Durant la setmana passada, les treballadores de Ryanair juntament amb els sindicats USO i SITCPLA van dur a terme una vaga que planeja estendre’s fins al 28 de juliol. Un dels detonants del conflicte és la falta d’un conveni col·lectiu amb l’empresa. El mateix, que estava portant diversos mesos sent elaborat, va quedar inconclús en aixecar-se l’empresa de la taula de negociacions.
Posteriorment va haver-hi un intent d’acord de la patronal amb CCOO a esquena de la resta dels sindicats com a manera d’anul·lar a les majories dins de l’empresa. Entre altres vulneracions, les treballadores denuncien la falta de dret als 22 dies de vacances i la no aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals.
Com ja denunciaven en vagues anteriors, pel que respecta a Ryanair, l’empresa obliga als i les hostesses -com denúncia USO a Europapress-, a obrir comptes corrents a Irlanda per cobrar el seu sou o haver de fer la declaració de la renda en aquest país. Però és que tampoc tenen dret a la targeta sanitària ni a metge de capçalera, malgrat residir i treballar a Espanya.
D’altra banda, enfront de les mesures de força, des del sindicat USO denuncien que “Ryanair ha tornat a cometre tot tipus d’il·legalitats durant aquesta vaga: més treballadors de guàrdia que un dia normal, amenaces, coaccions, esquirolatge entre bases oferint pagar taxis de tres hores i fins i tot esquirolaje internacional, portant tripulants portuguesos, italians i també extracomunitaris, del Marroc o el Regne Unit, vulnerant el dret a vaga”.
A aquest atac s’hi sumen les exigències de serveis mínims de les primeres setmanes que van aconseguir fins al 100% en alguns casos. La patronal ha arribat fins i tot a aixecar penalitzacions fraudulentes contra treballadores que es van sumar a la vaga, inventant notificacions de serveis mínims que mai van arribar a les tripulants. Actualment hi ha 50 treballadores citades per acudir a reunions disciplinàries.
Per la seva part la plantilla de Easyjet porta denunciant que els salaris dins de la companyia ni tan sols aconsegueixen l’SMI per les treballadores dins de l’Estat Espanyol.
La resposta del govern a través del ministeri de transport, ha estat la d’exigir serveis mínims tant a la plantilla de Easyjet com de Ryanair d’entre el 67% i el 80%, percentatges que els sindicats qualifiquen d’abusius i il·legals per vulnerar el dret a vaga. En 2018 ja el Ministeri de Foment va imposar durant la vaga de Ryanair serveis mínims del 100% per als vols domèstics entre la Península i les illes, del 59% en els vols internacionals, i del 35% i el 59% entre ciutats peninsulars.
Encara que la negació del dret a vaga és una cosa habitual per als governs, fins i tot per als que es diuen progressistes, aquesta acaba sent especialment fort en el sector del transport i aerolínies. Recordem quan en 2010 el govern de Zapatero va militaritzar el control aeri amb la declaració de l’Estat d’alarma davant la vaga de controladors aeris, amb dures penes per a 131 vaguistes, que van acabar havent d’indemnitzar a l’empresa AENA amb 13.076.981,62 euros.
Malgrat totes aquestes dificultats, el seguiment ha aconseguit el 40% de la tripulació de Ryanair i ha arribat afectar l’aerolínia amb 215 cancel·lacions i 1255 retards. Per part seva, després de la primera setmana de vagues, 26 cancel·lacions i 185 retards, l’empresa Easyjet ha convocat una taula de negociació per als dies 6 i 7 de juliol. Enfront d’aquests avanços, les treballadores no romanen passives ni ingènues i no planegen aixecar les mesures fins no obtenir la resposta necessària per part de la patronal.
Els conflictes dins del sector aeroportuari europeu és quelcom que es comença a tantejar cada vegada més d’aprop. A aquesta lluita s’hi sumen aerolínies com Lufthansa, British Airways o Air France que des de fa diverses setmanes estan assistint a aturades i mobilitzacions dels seus treballadors de tota mena. Aquesta tenacitat ha de ser un exemple i hem de lluitar amb organització perquè es mantingui i es repliqui a la resta dels sectors de la classe treballadora.
