Política Estat espanyol

40 ANYS 23F

Els colpistes del 23F gaudeixen d’impunitat mentre hi ha rapers a la presó

Juan García Carrés, l'únic civil condemnat pel cop militar, va rebre una pena de dos anys de presó. Pablo Hasél per escriure uns tuits ha estat condemnat a nou mesos de presó. El PSOE de Felipe González va indultar als militars colpistes. Aquesta és la "justícia" d'un Règim heretat de la dictadura franquista.

Jaime Castán

@JaimeCastanCRT

dilluns 22 de febrer| edició del dia

Aquest dimarts 23 de febrer es compleixen quaranta anys del 23F, en plena polèmica per l’empresonament de Pablo Hasél amb massives protestes en moltes ciutats de l’Estat espanyol. I no és mal moment per a recordar la impunitat de la qual van gaudir els colpistes franquistes en aquell any de 1981.

En primer lloc, cal assenyalar que, de tots els participants en el cop, tan sols van ser condemnades 30 persones, 29 d’elles militars o guàrdies civils, tan sols un civil: Juan García Carrés. Això explica perquè la trama civil del cop mai es va investigar, una altra de les gestes del PSOE de Felipe González, tan tèrbola com la dels GAL.

Carrés havia estat dirigent del Sindicat Vertical durant el franquisme i va estar implicat durant la Transició en actes de violència de l’extrema dreta, va estar cridat a declarar per l’assassinat dels advocats laboralistes d’Atocha. El dia del cop es va encarregar d’organitzar els autobusos que van portar als militars i guàrdia civils colpistes al Congrés dels Diputats.
Per la seva implicació en el 23F, Carrés va ser condemnat per un delicte de conspiració per a la rebel·lió militar pel Consell Suprem de Justícia Militar a dos anys de presó, ratificat després pel Tribunal Suprem.

Com s’explica aquesta condemna, mentre ara veiem a Hasél condemnat a nou mesos de presó per uns tuits? En primer lloc, perquè tota la trama del cop del 23F va estar envoltada d’impunitat, començant per Joan Carles I, l’actual emèrit escapolit, el paper i la responsabilitat del qual en els fets mai s’ha volgut investigar fins al final. A més, el sistema judicial i l’Exèrcit eren institucions directament heretades de la dictadura i aquestes van romandre en completa impunitat i amb la presència d’aquells que van participar en crims del franquisme. I això que el PSOE tenia majories absolutes, però va jugar molt bé el seu rol de guardià de Règim del 78 i de la seva impunitat franquista.

D’aquesta manera, per a la resta dels 29 condemnats militars, la majoria de les penes no van superar un o dos anys de presó, alguns tan sols van ser condemnats a suspensió d’ús d’un a tres anys. Els considerats com a grans responsables del 23F: Milans del Bosch, Alfonso Armada i Antonio Tejero Molina van rebre penes de trenta anys de presó, que evidentment no van complir. El PSOE va indultar a Armada en 1988, a Milans del Bosch en 1990 i a Tejero en 1996.

Mentrestant avui veiem com al raper Pablo Hasél, que està sent objectiu de la repressió política de l’Audiència Nacional i del Govern "progressista", ha estat condemnat per delictes com el d’"injúries a la Corona" per rapejar o escriure tuits a nou mesos de presó. O el cas dels joves d’Altsasu, condemnats a penes de presó d’entre 2 i 13 anys, per una baralla en un bar amb dos guàrdies civils. Quan va haver-hi implicats en el cop del 23F que ni tan sols van ser expulsats de l’Exèrcit o la Guàrdia Civil, i molts altres que directament van quedar en total impunitat.

Per això les protestes avui per la llibertat d’expressió i per la llibertat de tots els presos polítics expressen també una protesta contra tot un Règim del 78 i la seva corrupta Monarquia heretades de la dictadura, que empresona artistes, polítics o sindicalistes, mentre garanteix els interessos de l’IBEX35 i la impunitat de la violència policial. En aquest context esclata la ràbia de la joventut que es manifesta aquests dies als carrers, una joventut que només rep precarietat, criminalització i repressió.




temes relacionats

Política Estat espanyol   /    Cop 23F   /    Pablo Hasél

Comentaris

Comentar