri

dimecres 30 de desembre de 2020
Facebook Twitter

El projecte presentat pel Poder Executiu ha sigut aprovat aquesta matinada al Senat, convertint en llei el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs fins a les 14 setmanes de gestació.

Previ al seu tractament, va sofrir algunes modificacions que van ser exigides pels sectors anti-drets per a concedir-li els vots necessaris a l’oficialisme perquè es converteixi en llei. Entre aquestes modificacions, la més controversial ha estat la introducció d’una fórmula d’objecció de consciència que deixa oberta la possibilitat que una institució sanitària tingui una plantilla professional conformada enterament per objectors. Avui s’ha conegut que també es van aconseguir vots favorables a canvi de recollir algunes de les inquietuds per a la futura redacció de la reglamentació.

Simultàniament, en Diputats s’ha aprovat la nova fórmula de mobilitat jubilatoria, un ajustament a la butxaca dels qui han treballar tota la seva vida i a les dones més pobres que són els qui reben l’Assignació Universal per Fill (AUH).

Mentrestant, als carrers, les organitzacions polítiques, socials, feministes i sindicals que donen suport a l’avortament legal, van romandre en vigília fins al moment de la votació, entre balls, arengues i cerveses. El clima festiu va augmentar al mateix temps que les senadores Olalla i Crexell, als qui se les considerava “indecises”, fonamentaven el seu vot positiu prop de les 22 hores. En aquest moment, la tendència era inexorable i ja els contraris no tenien possibilitat de canviar el resultat dins del recinte. Fora, els anti-drets no han superat els quatre mil manifestants; un número molt minso que, no obstant, es recolza en el poder que l’Església catòlica té al país d’origen del Papa i en el qual les esglésies evangèliques van adquirir també en els anys recents, amb col·laboració d’intendents i governadors.

Al moment de la votació alguns canvis van donar per resultat una diferència encara major per al vot afirmatiu: Guillermo Snopek es va acabar abstenint, i María Clara del Valle Vega al costat de Rodríguez Saá es van absentar. Els tres estaven contemplats com a vots en contra de la legalització.

L’aprovació de la llei és una gran conquesta del moviment de dones que, durant dècades, ha sostingut aquesta lluita amb persistència i tenacitat. Amb aquesta força ha aconseguir imposar el dret a decidir en l’agenda dels partits majoritaris del règim que només van accedir a tractar-lo en el Congrés després de molts anys de resistir-se a la legalització. Aquesta mateixa força serà necessària per a garantir, d’ara endavant, que el lobby reaccionari dels fonamentalistes anti-drets no imposi més restriccions a l’exercici de la interrupció voluntària de l’embaràs. A més, caldrà enfrontar les seves estratègies de judicialització de la llei que acaba de conquistar-se.

Però, sobretot, està plantejada la necessitat d’avançar en la separació de les esglésies de l’Estat, que lluny de ser rebutjada pel govern i els partits majoritaris, està incentivada mitjançant la creació de secretaries de Culte, la declaració de ciutats o províncies senceres com "pro-vida", o impulsant programes assistencials coordinats per les esglésies evangèliques.

El moviment de les dones a l’Argentina, que ha tingut reconeixement internacional, va omplir els carrers al crit de Ni una menys, es va convertir en marea pel dret a l’avortament i es va convertir en un exemple que l’única lluita que es perd és la que s’abandona. La legalització de l’avortament no és tan sols l’aprovació d’una llei o un dret. Un canvi més profund es ve gestant en diverses generacions de dones. Que aquesta força inspiri noves lluites contra l’opressió i la discriminació, però també a tots els sectors que enmig de la crisi, ja no baixen més el cap enfront dels atropellaments i estan decidits a anar fins al final en la seva lluita per treball, salaris, condicions laborals, terra i habitatge.

Ja ha sigut llei. Va per les pioneres, per les que van morir en avortaments clandestins, per les joves que van convertir aquesta lluita en una marea verda. És llei gràcies a elles, a totes.


Facebook Twitter

Andrea D’Atri

Nació en Buenos Aires en 1967. Se recibió de Lic.en Psicología (UBA) y se especializó en Estudios de la Mujer, dedicándose a la docencia, la investigación y la comunicación. Es dirigente del Partido de los Trabajadores Socialistas (PTS). Con una reconocida militancia en el movimiento de mujeres, en 2003 fundó la agrupación Pan y Rosas de Argentina, que también tiene presencia en Chile, Brasil, México, Bolivia, Uruguay, Perú, Costa Rica, Venezuela, Estado Español, Francia y Alemania. Ha dictado conferencias y seminarios en América Latina y Europa. Es autora de Pan y Rosas. Pertenencia de género y antagonismo de clase en el capitalismo (2004), publicado en Buenos Aires y reeditado en San Pablo, Caracas, México y Roma, y compiladora de Luchadoras. Historias de mujeres que hicieron historia (2006), reeditado en San Pablo, Caracas y Madrid.

Segueix-lo a Twitter and Instagram

Contra el 155 a l'escola catalana! No acatarem la sentència! Acabem amb deu anys de retallades!

Contra el 155 a l’escola catalana! No acatarem la sentència! Acabem amb deu anys de retallades!

Margarita Robles sabia que estava sent espiada quan negava que s'espiés a l'independentisme

Margarita Robles sabia que estava sent espiada quan negava que s’espiés a l’independentisme

El govern justifica l'espionatge a l'independentisme: "Què ha de fer un Estat quan algú declara la independència?”

El govern justifica l’espionatge a l’independentisme: "Què ha de fer un Estat quan algú declara la independència?”

L'espionatge i el clavegueram de l'Estat no desapareixen amb peticions de cessaments ni restriccions institucionals

L’espionatge i el clavegueram de l’Estat no desapareixen amb peticions de cessaments ni restriccions institucionals

Juan Carlos I: “Explicacions de què?”. Per si la impunitat no era òbvia

Juan Carlos I: “Explicacions de què?”. Per si la impunitat no era òbvia

El retorn de l'emèrit: suport a la Corona amb l'aval del govern “progressista”

El retorn de l’emèrit: suport a la Corona amb l’aval del govern “progressista”

El rei emèrit torna a Espanya impune i emparat pel Govern «progressista»

El rei emèrit torna a Espanya impune i emparat pel Govern «progressista»

 L'IPC es modera a l'abril però segueix en nivells històrics

L’IPC es modera a l’abril però segueix en nivells històrics