El genocidi que l’Estat d’Israel està portant endavant sobre la població palestina es ve estenent per la regió amenaçant amb iniciar una conflagració de magnitud en tot Mig Orient, i més enllà. L’últim i recent capítol d’aquesta guerra es duu a terme a més de 2.000 quilòmetres de la Franja de Gaza i el protagonitza els Estats Units i el Regne Unit (al costat d’una coalició que inclou a Països Baixos, Austràlia, el Canadà i Bahrain) en bombardejar entre la nit del dijous i la matinada d’aquest divendres més de 70 punts de Iemen, en les costes de la mar Roja.
Les milícies huties de Iemen, part de la branca xiïta de l’islam i pròxims a l’Iran, fa setmanes que venen atacant les rutes navegables en la mar Roja en resposta a la guerra que Israel porta endavant a Gaza, i van advertir que ho continuarien fent fins que Israel concreti un alto-el-foc definitiu.
En nom de la "llibertat de navegació" Estats Units va començar a amenaçar a Iemen i finalment aquest divendres va concretar els atacs sobre el país al costat de bombarders del Regne Unit.
En les hores prèvies la Casa Blanca havia emès un comunicat que deia "Els Estats Units i els nostres socis no toleraran atacs contra el nostre personal ni permetran que actors hostils posin en perill la llibertat de navegació en una de les rutes comercials més crítiques del món [...] No dubtaré a ordenar més mesures per protegir la nostra gent i el lliure flux del comerç internacional segons sigui necessari".
Malgrat els atacs dels Estats Units els huties han promés continuar amb els bombardejos sobre la mar Roja i van convocar per a aquest divendres mobilitzacions multitudinaries a Iemen contra la coalició liderada per Biden i contra el genocidi d’Israel sobre el poble palestí.
Les accions que venen portant endavant els huties efectivament havien provocat retards de setmanes en diverses embarcacions que degueren prendre rutes alternatives a la de la mar Roja i fins i tot van arribar a atacar vaixells de guerra britànics i dels EUA que eren a la regió, quelcom que va ser utilitzat com a excusa final per Biden per llançar els bombardejos d’aquest divendres.
No obstant, els atacs de la coalició liderada pels EUA tenen un altre objectiu. En primer lloc el de fer costat al seu soci estratègic, Israel, el de mostrar el seu poder a la regió, i el d’enviar un missatge a l’Iran per mitjà de l’atac a les milícies huties.
Durant anys Iemen va ser atacat per una coalició dels Estats Units i Aràbia Saudita (enemic de l’Iran a la regió) fins provocar al país la crisi humanitària més greu de l’actualitat. En 2022 s’havia arribat a una treva informal després d’haver estat derrotada, en els fets, la coalició d’Aràbia Saudia i els EUA. Aquesta fragil treva es va tornar a trencar en les últimes 24 hores.
Però, les accions d’aquest divendres fan un pas més, els Estats Units s’acaba d’involucrar militarment en la guerra que Israel porta endavant a Gaza com no ho havia fet fins ara amenaçant amb estendre-la encara molt més allà de Mitjà Orient.
Ja el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, havia anunciat les seves intencions d’estendre les operacions a Líban, Síria, l’Iran i Turquia "de ser necessari". De fet ve d’atacar amb drons Beirut, la capital de Líban, com no ho havia fet des de l’any 2006, per assassinar a un alt dirigent de Hamas. El que va provocar una crisi i la reacció de Hezbollah que va augmentar la tensió a la frontera entre Líban i Israel.
És a dir, el govern israelià no té cap objecció, sinó que més aviat espera sumar a altres països en la seva croada per inflamar la regió i acabar amb el que considera una amenaça directa (començant per l’Iran i milícies afiliades). Mentre que des de l’inici del genocidi sobre el poble palestí a l’octubre de l’any passat, Netanyahu ha literalment menystingut als enviats dels Estats Units, incloent-hi el secretari d’Estat Antony Blinken, és ara el mateix Biden qui ha acabat entrant per la porta gran al conflicte en atacar Iemen.
En poques hores han arribat els repudis a l’acció conjunta dels Estats Units i el Regne Unit de part de la Xina, Rússia i Turquia, mentre que la majoria dels països àrabs, les direccions dels quals venen mirant per a un altre costat davant la massacre israeliana, no volen que una nova espurna encengui el foc en tota la regió.
Com assenyala el New York Times "Alguns aliats estatunidencs en el Mitjà Orient, incloses les nacions del Golf com Qatar i Oman, havien expressat la seva preocupació que els atacs contra els hutíes poguessin sortir-se de control i arrossegar a la regió a una guerra més àmplia amb altres representants iranians, com Hezbollah al Líban o milícies recolzades per Teheran a Síria i l’Iraq".
La crisi també ha arribat a l’interior dels Estats Units on els republicans i el mateix Donald Trump han qüestionat els atacs dient que Biden estava portant al país a una nova guerra innecessària, enmig de l’inici de la campanya electoral que acabarà en les eleccions presidencials d’enguany.
El brutal genocidi d’Israel contra el poble palestí, que és seguit en directe per tot el món, ha provocat una onada d’indignació i ha revitalitzat un moviment de suport al poble palestí com no es veia fa dècades.
Les mobilitzacions als Estats Units, el Regne Unit i Europa, com així també en el món àrab i en altres països són recurrents i han sumat a jueus antisionistes que per milers en diferents llocs diuen "no en el nostre nom" i "alto-el-foc immediat". Aquests moviments no sols qüestionen el terrorisme de l’Estat d’Israel sinó el suport dels seus propis governs, començat pels dels Estats Units i la majoria de les potències europees, als atacs israelians.
Redoblar aquest moviment de solidaritat i avançar sobre accions més radicals contra l’enviament de material bèl·lic a Israel o sobre el complex militar industrial que les proveeix, involucrant als sindicats i a la classe obrera en el seu conjunt, és un primer pas no sols en suport al poble palestí, sinó per evitar que l’acció de l’Estat sionista i els seus aliats imperialistes iniciïn una nova guerra que pugui posar en risc a tota la humanitat.
