L’agent destapada va adoptar el nom de María Perellò Amengual. Des de fa tres anys, aquesta policia (María I.T.) hauria utilitzat aquest nom fals per construir el perfil d’una jove provinent de Mallorca que s’havia instal·lat a Girona, on va arribar a matricular-se en el grau d’Educació Social.

Amb aquesta identitat es va acostar i va introduir en diversos moviments populars de la ciutat i el municipi veí de Salt, així com en l’entorn independentista de Girona. En aquest temps ha participat en reunions i mobilitzacions del moviment per l’habitatge i antiracista, i va tractar d’incorporar-se al teixit feminista.

La policia hauria fet ús del mateix mètode que Daniel Hernández Pons - infiltrat en el moviment okupa de Barcelona - d’establir relacions afectiu-sexuals amb activistes com a part de la seva tasca d’agent encoberta. En aquest cas hauria iniciat una relació amb Òscar C. Es tracta d’un conegut activista gironí, membre dels CDR i que treballava com a coordinador del projecte (Re)Voltes impulsat per Omnium Cultural.

Oscar C. és a més un dels 21 encausats pel tall de les vies del tren d’alta velocitat a Girona en el primer aniversari de l’1 d’octubre. Com a parella d’ell, la infiltrada va arribar a participar en reunions amb l’equip jurídic per a la preparació de la seva estratègia de defensa. Una flagrant violació dels drets processals dels encausats a càrrec d’una agent de la Policia Nacional.

El cas publicat avui per La Directa seria el cinquè destapat en tot just un any. Tres d’ells trets a la llum per les recerques realitzades per aquest mitjà català i l’última per El Salto. Al juny de 2022, es descobria a Marc Hernández Pon, infiltrat en l’esquerra independentista que hauria arribat a ocupar llocs de responsabilitat en el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Al gener de 2023 es va conèixer el cas de Daniel Hernández Pons, infiltrat en el moviment okupa del barri de Sant Andreu de Barcelona. Al febrer d’aquest mateix any va saltar el de Ramón Martínez Hernández, infiltrat en els moviments barrials de València. Al març es coneixia el de Mavi L.F., infiltrada en el moviment ecologista madrileny.

El ministeri de l’Interior de Grande Marlaska sembla haver incorporat aquest mètode propi de la dictadura Franquista com una pràctica habitual per a la persecució i la violació de drets polítics. Els cinc casos descoberts formen part d’una mateixa promoció de l’Escola de la Policia Nacional d’Àvila, la de 2019. El seu destí com a agents infiltrats s’hauria decidit per tant sota el govern del PSOE i Unidas Podemos. De fet, a l’abril d’enguany el propi Executiu va reconèixer que totes aquestes infiltracions comptaven amb l’autorització de la Comissaria General d’Informació.

El llegat del govern “progressista” en aquest i altres terrenys no té res a envejar al de governs de la dreta com el de Rajoy o a pràctiques d’excepció com les que altres governs del PSOE han aplicat contra la protesta social o moviments com l’independentisme basc.

A més del recurs a la infiltració policial, el govern de PSOE i Unidas Podemos, conclouen la seva legislatura normalitzant altres pràctiques com la intervenció extrajudicial de comunicacions com el descobert amb el dispositiu Pegasus - la recerca del qual va ser bloquejada gràcies al suport de PP i Vox-, sense derogar la Llei Mordassa, consolidant de les devolucions en calenta, incloent-hi les de menors com en la crisi de Ceuta en 2021 o el que Salvament Marítim tingui disposicions que porten a deixar morir a ofegats a centenars de migrants en la ruta canària.

Veient aquest prontuari, que PSOE i Sumar es presentin com el dic contra l’extrema dreta en aquestes eleccions és el súmmum del cinisme. Un govern de la dreta i l’extrema dreta compta amb un formidable llegat del qual partir per portar endavant una gran part del seu programa reaccionari.

El vot al mal menor al 23J no sols no suposa cap dic, sinó que implica una relegitimació d’aquestes pràctiques i la resta de polítiques de dreta aplicades pel govern d’“esquerres”. Per frenar aquestes violacions de drets convertides en norma, l’únic camí és impulsar un fort moviment democràtic que lluiti per mesures d’urgència com la derogació de totes les lleis lliberticides i d’estrangeria, l’amnistia a tots els represaliats, l’obertura de tots els arxius policials i per una recerca independent que permeti el judici i càstig de tots els responsables.