×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Gran acte per l’amnistia total i pel dret a decidir a Madrid

Amb la sala plena al Teatre del Barri, més de 140 persones van participar del Fòrum organitzat per Esquerra Diari per a debatre sobre la necessitat d'una Amnistia total per a tots/es les represaliades i pel dret a decidir dels pobles.

EsquerraDiari.cat

dijous 5 d’octubre
Facebook Twitter

Amb la participació d’Oscar Reina, Secretari General del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) i que en aquests moments té una demanda de detenció a causa de la seva activitat sindical; David Budria, encausat en l’Operació Judes, el muntatge policial del 2019 contra els CDR a Catalunya dissenyat pel ministre Marlaska; Bilbo Bassaterra integrants de Futuro Vegetal, organització ecologista que està patint la persecució descarnada per part de la Judicatura espanyola acusant-los de delictes de terrorisme; Karen Urquía, activista feminista antiracista de la Xarxa d’Hondurenys; Pablo Castilla, militant de l’agrupació juvenil Contracorrent, qui va participar de l’1 i 3 d’octubre, en les manifestacions a Barcelona contra la sentència del procés i per la llibertat de Pablo Hasel; Lorena Cabrerizo, militant d’Anticapitalistes; i Lucía Nistal, portaveu de la CRT i de l’agrupació de dones Pan y Rosas.

L’aforament del Teatre del Barri estava ple (les reserves s’havien esgotat quatre dies abans), amb molts joves, treballadors i activistes barrials de Madrid que es van acostar per a escoltar els ponents. Després d’una breu presentació d’Irene Olano en representació d’Esquerra Diari, va prendre la paraula Oscar Reina, qui va viatjar per a l’acte amb un grup de companys des d’Andalusia.

“És molt important continuar parlant del que està passant en les costures de l’Estat espanyol, que ens el pinten de democràtic des dels seus mitjans desinformatius… ens ho pinten com que estem vivint a l’Espanya de les llibertats, però res més lluny de la realitat. Avui podem observar aquí a companyes i companys que estem patint les cadenes d’aquest Estat, que és una presó de pobles. I que ve castigant històricament a tots els que considera dissidents”, va assenyalar Reina.

“És per això que nosaltres continuem defensant el dret a l’autodeterminació dels pobles i ho diem alt i clar, perquè encara hi ha molta gent, i tristament molts fòrums suposadament d’esquerra que segueixen sense entendre-ho. Hi ha gent que encara no ho ha entès, i hem de denunciar-ho així, que el que va haver-hi a Catalunya… el màxim exponent de la qual va ser l’1 d’octubre del 2017, on jo orgullosament sempre diré que vaig estar i mostraré aquesta foto amb l’urna i la samarreta del Che Guevara… l’1 d’octubre va ser el clam democràtic d’un poble”, va continuar Reina. En la seva intervenció va explicar que sobre ell pesa en aquests dies una nova ordre detenció, i que ha estat empresonat diverses vegades per defensar els drets dels treballadors. Va acabar cridant a lluitar per l’amnistia total i per l’autodeterminació.

Va prendre la paraula després Karen Urquía, activista feminista antiracista, que va plantejar: “És important parlar d’una amnistia, però d’una amnistia també per a les persones que són tancades de manera forçosa als centres d’internament que són els CIEs.” Perquè “l’únic delicte que han comès les persones que són aquí és ser pobres, és ser persones que han decidit migrar en cerca d’un millor futur, persones que han fugit de guerres, persones que estan intentant tirar endavant a les seves famílies, aquest és el seu únic delicte”. També va explicar que pels migrants irregulars la repressió és present tots els dies, perquè “no saps si et trobaràs amb una batuda al metro”. També va denunciar la massacre de Melilla, on “el ministre d’interior, tan progressista, Marlaska, no ha dimitit i ningú ha assumit cap responsabilitat de tot el que va ocórrer.

Va acabar plantejant la necessitat de lluitar per la regularització de les més de 500.000 persones migrants en situació irregular en l’Estat espanyol. Quelcom que el govern progressista “es nega a fer, perquè l’única cosa que li interessa regularitzar és la mà d’obra barata i esclava”.

David Budria va relatar el moment de la seva detenció al costat d’altres integrants dels CDRs de Catalunya. “Estàvem en un moment àlgid a Catalunya de mobilitzacions, on els CDRs tenien un paper important en aquestes mobilitzacions. Aquella matinada del 23 de setembre, la guàrdia civil per ordre decideix tombar la porta de 9 companys i companyes.” Després de fer referència a la quantitat de presos polítics i perseguits a l’Estat espanyol, va reprendre la importància de lluitar per l’amnistia total.

