×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Empreses i pinkwashing el 28J: quina és realment l’herència de l’Orgull de 1977?

Arriba el més de l'orgull LGTBI i les empreses esdevenen "inclusives" amb els seus logos pintats amb les banderes de la comunitat LGTBI i amb campanyes de suport, però, és aquesta realment l'herència que ens va deixar l'Orgull de 1977?

Mara Bihotz

dijous 30 de juny
Facebook Twitter

Les sexualitats i els gèneres no normatius han sigut perseguits i reprimits durant anys i anys a l’Estat espanyol i al món sencer; només a Barcelona més de 1000 persones van ser repressaliades pel delicte d’homosexualisme de la llei de Vagos y Maleantes, des del 1955, i la llei de Peligrosidad Social des del 1970. En aquest context va néixer el que més tard es coneixerà com el ‘Movimiento Español de Liberación Homosexual’ (MELH), aquest era un moviment reformista que finalment es va haver de dissoldre per la persecució del règim franquista. Malgrat la seva dissolució, rere la mort del dictador els antics membres del MELH van fundar el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (el FAGC), una organització revolucionària, anticapitalista i antipatriarcal que va militar, no només per l’alliberació sexual i de gènere, sinó que també pels drets de les dones, l’autodeterminació de Catalunya, la lluita de la classe treballadora i per drets bàsics que no s’havien assolit encara, com el divorci.

I va ser així com el FAGC va convocar, el 26 de juny de 1977, la primera manifestació LGTBI a l’Estat Espanyol, una manifestació unitària on el moviment LGTBI i el moviment feminista van encapçalar la lluita contra la llei de ‘Peligrosidad Social y Reforma Social’. La manifestació, a la que van participar al voltant d’unes 5000 persones, va pujar pràcticament tota la Rambla de Barcelona fins arribar a la Font de les Canaletes, on va començar la repressió. La policia va carregar contra els manifestants amb cops de porra i bales de goma; els manifestants van començar a dispersar-se, al menys tres d’ells van ser greument ferits i un quart va ser agredir, detingut i empresonat per la policia durant dos mesos.

Aquest va ser el punt de partida de la lluita del moviment LGTBI a l’Estat Espanyol, la manifestació del 77 va tenir rèpliques a altres parts de l’estat, com a Madrid, Bilbao i Sevilla, a l’any 78. Gràcies a la mobilitzacions, la principal reivindicació de les quals era acabar amb el delicte d’homosexualisme, a finals d’aquest mateix any la homosexualitat es retira de la llei de ‘Peligrosidad y Reforma Social’. Però les conquestes del moviment no acaben aquí, l’any següent, al 79, el FAGC convoca una nova mobilització i pren com a reivindicació principal la legalització de les organitzacions LGTBI, reivindicació conquerida, finalment, l’any següent.

L’Orgull de 1977 va suposar l’inici de la lluita per l’alliberament sexual i de gènere a l’Estat espanyol, una lluita que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Malgrat el naixement d’aquesta lluita com algo revolucionari, on no només es combatia la LGTBIfòbia sinó que també el sistema capitalista i patriarcal, el capitalisme va començar a guanyar terreny i aprofitar-se d’aquesta lluita social, com de moltes altres, per produir capital. En arribar el mes de juny les empreses es fan un rentat d’imatge general, el que coneixem com pinkwashing, tenyint els seus logos amb la bandera de la comunitat LGTBI i produint marxandatge ‘inclusiu’ per reivindicar que ‘amor és amor’ i que tots som lliures d’estimar a qui vulguem. Però nosaltres sabem que aquests missatges d’inclusivitat només fan que amagar la veritable intenció dels grans capitalistes; que generen capital amb aquest marxandatge mentres explotan a les seves treballadores i discriminen a les persones LGTBI a les seves empreses.

Un exemple recent i ben clar de pinkwashing és la campanya de màrqueting de la marca de cervesa Estrella Damm. La seva campanya es basa en l’entrevista a una coneguda activista catalana pels drets LGTBI que va participar a la manifestació de l’Orgull de 1977. Segons Estrella Damm l’Orgull de 1977 va ‘donar lloc al que avui és el Pride Barcelona’. Pride Barcelona no representa la lluita de la comunitat LGTBI i no és l’herència de la mobilització del 77. El primer Orgull a l’Estat Espanyol es reivindicava anticapitalista i antipatriarcal, mentres que Pride Bcn és un arma més de les empreses pel seu rentat d’imatge.

Organitzacions com la Crida LGTBI porten anys denunciant la relació de Pride Bcn amb empreses com Vueling, que organitza vols per la deportació de persones migrants, o Agilent Technologies, empresa que proporciona materials electronics als Estats Units; material electrònic que esdevé armamentístic i que els Estats Units ha fet servir a Iraqi Síria, i contra el poble palestí.

El moviment LGTBI mai podrà ser al costat del capital i de les grans empreses, l’orgull ha de ser una lluita anticapitalista, antirracista, antiimperialista i amb perspectiva de classe. És necessari recuperar l’esperit del primer Orgull de l’Estat Espanyol i l’esperit de Stonewall, perquè Stonewall va ser una revolta.


Facebook Twitter
Al juliol va pujar l'atur i van caure les afiliacions a la Seguretat Social per primera vegada en 21 anys

Al juliol va pujar l’atur i van caure les afiliacions a la Seguretat Social per primera vegada en 21 anys

La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

La nova llei de Secrets Oficials mantindrà sota clau la impunitat de l'Estat des del franquisme

La nova llei de Secrets Oficials mantindrà sota clau la impunitat de l’Estat des del franquisme

L'impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

L’impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

Crisi climàtica: el Mediterrani ha arribat als 30 graus, 6 per sobre de l'esperat

Crisi climàtica: el Mediterrani ha arribat als 30 graus, 6 per sobre de l’esperat

Mà d'obra migrant mes barata i submisa: l'objectiu de la reforma de la Llei d'Estrangeria

Mà d’obra migrant mes barata i submisa: l’objectiu de la reforma de la Llei d’Estrangeria