El nombre de banquers que operen des de l’Estat espanyol amb sou milionari es va incrementar substancialment en 2021, fins a un total de 221, enfront dels 128 executius amb una remuneració d’almenys un milió d’euros en 2020. Es tracta d’un increment del 73%, segons les dades publicades el gener de 2023 per l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès).

Segons aquest informe, l’Estat espanyol va ser el quart país europeu amb major nombre de banquers amb sous milionaris, només per darrere dels 589 d’Alemanya, així com dels 371 de França i dels 351 d’Itàlia.

En 2022 va succeir una cosa similar. Per exemple el Banc Santander va disparar un 37,62% el nombre d’executius milionaris en l’exercici passat, de 202 a 278 financers que van guanyar més d’un milió d’euros, segons va recollir en el seu Informe amb Rellevància Prudencial 2022. Encara que la major part de la pujada en nombre de directius es dona en el tram salarial entre 1 i 1,5 milions (53 directius més), altres franges de directius també augmenten. El nombre de directius que guanyen entre 2,5 i 3 milions va augmentar en 9 persones i el que gana entre 4 i 4,5 milions va augmentar en 7.

Les dades més recents apunten al fet que aquesta tendència segueix en augment. S’acaba de conèixer que el Banc Santander va obtenir uns beneficis de 2.571 milions en el primer trimestre de 2023, això és un 1,1% més que en el mateix període de l’exercici anterior. Encara que aquesta pujada ha estat definida com a tímida pels directius del Santander històricament suposa el seu millor inici d’any.

Aquests augments en la nòmina també els han experimentat els directius d’altres bancs. Per exemple en el BBVA també va créixer en 2022 el nombre de directius que van guanyar més d’un milió d’euros, van anar 56 més que l’any anterior, arribant als 320 directius que van cobrar més d’1 milió, un 17,5%.

Els bancs asseguren que aquests increments es deuen als augments en remuneració variable lligada a objectius, no a augments salarials fixos. Això respon als augments en els guanys dels bancs en aquests últims anys que, com les grans empreses, han vist multiplicats els seus beneficis. Els principals bancs espanyols van tancar el 2022 amb un benefici agregat rècord de 20.850 milions d’euros, la qual cosa va suposar un creixement interanual del 28%. Els beneficis de bancs i els alts salaris dels seus directius contrasten amb un entorn econòmic complex per a la classe treballadora i sectors populars en el qual els treballadors acumulen importants pèrdues de poder adquisitiu.

Els beneficis obscens dels bancs no cauen del cel sinó que són obtinguts a costa d’empobrir a milions de famílies a través dels seus negocis a tot el món. També, per què no dir-ho, a costa de la guerra, donada les inversions que realitzen alguns dels bancs en la indústria armamentística com és el cas del Santander, les quals evidentment han augmentat a la calor de l’escalada militarista dels estats imperialistes com l’Estat espanyol. Un altre exemple és el negoci hipotecari. S’estima que des de 2008 han tingut lloc gairebé 800.000 desnonaments, molts d’ells a causa de llançaments hipotecaris després d’arruïnar a milions de famílies amb hipoteques abusives i els pisos de les quals ara estan en mans de bancs. Només en 2022 va haver-hi 105 desnonaments per dia, molts d’ells impulsats per bancs.

Al mateix temps que bancs i banquers engrosseixen els seus comptes el Govern de coalició PSOE-UP mima a aquestes entitats. Santander i BBVA van cobrar 1.240 milions d’Hisenda en 2022 un aval de l’Estat vigent des de l’anterior crisi financera i que han pogut sol·licitar per l’impacte de la Covid en els seus comptes de l’any 2020. Es tracta d’un capítol més de les incomptables ajudes amb les quals compta el sector bancari en l’Estat espanyol.

En una situació en la qual la inflació es menja els salaris i els treballadors són cada vegada més pobres, en la qual hi ha milers de famílies desnonades per no poder pagar els abusius lloguers i hipoteques mentre hi ha cada vegada més banquers milionaris és imprescindible la nacionalització de la banca sense indemnització per a crear una banca única que sigui controlada i gestionada pels treballadors.