Va assenyalar que la seva bandera és “l’amnistia total, perquè no entenem d’una altra manera l’amnistia. No sabem l’amnistia que estan negociant per dalt, no sabem el que estan negociant els partits processistes amb la pota esquerra del règim, amb els partits reformistes com Sumar i tota aquesta cort de partits progressistes… però el que segur que no estan negociant és una veritable amnistia total, per a tots i totes les lluitadores, no sols de Catalunya sinó de la resta de l’Estat espanyol. Perquè a part dels més de 300 presos polítics, a part de les més de 4500 represaliats i represeliades pel tema del procés, estem parlant de tots i totes les encausades per defensar un habitatge digne, per defensar un lloc de treball, i per defensar drets i llibertats democràtiques.”

Pablo Castilla, de Contracorrent, va començar saludant la realització d’aquest acte a Madrid, en complir-se 6 anys de la vaga general a Catalunya. “Perquè aquest acte serveix per a enviar un missatge a tots aquells que ens volen dividir per dalt. És important per a dir-los que unirem per baix el que ells pretenen dividir per dalt”.

En relació a l’1 d’octubre, va assenyalar: “Durant les setmanes prèvies el govern de Rajoy havia militaritzat Catalunya, enviat milers de policies acompanyats de crits de “A por ellos” i l’havia culminat amb la repressió del 1-O. No oblidem on estava el PSOE. Va estar a les mobilitzacions espanyolistes colze a colze amb la dreta, aplaudint la repressió i el 155 posterior, un cop d’estat contra l’autonomia catalana. Però què va fer l’esquerra reformista espanyola? En el millor dels casos, es va posar de perfil. En el Parlament, van votar juntament amb la dreta i es van sumar al relat de deslegitimació del referèndum. El 80% de la població a Catalunya estava a favor del dret a decidir, però els Comuns i Podemos van apostar des del primer moment per mantenir-se lleials a la Constitució. Aquí ens van demostrar a molts que no venien a tombar el règim, sinó a integrar-se en ell.” També va qüestionar a les direccions del procés que només van buscar “imposar el seu full de ruta per intentar controlar i limitar la mobilització”. Perquè “si començàvem a discutir quan i com lluitàvem, podíem començar a discutir per què ho fèiem. Això podia suposar qüestionar i trencar amb els partits de la burgesia catalana que tractaven d’aprofitar-se del moviment”.

Finalment va assenyalar: “Som una generació marcada per les crisis i estem farts i fartes d’engrunes que ens deixen igual o pitjor. Volem decidir-ho tot i això significa anar a contra corrent, però en el sentit correcte. Per a fer-li-ho pagar als capitalistes, acabar amb Estat que divideix i enfronta als seus pobles i lluitar per una societat socialista amb governs de treballadors i treballadores on l’economia estigui planificada democràticament des de baix.”

Lorena Cabrerizo, d’Anticapitalistes, va assenyalar dues qüestions en la seva intervenció. D’una banda, una anàlisi de la situació en la qual ens trobem, i en segon lloc, algunes tasques que estan plantejades per a portar endavant des de l’esquerra combativa. Va assenyalar la conjuntura actual on “l’avanç del bloc reaccionari no va ser suficient per a governar i el bloc progressista té possibilitats de governar, però amb una aritmètica que li fa dependent dels partits independentistes catalans.” Perquè “cal deixar clar que aquesta amnistia que estan plantejant no és fruit de la voluntat democratitzadora del PSOE i de Sumar-Podemos, sinó que és la pura necessitat que tenen de mantenir-se en el poder”.

Va assenyalar també que hi ha dos blocs “que tenen el mateix objectiu, restaurar el règim del 78… el bloc reaccionari el vol restaurar per la via dura, el bloc progressista el vol restaurar per la via transformista. D’altra banda, tenim als partits independentistes catalans, que estan buscant una sortida a la seva crisi, una crisi que està motivada per la seva orientació de classe”, va assenyalar. En plantejar les tasques, va assenyalar la importància de lluitar per l’amnistia total i evitar “caure en la demagògia espanyolista vestida d’obrerisme que oposi els drets democràtics del poble català a les treballadores de la resta de l’Estat” i des d’allí va reivindicar la lluita per l’amnistia total.

