Política Estat espanyol

EUSKAL HERRIA

Eleccions basques: abstenció, caiguda de Podemos i PP, ascens històric d’EH Bildu i PNB

Amb possibles rebrots i una abstenció que ha superat el 47%, les eleccions basques deixen un panorama de reforç del PNB i EH Bildu enfront de la caiguda del PP i Podemos i la concentració del vot en les opcions sobiranistes davant el desgast del reformisme en el Govern.

dimarts 14 de juliol| edici� del dia

Resultats

EAJ-PNV 38,47% 31 escaños
EH Bildu 27,38% 22 escaños
PSE-EE-PSOE 13,42% 10 escaños
Elkarrekin Podemos-IU 7,90% 6 escaños
PP + Cs 6,64% 5 escaños
VOX 1,93% 1 escaño

Malgrat la tensió per l’aparició de rebrots, com el d’Ordizia -on es va negar el vot a 73 veïns per contagis-, les eleccions basques s’han celebrat entre la polèmica per no ajornar la votació. En aquesta ocasió ha tingut lloc la major abstenció històrica en aquestes eleccions, votant només el 52,8% del cens electoral, un 8% menys que en les anteriors.

El PNB passa de 28 escons a 31 i consolida així la seva posició com el partit hegemònic a Euskal Herria. Ha governat des de 1980 fins ara, excepte un parèntesi de 2009 a 2012. En aquestes eleccions aconsegueix el màxim percentatge de vot des de 1984, quan la formació Eusko Alkartasuna no s’havia escindit encara del PNB -actualment es troba a EH Bildu-, guanyant i creixent en les tres províncies.

Tot i ser el partit de la dreta tradicional, això no ha sigut un problema per a governar moltes vegades amb el PSOE i fins i tot de 2005 a 2009 amb Ezker Batua-Berdeak (el referent d’IU a Euskal Herria). Tradicionalment també han secundat diversos governs estatals tant del PSOE com del PP, en una important tasca de correcció del bipartidisme per a donar estabilitat al Règim del 78.

El PSE-EE reedita resultats i figures similars malgrat esperar una pujada en les enquestes en tenir a Pedro Sánchez a la Moncloa. Així, repeteix amb Idoia Mendia i passant de 9 en 2016 -el seu pitjor resultat històric- a 10 escons en 2020, però mantenint xifres superiors al comptatge total en els barris de les tres capitals.

El PP s’ha presentat amb Ciudadanos, obtenint també un dels seus pitjors resultats històrics a Euskadi, baixant de 9 a 5 escons només per al PP, posicionant-se com a cinquena força, mentre que aquest vot de dreta es dirigeix cap al PNB i Vox aconsegueix el seu primer escó a Euskadi.

Elkarrekin Podemos-IU va passar de tenir 11 a 6 escons. Mentre en 2016 la coalició va presentar a Podemos amb IU i Equo, aquesta última formació participaria en solitari i sense obtenir representació en 2020. Aquesta baixada a 6 escons, paral·lela a l’enfonsament de 14 a 0 escons a Galícia, és un dels grans canvis d’aquestes eleccions basques, després d’una experiència de co-govern central amb el PSOE en la que va demostrar saber quadrar-se davant el dia a dia del Règim del 78.

La seva posició obertament pro-centralista i pro-constitucionalista i el seu blanqueig de la repressió al dret a decidir han contribuït a erosionar les seves bases en territoris com Euskal Herria o Galícia. En aquesta línia, la posició de Elkarrekin Podemos-IU va estar també en contra de la vaga del 30 de gener en considerar que "la vaga ha perdut el seu caràcter de reivindicació laboral per a convertir-se en una vaga de caràcter social i polític" i que no donaven marge d’actuació al govern.

D’altra banda, l’augment del vot a EH Bildu, passant de 18 a 22 escons, és un altre de les grans notícies d’aquestes eleccions. Creixent en les tres províncies, l’esquerra abertzale presenta un dels seus millors resultats històrics, amb la concentració del vot perdut pel reformisme centralista de Podemos.

L’opció obertament defensada per EH-Bildu durant tota la campanya és reeditar al País Basc un govern “progressista” a l’estil del govern central però en clau sobiranista d’esquerra. Una política que va en la línia de l’esdevenir de l’esquerra abertxale en l’última dècada, en la que ha aprofundit la seva aposta per un projecte reformista d’esquerra i de gestió de les institucions, en particular en l’àmbit municipal.

Els possibles pactes per a aconseguir la majoria absoluta implicarien el PNB tant en una improbable aliança amb EH Bildu (53 de 75 escons), com en una probable i anteriorment usada aliança amb el PSE-EE (41 de 75 escons). L’altra opció seria la suma del mínim necessari (38 de 75 escons) amb EH Bildu, PSE-EE i Elkarrekin Podemos-IU.

Un dels principals processos que aquestes eleccions mostren és l’enfortiment dels soberanismes d’esquerra davant la reculada del reformisme espanyolista. La desfeta de Podemos no seria especialment capitalitzada pel PSOE en el cas de les eleccions basques i gallegues, sinó per les opcions socialdemòcrates territorials, EH Bildu i BNG. Aquestes formacions estan per fora del govern i no es presenten com a relacionades amb la gestió de la crisi “des de Madrid”, sinó com a receptors del descontentament a nivell perifèric.

No obstant això, encara que EH-Bildu, que és vista per molts joves i treballadors -a Euskal Herria i fora d’ella- com un referent d’esquerra, la seva proposta és la d’una sort de pacte tripartit (amb el PSOE i Podemos) en allò social i el pacte amb el PNB en allò nacional. Aquesta política té àmplies possibilitats de desencantament dels sectors de l’esquerra abertzale que honestament lluiten tant per l’autodeterminació com pel socialisme.

El reconeixement del dret d’autodeterminació d’Euskal Herria, Catalunya i Galiza sembla impossible de la mà del PSE-EE (federat del PSOE), si es recorda que Felipe González va arribar a avalar la guerra bruta del GAL en els anys 80 a Euskal Herria o, més recentment, la seva aprovació de la repressió a Catalunya.

El desencantament cap a Podemos comença a mostrar un cert qüestionament i debats de diferents angles dins de l’espai a la seva esquerra. Construir una alternativa per la independència de classe, pel socialisme i pel dret d’autodeterminació, és doncs una tasca per davant per a l’esquerra revolucionària també a Euskal Herria. Una esquerra que es proposi prendre com a eix el desenvolupament de la lluita de classes, la defensa d’un programa anticapitalista i l’aliança amb la resta de l’esquerra i que es proposi el mateix en la resta de l’Estat, per a combatre el Règim del 78 i les diferents receptes per a restaurar-lo.




temes relacionats

EH Bildu   /    Eleccions   /    Política Estat espanyol   /    Règim del ’78   /    Euskal Herria

Comentaris

Comentar