El Govern espanyol ha desplegat l’exèrcit i ja hi ha més de 2.700 devolucions de les 6.000 persones que han arribat a la frontera amb Ceuta. Aquesta crisi migratòria es produeix en el marc de l’augment de les tensions entre la Monarquia marroquina i l’autodeterminació del poble sahrauí, un conflicte en el qual el colonialisme espanyol té una responsabilitat històrica.
El Govern “més progressista de la història” manté la mateixa política imperialista que els anteriors. Aquesta vegada en lloc de delegar la tasca de reprimir a les persones migrants en el repressiu règim marroquí, ha decidit manar directament a l’exèrcit a la frontera.
És a dir, en lloc de manar fer el treball brut al soci repressiu, un desacord diplomàtic li ha passat la tasca de capturar i retornar a les persones migrants a l’exèrcit espanyol. Ja fa anys va ser la policia espanyola la que va causar la mort de 15 persones migrants a la platja del Tarajal de manera impune.
Una labor racista que fins i tot forces de l’esquerra ens volen vendre com una actuació legítima davant una amenaça a la seguretat d’un dels enclavaments de l’imperialisme espanyol a Àfrica. Organitzacions com el Front Obrer que es reclamen d’esquerra i aquest dissabte gairebé coincideixen enfront de l’ambaixada del Marroc amb la Falange, i pràcticament en el discurs que “defensa la sobirania” d’un país imperialista.
Sense tantes diferències, el PCE crida a defensar la “sobirania” d’Espanya enfront del “xantatge del Marroc” i figures de Podemos justifiquen el desplegament. Aquests són els partits que empenyerien cap a l’esquerra al PSOE com a socis de govern, un partit que fa més de trenta anys que aplica aquest tipus de polítiques imperialistes.
Mentrestant, el govern central mira per a un altre costat amb el conflicte del Sàhara, amb les armes espanyoles amb les quals la policia assassina a Colòmbia o l’exèrcit israelià en Palestina. D’aquesta manera, és fidel executor de les policies racistes de l’Europa fortalesa que ha convertit el Mediterrani en la fossa comuna de milers de persones que fugien de la fam i la guerra.
Fa unes setmanes tothom posava el crit en el cel – i amb raó – pels cartells de Vox a Madrid que estigmatitzaven i buscaven perseguir els menors no acompanyats, o quan Santiago Abascal crida ara a reforçar les fronteres i enviar l’exèrcit davant la "invasió". Però és el propi “govern més progressista de la història” el que està enviant a l’exèrcit contra famílies i nens.
Encara que els mitjans de comunicació tractin de vendre les imatges de soldades “rescatant” migrants, oculten que després són retornats de nou al seu país perquè continuar condemnant-los a la misèria provocada per les nostres multinacionals. No és cap labor humanitària, és imperialisme nu i cru. Els qui aconsegueixin no ser retornats al Marroc, seran utilitzats com a mà d’obra barata a l’Estat Espanyol. Mentrestant, els menors que aconsegueixin quedar-se seran criminalitzats i forçats a viure en centres, sent discriminats des d’ara i esperant a ser explotats com a legalment puguin començar a treballar.
L’“esquerra” que aplica les polítiques de la dreta només els obre pas. Molts dels i les migrants que veiem aquests dies són joves com nosaltres i la seva lluita és també la nostra lluita. Perquè els governs que protegeixen les reformes laborals que ens precaritzen, envien la policia a reprimir-nos i mantenen la Llei Mordassa són els mateixos que ara envien l’exèrcit a Ceuta contra migrants.
Des de Contracorrent rebutgem la política criminal d’aquest govern amb l’enviament de tropes a l’enclavament colonial de Ceuta i les devolucions en calent. Enfront de l’imperialisme espanyol, defensem la immediata devolució dels enclavaments colonials de Ceuta i Melilla, utilitzats com a base per a defensar els interessos de l’Estat Espanyol i la UE en el continent. Igualment exigim la derogació de tota la legislació d’estrangeria, papers per a totes i el tancament immediat dels CIE.
Denunciem la postura racista i imperialista de les organitzacions que es diuen d’esquerra i s’han posicionat de forma obertament reaccionària en una crisi migratòria que és responsabilitat directa de l’espoli i els conflictes causats per l’imperialisme espanyol.
Continuarem barallant contra aquest règim hereu del franquisme i del colonialisme a Àfrica i per la solidaritat amb la lluita dels pobles que, al Sàhara, en Palestina o a tot el món enfronten a l’imperialisme i els capitalistes que l’estenen.
