Política Estat espanyol

LLIBERTATS DEMOCRÀTIQUES

Estrasburg demana a l’Estat espanyol que modifiqui la “llei mordassa”: “les autoritats han de tolerar les manifestacions espontànies”

El Consell d'Europa insta a reformular la Llei de Seguretat Ciutadana “pel seu potencial repressiu”. També s'ha demanat la reformulació del codi penal quant a les injúries a la Corona i a l'enaltiment del terrorisme, que van ser la base de l'empresonament d'Hasél.

Jaime Castán

@JaimeCastanCRT

dimarts 23 de març| edició del dia

El Consell d’Europa, localitzat a Estrasburg (França) és una organització composta pels diferents Estats europeus l’objectiu dels quals, almenys formalment, és vetllar pel respecte dels “drets humans” a la UE. Però, encara que aquesta institució no escapa als interessos imperialistes de l’Europa del capital, la Comissió de Venècia, un dels seus òrgans consultius, ha publicat un informe que assenyala la necessitat de modificar la llei de Seguretat Ciutadana “pel seu potencial repressiu”.

Per a la Comissió la llei "conté una sèrie de disposicions obertes que confien a la policia amplis poders, però no indiquen en quines situacions es poden utilitzar aquests poders, o quin tipus de mesures es poden prendre”. Aquesta falta d’indefinició deixaria un ampli espai a arbitrarietats i abusos policials, tenint en quanta a més que “alguns delictes també estan formulats en la llei de manera excessivament àmplia”. Sense oblidar que la llei contempla multes de tan gravetat sobre suposats delictes, com a multes de 600.000 euros, que poden acabar en l’àmbit del dret penal.

L’informe afegeix en un punt: "en vista de la definició imprecisa d’alguns delictes (més notablement el que parla de la desobediència a les autoritats), aquestes multes poden tenir un efecte paralitzador en l’exercici de la llibertat de reunió. Per tant, convé reconsiderar els imports de les multes".

Considera que “és important enfortir el mecanisme de seguiment intern dins de la mateixa policia, que ajudaria a identificar patrons d’ús de les competències policials, detectar abusos (com a verificacions d’identitat arbitràries, perfils discriminatoris, etc.), facilitar posteriors inspeccions externes de les forces policials i, en última instància, permetre al Parlament analitzar la pràctica de l’ús de poders coercitius i modificar la legislació en conseqüència. També pot ser necessari reforçar els mecanismes existents de revisió judicial de l’acció policial i fer-los més eficients i accessibles”.

Per a la Comissió cal corregir aquesta indefinició i amplitud de la llei que després és aplicada en contextos concrets que esmenta en el seu propi informe, com els registres personals i corporals en la via pública, en les intervencions davant manifestacions organitzades de manera espontània o les devolucions en calenta de persones migrants a la frontera espanyola a Ceuta i Melilla.

De la mateixa manera, l’informe assenyala que “la presumpció de veracitat dels informes de la policia, l’execució immediata de fortes multes i la falta de dret a assistència lletrada afebleixen la posició dels imputats enfront de l’Estat”. Situacions que tantes vegades hem vist en les diferents causes contra activistes, periodistes o sindicalistes.

Sobre les manifestacions la Comissió assenyala, en primer lloc, que "la llei ha d’especificar que les autoritats han de tolerar les manifestacions espontànies, fins i tot aquelles que no van ser notificades amb antelació o que es desvien de les condicions establertes en la notificació, tret que existeixi un risc comprovable de desordre substancial". D’altra banda, "hauria d’especificar que els organitzadors i promotors de manifestacions no poden ser responsabilitzats per la falta de notificació a les autoritats o per l’incompliment del format establert en la notificació si la concentració va ser espontània o si les desviacions no van poder ser previstes raonablement o evitat pels mitjans a la disposició dels promotors i organitzadors".

Advertiments d’una Comissió que no té cap sospita d’“esquerrana” sinó tot el contrari, però que avisa sobre el nivell repressiu i els atacs a les llibertats democràtiques i de manifestació que es poden perpetrar sota aquesta llei de Seguretat Ciutadana.

Clarament ho hem vist en les mobilitzacions per la llibertat de Pablo Hasél o en les d’aquest 8M a Madrid que van enfrontar la prohibició del Govern, on dues companyes de Pa i Roses van ser identificades per la policia i van tractar de fer-les responsables d’una manifestació espontània que es va autoconvocar a la tarda.

Aquest passat dissabte el vam tornar a veure a Madrid en una convocatòria per la llibertat d’Hasél i contra la repressió, que va ser impedida pel Govern amb un enorme desplegament policial i amb identificacions massives.

Aquests dies també, la comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, justament es pronunciava sobre empresonaments com el de Hásel i altres artistes i activistes. En una carta assenyalava sobre les limitacions a la llibertat d’expressió: "un dret de crucial importància per a un debat públic lliure i plural”. També apuntava a la "interpretació excessivament àmplia" que fan els tribunals espanyols del concepte del discurs d’odi i de l’enaltiment del terrorisme. La comissària convidava a l’Estat espanyol a considerar la despenalització dels insults als sentiments religiosos i de la difamació.

Tot aquest aparell legal lliberticida de l’Estat espanyol que fins als propis organismes europeus de “drets humans” estan qüestionant pels seus excessos, és aplicat, no obstant això, per governs que es diuen “progressistes” i no han derogat res. La llei Mordassa ha estat més utilitzada que mai durant els mesos de pandèmia. D’igual forma les fiscalies i delegacions del Govern han estat còmplices de sentències com la de l’Audiència Nacional en el cas de Hasél i manen als cossos antidisturbis a desnonaments i manifestacions. El mateix la Generalitat de Catalunya amb els Mossos.

Cap suport a governs del PSOE i Unidas Podemos, o de Junts i ERC. No es pot mirar per a un altre costat ni justificar el suport com “mal menor”, com una part de l’esquerra està plantejant per a les pròximes eleccions a Madrid o com el suport que la CUP està donant a Pere Aragonès a Catalunya. La lluita contra la repressió ha d’avançar fent bandera d’un programa veritablement radical: dissolució de la policia i totes les forces repressives.




temes relacionats

Repressió policial   /    Drets fonamentals   /    Llibertats democràtiques   /    Llei Mordassa   /    Política Estat espanyol   /    Tribunal d’Estrasburg   /    Violència policial   /    Internacional

Comentaris

Comentar