Bilbo Bassaterra de Futuro Vegetal es va sumar als agraïments per la invitació a l’acte, i va assenyalar que des de la seva organització ecologista els ha tocat també la repressió, en tenir una infiltrada policial al que s’ha sumat la recent catalogació de la seva organització dins del subapartat “ecologisme radical” a l’apartat de “terrorisme nacional” en la memòria anual de la Fiscalia. “Estem veient com a França, a Itàlia, al Regne Unit, a activistes climàtiques les estan condemnant a presó, en alguns casos simplement per tallar carreteres.” Va agregar que veu necessària “la solidaritat per a totes les lluites, ser conscients que quan li trepitgen el cap a algú que està protestant, ens l’estan trepitjant a tots.”

Lucía Nistal de la CRT, va tancar la primera ronda d’intervencions, reprenent els múltiples casos de repressió i criminalització de la protesta a tot l’Estat espanyol: des dels milers d’encausats en Catalunýa, als represaliats i represeliades per fer vagues, des dels quals enfronten en manifestacions a l’extrema dreta com els 6 de Saragossa o les que es van mobilitzar contra el bus reaccionari de HazteOir, als activistes ecologistes, i especialment, a les migrants que són tancades en CIES. “Podríem continuar, la llista és enorme. I enorme és també la urgència per exigir l’amnistia per a tots els lluitadors. És un pas indispensable per a defensar-nos, però també per a armar-nos cap a les lluites que venen”, va assenyalar.

“Perquè si no avancem, avancen. Avança la dreta rància espanyolista que tira escuma per la boca contra el dret a decidir dels pobles, que ens vol tirar a les escombraries com posa VOX en lones contra el dret a decidir: treballadores, persones lgtb, dones, ecologistes, migrants. Si no avancem, avança la política repressiva del “bloc progressista”, amb policies infiltrats fins i tot en els nostres llits, aplicant la llei mordassa que mai van derogar, amb la reforma del codi penal, la mordassa digital, amb més policies per a reprimir-nos quan vinguin les retallades que ja han pactat amb Brussel·les, i no l’oblidem, amb més pressupost militar, perquè la repressió és també imperialista i expoliadora d’altres terres i pobles.”

Lucía Nistal va reprendre la idea plantejada per altres oradors que “el pacte que estan cuinant, cal dir-ho clar, és una amnistia fake. Que com ha proposat Sumar vol incloure als repressors que li van obrir el cap als qui van participar en el referèndum, mentre criden a acordar-la amb la patronal i la burocràcia sindical, però les majories socials tenim prohibit alçar la veu.”

Va assegurar també que “és molt preocupant que, a Madrid precisament, on la dreta surt als carrers a agitar el seu discurs espanyolista, siguem encara molt pocs els que estem plantejant aquesta baralla. Organitzacions com la CGT, els moviments socials i totes les organitzacions de l’esquerra radical haurien de posar en el centre aquesta batalla.”

A continuació es va obrir el micro per a salutacions i intervencions d’organitzacions que comparteixen la lluita per l’amnistia total, com el Moviment antirepressiu de Madrid (MAR), els qui van cridar a mobilitzar-se per l’amnistia total. Va prendre la paraula Esteban Rivera, de la secció sindical de CGT Alsea, qui va exlpicar la iniciativa del Manifest de “sindicalistes per l’amnistia total i pel dret a decidir” que ja han signat més de 150 delegats i activistes, i va cridar a portar el debat a tots els centres de treball. Van saludar també des de Corrent Roig i Cobas, saludant aquest manifest i l’acte, apel·lant a continuar amb iniciatives d’aquest tipus. Després d’una ronda d’intervencions del públic, els ponents van reafirmar la necessitat de seguir aquesta lluita de manera unitària.

Lucía Nistal va tancar l’acte plantejant: “Els qui som part de l’esquerra social, sindical i política, tenim la responsabilitat d’articular una força que impedeixi que ens divideixin i ens robin el futur. Hem de posar en peus un gran moviment de lluita per l’amnistia total, contra la repressió i pel dret a decidir. Per un programa social, per a lluitar per habitatge, per la sanitat i l’educació, pel salari, per tots els nostres drets. Espero que aquest Fòrum sigui una petita aportació a això. Moltes gràcies.”

Al crit de “Llibertat, llibertat, amnistia total” es tancava l’acte al Teatre del Barri, amb emoció, entusiasme i ganes de seguir-la.


Facebook Twitter
El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Les llistes d'espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

Les llistes d’espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d'armes a Ucraïna

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d’armes a Ucraïna