Ser periodista fa temps que és considerat una professió de risc, més encara quan s’incomoda als governs o poders fàctics de torn, incloent-hi els que operen en la foscor com el narco, el crim organitzat i les relacions que existeixen entre aquests, policies, paramilitars i empresaris.

La xifra ha anat creixent en els últims anys i les organitzacions de defensa de les i els periodistes han recopilat les dades i denunciant la persecució i assassinats.

Mèxic és un dels llocs més perillosos per a exercir l’ofici, però no és l’únic.

L’informe de l’ONG "Campaña Emblema de Prensa", publicat aquest dilluns assenyala que trenta-vuit periodistes van ser assassinats en 15 països en els tres primers mesos de l’any, la qual cosa representa tres comunicadors morts en circumstàncies violentes cada setmana.

Aquestes xifres són significativament superiors a les registrades en el mateix període de l’any passat, quan un total de quinze van ser assassinats.

L’agreujament de la situació de seguretat per als periodistes s’atribueix a la guerra d’Ucraïna i a la criminalitat a Mèxic, segons apunta l’ONG.

La guerra a Ucraïna ja s’ha cobrat la vida de nou periodistes i prop de vint han resultat ferits. A més, almenys altres deu han estat detinguts.

A Mèxic, la xifra dels periodistes morts des que va començar l’any pràcticament s’equipara al nombre total de morts de tot el 2021. La mateixa sort corren en aquest país els activistes per causes socials i en particular els ambientalistes.

El president de l’ONG, el periodista suís Blaise Lampen, va demanar a les parts del conflicte protegir el col·lectiu perquè compleixi amb la seva missió i que s’investigui independentment cada mort perquè els responsables responguin pels seus actes.

"Les autoritats han de lluitar amb molta més fermesa contra la impunitat i buscar més activament als responsables d’aquests assassinats i als seus patrocinadors", va continuar.

Altres països on van morir de manera violenta periodistes van ser Haití, l’Índia, el Pakistan, Iemen, el Brasil, Txad, els Estats Units, Filipines, Guatemala, Hondures, el Kazakhstan, Birmània i Turquia.

En el cas d’Ucraïna la situació dels periodistes es veu més afectada encara tenint en compte les polítiques tant de Rússia, com dels països de l’OTAN de prohibir canals i emissions, restringir el treball dels reporters o el que puguin dir (en el cas de Rússia) o habilitar els discursos rusofòbics i d’odi conta la població que pot incloure l’anomenat al seu assassinat directament (cosa que va permetre Mark Zuckerberg per a les seves plataformes Facebook i Instagram). Això no fa més que aprofundir la inseguretat de les i els periodistes, en particular els de guerra que operen sobre el terreny.