Jovent

UNIVERSITAT

Eleccions estudiantils a la UB: vota per la Rebel·lió a les aules!

Aquesta setmana s’inicia la campanya per les eleccions estudiantils a diversos òrgans a la Universitat de Barcelona. En un curs marcat per la pandèmia on universitats i governs han deixat de banda a l’alumnat, des d’Esquerra Diari volem presentar-vos la candidatura que pretén “rebel·lar les aules” més enllà d’aquests comicis.

dimecres 12 de maig| edició del dia

Avui ha arrencat la campanya electoral per les eleccions estudiantils al Claustre Universitari, les juntes de facultat i els consells d’estudi de la Universitat de Barcelona. A continuació, volem donar veu a la candidatura de Rebel·lió a les aules! impulsada per Contracorrent i Pan y Rosas – agrupacions col·laboradores d’aquest diari –, juntament amb l’agrupació Joventut en peus.

Es reivindiquen com a “estudiants en defensa de la universitat pública i de qualitat, en lluita contra la precarietat que patim les joves” que lluiten “per transformar aquesta universitat antidemocràtica on la nostra opinió no val res, que ens obliga a pagar taxes que deixen a moltes companyes fora, que precaritza les seves treballadores i que obre les portes a les grans empreses”.

Des de la candidatura també denuncien el rol dels governs davant la crisi, tot dient que “la greu situació de la universitat té responsables: les autoritats universitàries i la Generalitat que, juntament amb el govern central, han deixat de banda a l’alumnat”.

Es proposen “impulsar un moviment estudiantil de base, radicalment democràtic i en aliança amb els sectors de treballadores en lluita”, ja que insisteixen en assenyalar que “els governs que duen a terme les polítiques neoliberals que elititzen la universitat també són els mateixos que precaritzen les condicions laborals”.

Què defensen?

Davant la imposició de la docència online sense garantir recursos i la degradació de la qualitat de l’ensenyament públic, Rebel·lió a les aules reivindica la seva participació a les assemblees de facultat per “exigir a degans i rectors el retorn a les aules de forma segura i no obligatòria” com una de les mesures més destacades en el seu programa. En aquest sentit, reclamen a la Generalitat “la destinació de recursos per la contractació de personal docent i no docent extra en condicions dignes, així com l’habilitació d’espais per la docència i l’estudi per poder garantir una presencialitat sense risc de contagi”.

Malgrat ser un curs amb les universitat tancades gairebé des de l’inici, el cost de les matrícules - superior als 1.000 euros i variant en funció dels graus – s’ha hagut de pagar igualment. En aquest context i davant la situació de crisi actual on l’atur juvenil ha augmentat especialment, els i les integrants d’aquesta candidatura reclamen el retorn del cost de les matrícules com una mesura d’urgència.

Des de la candidatura no s’obliden de la realitat dels i les estudiants i apunten que les taxes són “un sobreesforç que moltes famílies treballadores no poden assumir”, quelcom que fa que gran part de l’alumnat es vegi obligat a compatibilitzar treball i estudi, enfrontant les dificultats que posen la universitat i les empreses.

Rebel·lió a les aules sosté que “les taxes són un element més de les polítiques neoliberals del govern central i la Generalitat s’hi suma mantenint un dels preus més alts de tot l’Estat” i apunten que es tracta d’unes “mesures que fan impossible la universalitat de l’educació superior, que beneficia a les opcions privades i que tanca les portes d’entrada a la classe treballadora”. Davant d’aquesta problemàtica, reivindiquen lluitar “per la gratuïtat com a única via per garantir que la joventut en condicions precàries pugui accedir a la universitat”, sent aquesta una de les senyes d’identitat de la seva candidatura i programa.

Durant la pandèmia, les universitats han seguit prenent les decisions a porta tancada sense tenir en compte l’opinió de l’alumnat. Així, critiquen que “malgrat ser la majoria de la comunitat universitària, l’alumnat està infrarrepresentat en els òrgans de govern” i carreguen contra gran part dels representats estudiantils, els quals consideren que estan adaptats a “la gestió burocràtica de la institució” i “no defensen els interessos reals del conjunt de les estudiants”.

Critiquen el fet que la facultat de Dret hagi canviat les dates d’exàmens sense consultar a les estudiants. Tal i com senyalen, “aquesta modificació carrega la majoria de les avaluacions finals al juliol, mes que la majoria d’estudiants precàries utilitzem per treballar, per fer front als costos de la cara vida acadèmica”. Alhora, consideren que tampoc es té en compte “el necessari descans, més encara després d’un any on la càrrega psicològica i el desgast ha sigut major”. Per fer front a aquesta mesura imposada des de dalt, en el seu programa exigeixen “el manteniment dels calendaris acadèmics i que qualsevol canvi sigui acordat entre professorat i alumnat perquè les estudiants hem de tenir presencia en la pressa de decisions”.

Després de senyalar el caràcter antidemocràtic de les institucions universitàries, defensen “òrgans de governs integrats per PDI, PAS i estudiants amb majoria d’aquests últims” com una mesura democràtica mínima.

Entre els punts del seu programa, també hi trobem iniciatives per donar resposta al problema del masclisme, la LGTBI-fòbia i el racisme a les aules. Així, defensen “la creació de comissions independents dels òrgans de la universitat formades per dones, persones del col·lectiu LGTBI+ i racialitzades escollides democràticament per estudiants, PDI i PAS a tots els centres d’estudi per elaborar els protocols contra les opressions sexuals, de gènere i de raça, així com per assegurar el seu compliment”.

Si abans fèiem menció a la preocupació de la candidatura per la precarietat dels i les estudiants, ara cal fer referència a les seves propostes per lluitar contra la precarietat dintre de la pròpia universitat. En aquest sentit, assenyalen que la universitat utilitza l’alumnat com a “mà d’obra barata o gratuïta per les empreses via les pràctiques”. En oposició a aquesta praxis, reclamen “la remuneració digna de totes les pràctiques, així com que aquestes siguin realment adequades per la formació de les estudiants”.

Rebel·lió a les aules recorda també les condicions laborals que suposa el model d’universitat empresa i la precarietat de gran part del seu personal, com ara les doctorandes o el professorat associat. Contra aquesta situació, exigeixen que “la totalitat de la plantilla de PDI i PAS siguin titulars i defensen “la internalització de tots els serveis, com ara el bar, la copisteria o la neteja”.

Seguint amb la seva lluita contra la universitat neoliberal, lluiten per fer “fora a les empreses de l’educació”. Aquesta candidatura lluita per “aconseguir una universitat gestionada per les estudiants, PDI i PAS i que estigui al servei de les necessitats de la societat i no adaptada a la demanda dels mercats per empreses que busquen augmentar el seu benefici”.

Perquè tal i com defensen en la seva presentació, “volem posar el coneixement al servei de donar resposta als problemes que afronten la classe treballadora i els sectors populars”.




temes relacionats

Rebel·lió a les aules   /    Eleccions universitat   /    Universitat de Barcelona   /    Universitat   /    Contracorrent   /    Universitats públiques   /    Jovent   /    Casta universitària

Comentaris

Comentar