Política Estat espanyol

CORONAVIRUS

El sopar de la vergonya: per als rics no hi ha restriccions

L'endemà passat d'aprovar el govern l'estat d'Alarma que suposa restriccions a la mobilitat, limitació de les reunions a un màxim de sis persones o toc de queda nocturn entre altres mesures; l'elit empresarial i política celebrava una festa multitudinària.

dijous 29 d’octubre| edici� del dia

Va ser al Casino de Madrid on va tenir lloc un luxós sopar amb més de 150 persones amb motiu de l’aniversari del periòdic liberal-conservador de Pedro J. Ramírez “El Español”.

Entre els assistents tres ministres “progressistes” -entre ells el ministre de sanitat Illa-, Isabel Díaz Ayuso i altres presidents autonòmics, alcaldes com Martínez-Almeida, Pablo Casado, Inés Arrimadas i altres polítics al costat de representants de la judicatura, militars, magnats de la comunicació, consellers delegats de multinacionals vàries… És a dir, la casta del règim al costat dels grans empresaris els interessos dels quals representen.

Com no podia ser d’una altra manera les xarxes han esclatat d’indignació en fer-se públiques les fotografies de l’esdeveniment. Imatges en les quals podem veure a foscos personatges molt influents en la política espanyola sense màscares, vestits de gala, envoltats d’opulència, degustant plats de luxe i emborratxant-se amb begudes cares.

Els implicats en l’escàndol no han trigat a justificar-se. Per al ministre Illa la festa complia amb els requisits d’aforament i distància de seguretat, els mateixos que no poden garantir-se en escoles i transports públics.

Per a l’amfitrió Pedro J. “tot era molt legal”. No li falta raó, el decret de l’estat d’Alarma inclou una excepció en la limitació de reunió en el cas de “les activitats laborals i institucionals”. Què té d’institucional l’aniversari d’un mitjà de comunicació privat? En realitat, molt més que qualsevol sessió parlamentària, perquè és en aquests fòrums de trobada entre el poder econòmic i la casta política i judicial on es prenen les veritables decisions en aquesta democràcia per a rics del règim del 78.

De l’altre costat la realitat de la classe treballadora i el poble: a Carabanchel una dona i els seus quatre fills petits asseguts en el sofà que abans estava en el pis del qual acaben de ser desnonats, sense saber què fer ni on anar. En el que va d’any més de deu mil famílies han estat desnonades per a benefici de bancs i especuladors immobiliaris -diversos d’ells assistents al sopar- per a elles el “queda’t a casa” és un privilegi amb el qual no compten.

La desconnexió entre la realitat del carrer i la de l’oligarquia empresarial al costat de la casta política és tan evident que a cap d’aquests més de cent polítics, consellers, fiscals, militars, milionaris, periodistes lacais… ni als seus assessors d’imatge se’ls va ocórrer que figurar en un sopar ple de pompa i luxe el mateix dia en què l’assistent Ministre de Sanitat anunciava que els contagis en l’Estat espanyol rondaven els 20.000 diaris amb 267 morts en les últimes 24 hores era una mala idea.

“Que mengin pastissos”, paraules que s’atribueixen a María Antonieta en conèixer la falta de pa entre el poble i els pagesos de la França prerrevolucionària. És sabut que mentre la classe treballadora i el poble russos morien de fam, al tsar li arribava cada dia a palau un tren carregat de flors fresques des de Niça. Com llavors l’ostentació de la qual presumeixen impunement les classes dirigents i els seus funcionaris polítics a sou suposa la nostra misèria i degradació.

I com llavors la mobilització decidida i fins al final de la majoria treballadora és l’única manera de posar fi a aquest greuge comparatiu. Contra l’opulència de “palau” hem de sortir al carrer i posar fi als privilegis de la casta política, que cap càrrec públic guanyi més que el salari d’una mestra, prohibir els desnonaments i els acomiadaments, expropiar a les grans fortunes i capitalistes i posar els seus milions en un pla de lluita contra les conseqüències de la pandèmia i la pobresa.




temes relacionats

Grans fortunes   /    Política Estat espanyol   /    Ibex35   /    PSOE   /    Partido Popular (PP)

Comentaris

Comentar