Els Comitès de Defensa de la República, al costat de diverses entitats per l’amnistia, com les plataformes antirepressives de Ponent, Barcelona i la sectorial de persones represaliades de l’Assemblea Nacional Catalana, han convocat una jornada de mobilització per al diumenge u d’octubre, aniversari del referèndum d’autodeterminació celebrat en 2017.

En una roda de premsa, els organitzadors han presentat un acte com un gest de suport i reconeixement a totes les persones perseguides durant aquests 6 anys per la seva militància en el procés independentista català. Són més de 4.000 les i els processaments per diferents delictes d’opinió, manifestació o participació política.

La jornada començarà amb diverses marxes cap a Barcelona a peu des de les 7 de la matinada. Badalona, ​​Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat, seran el punt d’inici de tres columnes que arribaran al llarg del matí als voltants de l’antiga presó Model de la capital catalana. Des de Sitges sortirà una altra columna de motos i des de Sant Cugat del Vallés una marxa lenta de cotxes.

Al mig dia està previst que es realitzi un acte polític sota el títol “Operació Judes: judici al poble català, en el qual participaran, entre altres, algunes de les persones detingudes i encausades en aquell muntatge judicial i de la Guàrdia Civil contra activistes dels CDR acusats de terrorisme, que van ser detingudes el 23 de setembre de 2019 com un intent d’avortar les previsibles mobilitzacions contra la sentència.

A les 18 hores donarà principi una manifestació que creuarà Barcelona gairebé de punta a punta, per a acabar a la caserna de la Guàrdia Civil situada a travessera de Gràcia.

La mobilització es donarà en el context de les negociacions per dalt que es porten endavant entre Puigdemont i ERC, d’una banda, i el PSOE i Sumar per l’altre, per a la investidura de Pedro Sánchez. En elles la qüestió de l’autodeterminació ha quedat des d’un començament fora de la taula, i el més que s’albira és una possible amnistia parcial per a una part dels independentistes represaliats.

Precisament, casos com l’Operació Judes, queden per fora. Va ser el propi govern del PSOE i el seu ministre de l’Interior, el jutge condemnat per permetre tortures, Grande Marlaska, el que va planificar el muntatge. El mateix succeeix amb altres centenars de represaliats independentistes, així com altres sindicalistes, activistes de diversos moviments o perseguits per delictes d’opinió.

Els organitzadors plantegen que la fi de la repressió no pot ser una moneda de canvi per encaixonar el dret d’autodeterminació, tal com exigia Yolanda Díaz aquest diumenge en una entrevista i accepten de fet els partits processistes. Contràriament, assenyalen en el seu manifest que “Hem de convertir la repressió en una eina política per aconseguir la independència”.

Denuncien també la repressió exercida pel govern de la Generalitat, també contra els independentistes. Finalment, han lamentat que una gran part de les entitats independentistes estiguin en una posició de paràlisi quant al suport públic als represaliats.

La veritat és que aquesta actitud de passivitat no és només patrimoni dels partits processistes. La mateixa esquerra independentista està actuant exactament igual. La CUP i les seves organitzacions juvenils, com Arran o el SEPC, no han fet cap crida a cap mobilització per l’amnistia total o l’autodeterminació. El mateix succeeix amb l’esquerra sindical catalana. Organitzacions com la CGT o la IAC, que van jugar un paper clau en l’organització de la vaga del 3-O contra la repressió del referèndum, ara romanen paralitzades.

Tot a més mentre la dreta i el búnquer del 78 fa una crida a prendre els carrers. Aquest dissabte ho faran a Madrid, amb la mobilització convocada pel PP, i el pròxim 8 d’octubre la ultra Societat Civil Catalana, crida a una altra a Barcelona.

A la resta de l’Estat, l’esquerra per fora del govern, l’esquerra sindical i els moviments socials estan en una paràlisi semblant. Aquesta setmana a Madrid marxaran desenes de milers de cayetanos i cayetanes en un revival de l’Espanya dels balcons de 2017. Aquesta nova onada anticatalana i espanyolista, només es podria enfrontar si les organitzacions de l’esquerra i la classe obrera madrilenya cridessin a prendre els carrers en favor de l’amnistia total i en suport a la lluita democràtica del poble català.

La mobilització dels CDR i les diferents plataformes repressives hauria de ser secundada per tota l’esquerra sindical i política, i exigir als grans sindicats que es mobilitzin també en defensa de l’autodeterminació i amnistia total de totes les persones represaliades i perseguides en tot l’Estat. Cal trencar amb la passivitat que només serveix per deixar mans lliures als enganys del “progressisme” de Sa Majestat i les “jugades mestres”, i que deixen via lliure a l’ascens de la dreta.