×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube
banner

Fem com el 3 d’octubre de 2017: l’esquerra independentista i sindical han de posar-se al capdavant de la lluita per l’autodeterminació i l’amnistia total

Només amb una mobilització social independent a tot l'Estat es podran conquistar aquestes demandes i parar-li els peus a l'ofensiva de la dreta. Ni les negociacions per dalt, ni el “progressisme” de Sa Majestat són una alternativa. Els convocants de la vaga del 3 d'octubre han de trencar la passivitat i posar-se al capdavant d'una tornada als carrers.

Sergio Linares

dimecres 13 de setembre de 2023
Facebook Twitter

Les negociacions entre Junts-ERC i PSOE-Sumar entorn de la investidura de Sánchez han retornat a primera línia el debat sobre l’amnistia i l’autodeterminació. A Catalunya la mobilització de la Diada i la manifestació posterior convocada per l’esquerra independentista, van demostrar que, malgrat la política de la direcció independentista, totes dues demandes continuen sent un reclam de masses a Catalunya.

Et pot interessar: Diada de Catalunya: milers a Barcelona marxen per la independència


El bloc “progressista” ofereix alguna concessió menor en el terreny de l’amnistia i es manté en un “no” rotund al dret a decidir. Els vells partits processistes tornen a vendre “jugades mestres” i il·lusions en què aquestes demandes s’aconseguiran amb negociacions per dalt o amb la pressió d’una fastasmagòrica comunitat internacional.

Mentrestant, la que té més clar com s’imposa la seva política és la dreta i el búnquer del 78. Aznar fa una crida a unes “rebel·lions cíviques” en defensa de l’amenaça que plana sobre la nació. El PP convoca una gran manifestació espanyolista a Madrid. Tot amb la vènia de Sa Majestat i l’alta Judicatura.

També pots llegir: És urgent una gran mobilització independent per l’amnistia total i l’autodeterminació per enfrontar l’ofensiva espanyolista de la dreta


Quan en la campanya del 23J i des del CRT dèiem que no es pot enfrontar a la dreta de veritat amb una esquerra de mentida, ens referíem a això. A l’espanyolisme monàrquic, no el para la centreesquerra monàrquica. Ni el PSOE del 155, ni l’espai de Sumar i Podemos que han renunciat fins a la demanda de “referèndum pactat” en el seu últim programa electoral. La seva acceptació i defensa del reaccionari marc constitucional del 78 el que ha permès és, justament, adobar el terreny per a l’auge de la dreta i l’extrema dreta des de 2017.

Però tampoc se la pot frenar amb les negociacions per dalt que proposen Junts i ERC. Ni se la frena, ni molt menys s’avança un centímetre en la consecució efectiva d’aquestes demandes democràtiques. Que els partits processistes són contraris a la mobilització social com a via per conquistar-les es va veure en 2017, quan van fer tot el possible per contenir i paralitzar l’embat d’1 i el 3 d’octubre. I a més, són un obstacle perquè aquestes demandes es lliguin a les demandes socials i s’incorpori així amb tota la seva força la classe treballadora, en aliança amb la de la resta de l’Estat, és part que siguin els partits de les grans famílies i empreses catalanes.

L’única via realista per a totes dues qüestions - frenar a la dreta i conquistar aquests drets - és oposar a l’espanyolisme i l’ofensiva del PP i Vox i als paranys i vies mortes del “progressisme” i el processisme, una gran força social mobilitzada independent d’ells. Solament ho aconseguirem amb una gran mobilització per l’amnistia total per als independentistes i la resta de lluitadors de Catalunya i la resta de l’Estat, el judici i càstig als policies repressors i infiltrats i el ple exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya, en el marc de tombar aquest règim podrit i obrir processos constituents on poder abordar també les grans qüestions socials.

Aquest retorn als carrers és una cosa que, en el discurs, plantegen altres sectors. Però és hora de transformar-ho en un fet. La CUP i l’esquerra independentista han de sortir de la seva ubicació expectant i prendre la iniciativa, alertant de la via morta cap a alguna mena de restauració autonòmica que suposen les negociacions per dalt entre Puigdemont i Sánchez. L’esquerra sindical, especialment la CGT i la IAC que van jugar un paper clau per a la convocatòria de vaga del 3 d’octubre, deurien també fer un pas endavant, i cridar a un gran front únic per lluitar per aquestes demandes, exigint a les direccions burocràtiques de CCOO i UGT que se sumin i deixin de ser el suport del govern i Sa Majestat. El mateix passa amb les organitzacions juvenils, des d’Arran fins a Horitzó Socialista. Les universitats, instituts i barris haurien de ser llocs claus des d’on organitzar un nou esclat.

A Catalunya, com en la resta de l’Estat, és hora de no regalar la iniciativa als vells venedors de fum, ni als de Waterloo ni als de Moncloa, ni molt menys regalar-li el carrer a la dreta perquè desplegui la seva ofensiva reaccionària en clau anticatalana. És urgent posar en peus un gran moviment en tot l’Estat que torni a posar en escac al Règim del 78.


Facebook Twitter
El racisme de l'extrema dreta no es combat amb el mal menor

El racisme de l’extrema dreta no es combat amb el mal menor

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l'ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l’ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l'educació pública?

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l’educació pública?

L'extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l'engendre d'Aliança Catalana

L’extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l’engendre d’Aliança Catalana

Fora Milei, fora Vox i fora Repsol, Telefónica, Santander... de l'Argentina i Amèrica Llatina

Fora Milei, fora Vox i fora Repsol, Telefónica, Santander... de l’Argentina i Amèrica Llatina

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Pablo Castilla: "No hi ha 'regeneració democràtica' possible del monàrquic Règim del 78"

Pablo Castilla: "No hi ha ’regeneració democràtica’ possible del monàrquic Règim del 78"

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï