“El sistema bancari dels Estats Units és sòlid, els seus dipòsits estan segurs” i “estaran disponibles quan els necessitin”, va anunciar el president Joe Biden per frenar el nerviosisme financer que es va desfermar aquest dilluns. La reacció en els “mercats” era esperable després de la major fallida bancària des de la crisi financera de 2008.

A Wall Street l’índex de bancs KBW va arribar a caure un 12%, i la jornada va acabar amb resultats mixtos. Els preus dels bons del govern es van disparar i els rendiments del Tresor dels EUA a dos anys van registrar la seva major caiguda en un dia en 36 anys. A Europa les borses van tancar en vermell empeses per les caigudes de les accions bancàries, l’efecte contagi no es va detenir aquí. El dimecres les accions de Credit Suisse es van enfonsar un 30% i en l’obertura del dijous han repuntar després de l’anunci de suport de liquiditat que rebrà del Banc Central de Suïssa.

La caiguda de Silicon Valley Bank -un divendres 13- va obrir un debat nodal quina és la relació amb la política de pugi de taxes de la Fed? El diari financer anglès, Financial Times, assenyalava que pocs mesos abans va tenir lloc “la breu crisi dels bons del govern del Regne Unit, la qual cosa subratlla els riscos ocults en el sistema financer a mesura que els bancs centrals eleven ràpidament els costos d’endeutament.”

Però sobretot va tornar a confirmar que davant les crisis financeres són els Estats els qui surten al rescat dels capitalistes. Va succeir en 2008 després de la caiguda de Lehman Brothers per la crisi de les hipoteques. En aquesta oportunitat, en un comunicat conjunt entre la Reserva Federal, el Tresor estatunidenc i la presidència es va assegurar que es posaran a disposició fons addicionals per a les institucions i així ajudar a garantir que els bancs tinguin la capacitat de satisfer les necessitats dels seus dipositants.

“La Secretària del Tresor Yellen, després de consultar amb el President, va aprovar accions per a permetre que la FDIC completi les seves resolucions de Silicon Valley Bank i Signature Bank en una manera que protegeix completament a tots els dipositants, tant assegurats com no assegurats” , es llegia en el comunicat.

Silicon Valley Bank va ser fins divendres passat el prestador triat pels emprenedors estatunidencs, principalment tecnològiques i empreses de salut. La regió del mateix nom és coneguda per atreure inversions de grans companyies com Google, Microsoft, Facebook, Apple, Tesla, Netflix, entre altres. Una vegada més l’Estat “salva” als empresaris garantint els seus dipòsits, però sense fer anuncis respecte als acomiadaments que ja s’anticipen derivats d’aquesta fallida. L’economista Martin Wolf va sostenir que “si els costos amenaçats són prou grans, tindran èxit. És així com, crisi a crisi, hem anat creant un sector bancari en teoria privat, però en la pràctica tutelat per l’Estat.”

Algunes claus que expliquen la caiguda del banc dels emprenedors

El banc de confiança de les startups amb seu a Santa Clara (Califòrnia) fundat fa 40 anys per Roger Smith, es troba sota administració judicial de la Corporació Federal d’Assegurances de Dipòsits (FDCI per les seves sigles en anglès), després de la seva fallida. La FDIC actua com un síndic, és una agència estatal independent que assegura els dipòsits bancaris i supervisa a les institucions financeres, té la potestat de liquidar els actius del banc per a pagar als seus clients, inclosos els dipositants i creditors.

Al moment d’analitzar la concatenació de fets que van precipitar la caiguda del SVB, es recomana tenir en compte almenys 3 aspectes: la situació de les empreses tecnològiques, l’impacte de la pugi de taxes de la Fed i la desregulació en el sistema bancari. Vegem:

Segons dades de la FDCI, a fins de l’any passat els actius totals del SVB ascendien a O$s 209 mil milions. Això ho posicionava entre els principals 20 bancs comercials estatunidencs. Es dedicava a prendre dipòsits i invertir-los, principalment finançant a empreses tecnològiques en els seus inicis.

També havia optat per bolcar part dels seus dipòsits en bons del Tresor estatunidenc a 10 anys, considerats de baix risc en moments en què la taxa d’interès de la Fed es trobava baixa. Quan la seva política monetària es va tornar més contractiva, amb augments de taxes per a controlar la inflació, aquests bons es van desvalorar. Només en el 2022 el Banc Central dels Estats Units va augmentar 7 vegades la taxa d’interès, que actualment es troba en un rang objectiu entre 4.5% i 4.75%. En conseqüència, una part de les inversions del SVB van començar a tenir pèrdues.

La fallida del major prestador de les startups als Estats Units va despertar el caos en les bosses globals aquest dilluns. L’enfonsament de SVB i d’altres bancs menors com Signature mostra altra de les conseqüències de la pugi sostinguda de les taxes d’interès de la Fed. Una vegada més, els Estats capitalistes garanteixen salvar a les empreses, però sobre els acomiadaments en porta derivats d’aquesta situació no diuen res.

En paral·lel, un dels sectors més afectats per aquest encariment del crèdit va ser el tecnològic, que va sofrir baixes en la cotització dels seus papers. Aquesta reculada va esdevenir en una menor recaptació de les empreses startups, augmentant el retir de dipòsits en efectiu per a complir amb les seves obligacions. Per a graficar aquesta situació, entre març de 2022 i febrer de 2023 els dipòsits del SVB van caure un 17%, passant o$s 198.000 milions a o$s 165.000 milions, respectivament.

Per a fer front a la demanda constant de liquiditat, el banc va haver de vendre títols a pèrdua (o$s 1.800 milions). Davant aquest escenari els executius van resoldre sortir a vendre o$s 2.250 milions de dòlars en noves accions per a compensar el balanç, generant una forta desconfiança que va precipitar la correguda bancària contra el SVB. El resultat va quedar a la vista, les accions del SVB es van desplomar a Wall Street, arrossegant a altres bancs com el novaiorquès Signature, i el First Republic, aquest últim no va fer fallida.

Diferents analistes van assenyalar que el succeït al banc dels emprenedors podria haver-se evitat, si bé l’estat financer estava compromès va ser la mala comunicació de la situació el que va deslligar el pànic entre els clients. L’economista Michael Roberts Roberts assenyalava en el seu blog sobre la caiguda del SVB que “les crisis financeres sempre comencen amb els més febles o els més imprudents. Aquest és un banc que estava sent espremut per les tisores d’una caiguda imminent : la caiguda dels guanys en el sector tecnològic i la caiguda dels preus dels actius causada per l’augment de les taxes d’interès.”

L’enfonsament del Credit Suisse aquest dimecres és una clara mostra de l’efecte Silicon Valley. Recobra força una nova onada d’incertesa financera global, empitjorant els pronòstics de l’economia mundial. Amb perspectives de baix creixement, creixent inflació en les principals economies del món, impulsada pels efectes de la guerra entre Ucraïna i Rússia que va disparar els preus de l’energia i de matèries primeres.

Un altre aspecte que va sortir a la llum abans la crisi bancària va ser l’impacte de la desregulació del sistema financer. A partir de la reforma a la llei Dodd Frank en 2018, una picada d’ullet de Trump al capital financer flexibilitzant una llei que “intentava” regular als “mercats” per a evitar situacions de frau com les que van ocasionar la crisi de 2008. El nobel d’economia Joseph Stiglitz va assenyalar al president de la Fed -Jerome Powell- recordant que “va formar part de l’equip regulador de Donald Trump que va treballar per a afeblir les regulacions bancàries Dodd-Frank” i que van implicar “alliberar els bancs petits" dels estàndards aplicats als bancs més grans i sistèmicament importants.”

Per al cas del SVB aquestes flexibilitzacions deixaven al 96% dels seus clients sense cobertura, ja que els seus dipòsits superaven els o$s 250.000. Davant la crisi, el missatge de la Casa Blanca, la Reserva Federal i el Tresor estatunidenc va ser garantir els dipòsits de tots els fons del SVB. D’on surten aquests fons? Una part surt del FDIC (conformat per fons bancaris), la qual cosa falti probablement de nova emissió per part de la Fed.

El 22 de març la Fed donarà a conèixer si manté el rumb de pugi de taxes o el frena. Per a Goldman Sachs les pugis es detindran "a la llum de les recents tensions en el sistema bancari". Però la inflació als Estats Units continua en nivells històricament elevats, les mesures aplicades aguditzen les tendències recessives. Les tecnològiques ja venen descarregant el cost de les perdudes sobre els treballadors. En només 3 mesos els acomiadaments massius van ascendir a 130.000. Socialitzen les pèrdues.

La inestabilitat financera amb epicentre als Estats Units i Europa, tibant les contradiccions de l’economia mundial. Són els països pobres els que estaran en pitjors condicions d’enfrontar les seves conseqüències. No obstant això, també colpeja sobre el nivell de vida de les majories treballadors als països centrals.

Novament queda en evidència com els grans capitalistes condueixen al caos econòmic al món. Per això és necessària una transformació revolucionària i socialista de la societat. Per a evitar que cada nova crisi financera o bancària embranzida a milions a la pobresa més aguda.